“L’Olivera es va crear amb la visió de l’economia social, basada en la terra, en l’agricultura social i també amb la idea de comunitat”

Aina Serra i Julià

“Des dels marges, des d'aquesta perifèria habitada, patrimoni de la memòria cultivada, esbossem la nostra identitat, perquè no hi ha canvi real sense compromís de transformació ni compromís, sense acció. Tossudes, tossudes, tossudes”. Amb aquest manifest es presenta al món la cooperativa L'Olivera i, amb ella, la Dolors Llonch, una de les cooperativistes i directores del projecte. Conversem amb ella sobre agricultura social en el sisè capítol del pòdcast de Jornal.cat.

L'Olivera és protecció agrícola, habitatge social, inclusió laboral, esdeveniments culturals, restauració de qualitat... Què no és L'Olivera?
 

A L'Olivera ens basem en tres eixos: la inclusió, la inserció laboral; una altra és la part productiva; i l'últim són projectes transversals i de formació. L'encaix de tots tres és el que dona la singularitat a L'Olivera i també la fa més difícil de tirar endavant. Una singularitat que, de fet, té 50 anys.

Aquest 2024 esteu d'aniversari. Quina és la llavor del projecte?
 

Quan va començar, jo no hi era... Jo vaig incorporar-me més tard. Però la història de L'Olivera és la d’una colla de “hippies de l'època dels 70” que volien constituir una comunitat en un àmbit rural. Liderats en aquell moment per un escolapi, el pare Segura, es van instal·lar a Vallbona de les Monges. Els van deixar una casa i la idea era fer una comunitat: com a persones treballadores amb certs coneixements, contractar persones amb diversitat funcional, amb mancances, dels pobles de l'entorn i treballar conjuntament la terra. I així va ser com va començar realment.

Actualment, quan dius una colla de “hippies”, sona una mica estrany, però a l'època dels 70 les comunitats hippies van engegar molts projectes que encara avui en dia estan funcionant.

Com es manté l'essència d'un projecte com L'Olivera durant 50 anys?

Ha costat mantenir l'essència perquè tenim un projecte i dos àmbits. Un és l'àmbit rural, que és on va néixer i on ha crescut; i l'altre és l'àmbit periurbà de Can Calopa. Això li ha donat una singularitat o una dificultat en la gestió, ja que els perfils i l'origen de tot ha costat molt de mantenir. Es va crear amb la visió  de l'economia social, basada en la terra, en l'agricultura social i també amb la idea de la comunitat. I això és el que ells van traslladar i que hem intentat mantenir ara.

 

"La nostra agricultura és social. És una agricultura terapèutica que afavoreix la incorporació al treball de persones que d'altra manera no tindrien feina"

Quina és la realitat de portar a terme un projecte seguint aquesta filosofia?

És una dificultat gran. Nosaltres l’hem mantingut, sobretot amb el tema del sou. Som una entitat on la diferència de sous entre un educador o un treballador de camp i una direcció no és molt gran. Sempre s'ha intentat equilibrar també temes de gènere, de preus, de marges, de serveis...

La nostra agricultura és social. És una agricultura terapèutica que afavoreix la incorporació al treball de persones que d'altra manera no tindrien feina. És una agricultura social en un sector emergent que cada vegada va a més i cada dia és més potent.

Tu venies d'una empresa convencional i vas fer un gir en aquesta direcció. Quines serien les dificultats o les palanques que detectes en el model de l'economia social i solidària?
 

Hi ha gent que fa 50 anys que batalla amb això, i miro d’aprendre'n, també. Un dels temes que, des del punt de vista de cooperatives, ha evolucionat aquests anys i que m'ha encoratjat és el tema de la professionalització. Les cooperatives naixien en un moment determinat; de voluntarisme, de molta inquietud per participar, per democratitzar el sistema, etc. Però faltava abans una professionalització. Actualment crec que aquesta professionalització ha millorat moltíssim.

Nosaltres tenim uns equips de gent motivada. Qui es queda a L'Olivera és perquè se sent molt partícip del projecte, i aquest arrelament és el que no tenen en una empresa convencional. A més, el vessant social de L’Olivera suma molt en el projecte productiu. 
 

"Del 2000 al 2024, les persones amb discapacitat s'han multiplicat per quatre i la salut mental s'ha multiplicat per sis"

Parlaves de les tres potes: la part més social, la d'agricultura productiva i la més transversal. En aquesta part més social, parleu de cultura de marges. Qui hi ha als marges?

Persones o col·lectius, que realment tenim menys a prop i que estan invisibilitzats. La marginalitat social cada vegada és més alta. Del 2000 al 2024, les persones amb discapacitat s'han multiplicat per quatre i la salut mental s'ha multiplicat per sis. Aquesta discapacitat, actualment, degut a les diferències, a la falta de recursos, a les famílies desestructurades... cada vegada creix més. 

Una de les compensacions més grans que des de L'Olivera trobem és que el perfil a Can Calopa és de persones molt joves, gent que ve sense família, sense ningú. Quan veus l'evolució amb el treball, amb l'agricultura, amb l'acompanyament, moltes vegades equilibra la dificultat econòmica, d'habitabilitat i productiva que tenim a L'Olivera.

Creiem que les llars i residències com la nostra són un pas provisional; la realitat ha de ser la comunitat. És a dir, incloure  a les persones perquè tinguin una vida funcional. Aquest és el gran repte de la part social i cada vegada és més ampli aquest marge. Un dels factors que moltes vegades indigna és que estem submergits. No hi ha visibilitat d'això. Sovint, diem que venem un vi o un oli amb un valor afegit. Quin és aquest valor afegit?  Un projecte social on ens sustentem mútuament.

"L'agricultura, en lloc de reeixir i  créixer, s'està abandonant"

Parlem dels altres marges; de la part productiva agroecològica. Com us prepareu per respondre les emergències que comporta el canvi climàtic?

L'agricultura, en lloc de reeixir i créixer, s'està abandonant. Cada vegada ens trobem més, fins i tot aquí a Collserola, camps de conreu viables i agrícolament favorables, però abandonats. L'agricultura no dona quasi ni per viure. També, les plagues: el conill, el cabirol... Tot això són factors que han anat augmentant amb els anys. El gran repte és buscar fórmules per veure com podem adaptar-nos a aquest canvi climàtic.
 

"Hem incorporat un element nou a L'Olivera que és el tema de la migració, acompanyem i donem suport administratiu i d’habitatge al jovent que arriba sol al país"

L’Olivera és un projecte difícil de sostenir. Què hem de fer la comunitat per sostenir projectes així? És suficient anar a comprar una ampolla de vi?

Vivim en un món que prima molt els preus. Estem al sector del vi que és molt selecte, molt elitista, encara que no hauria de ser. I què ens passa? Que la nostra competència és dura perquè treballem amb persones amb dificultats.

Treballem artesanalment perquè no volem mecanitzar, ja que si no no podem donar feina. Això fa que els costos de sortida i de preu siguin més alts que un vi de la mateixa qualitat que el nostre. Per això, a vegades diem ‘vi amb ànima’ perquè es refereix aquesta part social que li dona aquest valor.

Hi ha diverses maneres de col·laborar amb L’Olivera: a través de la fundació, on tractem temes d’intercooperació, i a través de l’empresa d’inserció. Recentment, hem incorporat un element nou que és el tema de la migració. Acompanyem i donem suport administratiu i d’habitatge al jovent que arriba sol al país.