“El moviment antiracista ha patit un cert caràcter identitari”

Marta Rosique Saltor
AMIC

Ha estudiat Ciències Polítiques, però gran part del seu coneixement l’ha adquirit mitjançant l’autoformació i la militància antiracista. Senegalès de naixement i manresà des dels cinc anys, Mamadou Yero Seydi es mou entre Madrid i Catalunya combinant la feina de mestre amb la de formador en l’antiracisme i la lluita decolonial. Es reivindica comunista i panafricanista i aprofita qualsevol altaveu per transmetre el seu discurs, com el que li oferim mitjançant aquesta entrevista.

Amb el suport de:

Com està organitzat actualment el moviment antiracista?

Crec que el moviment antiracista, com tots els moviments últimament, ha patit un cert caràcter identitari que fa molt complicat a vegades fer anàlisis amples. Aquest caràcter no és casualitat; respon a la conjuntura dels últims anys, a la derrota històrica de la lluita dels blocs comunista i capitalista. Hi ha un replegament històric de moltes files, i el moviment antiracista no és aliè a això.

Això ha fet que el moviment antiracista aquí a Espanya, fins a l'experiència que tinc i que he pogut analitzar, pequi d'aquest cert identitarisme. Tenen referents molt fermes, però les seves bases no acaben de tenir un teixit social o estructural que els permeti poder plantejar un projecte més enllà de les demandes puntuals que li pot arribar a fer la socialdemocràcia, que últimament que no és capaç de respondre a aquestes demandes.

En què es concreta aquesta mancança que identifiques?

Ens trobem amb un moviment antiracista, com molts altres moviments, al qual li està costant moltíssim trobar el seu espai d’actuació dintre del marc estatal espanyol o el que qualsevol de nosaltres pugui interpretar. També li està costant moltíssim arribar als sectors que representa que hauria d’arribar, que són els sectors de la penya migrant més precaritzada i que representa que és allà on es vol fer la feina. Encara no som capaços d’arribar-hi i entenc que a través de les anàlisis i els debats interns, que cada cop són més necessaris dins del moviment, podrem trobar per què passa i com solucionar-ho.

"La forma que pren el capitalisme i el seu nivell de violència sobre un dels aspectes del proletariat més precaritzat, com pot ser el proletariat migrant, és diferent"

Quines creus que són les desigualtats materials del nostre país?

Crec que les desigualtats són les que reprodueix el sistema capital en la majoria d'espais. El capitalisme divideix les dues classes principals: la burgesia i el proletariat. Hem de tenir en compte les formes. En les desigualtats, la forma genèrica és la burgesia contra el proletariat, però les formes en què es reprodueixen són diferents.

En quin sentit són diferents?

La forma que pren i el nivell de violència sobre un dels aspectes del proletariat més precaritzat, com pot ser el proletariat migrant, és diferent. No essencialment diferent, perquè essencialment segueix sent per la qüestió de ser proletariat. Però sí que és veritat que les bases, els espais més pauperitzats, els espais més vulnerables són aquests espais dels col·lectius migrants, com pot ser, per exemple, en qüestions també de gènere.

"Es construeix Àfrica com l'espai de reserva de força de treball i de matèria. I a partir d'allà se la manté en aquesta posició"

Com es relacionen les desigualtats entre el Nord i el Sud global amb les desigualtats del país?

Crec que es relaciona totalment. Jo en aquest aspecte sempre recomano un llibre que és el de Walter Rodney, de ‘Cómo Europa subdesarrolló a África’. És un llibre que té els seus errors històrics, perquè és un llibre del segle XX, no deixa de ser fill de la seva època, no deixa d'interpretar l'URSS com un espai totalment comunista sense entendre les relacions de producció. Però sí que és un llibre que deixa entreveure de forma molt clara el fet que hi ha una situació d'interdependència entre la concepció de desenvolupament i subdesenvolupament.

De forma molt simplificada, Rodney ens explica el fet de com perquè existeixi la concepció que hi ha un espai subdesenvolupat hi ha d'haver un altre desenvolupat i com en aquesta relació es genera un aspecte d'interdependència. Perquè l'espai desenvolupat, el centre imperialista, pugui seguir en el seu moment més àlgid de producció o pugui seguir produint com produeix, ha de mantenir aquells espais d’acumulació que es coneixen com a espais de reserva o espais d'excedent com pot ser, per exemple, el continent africà, en el seu aspecte més genèric, ha de mantenir-los en aquella situació. I allò es manté a través de les relacions de producció.
 

Europa té un deute històric amb Àfrica?

Crec que el capital europeu té un deute històric amb l'Àfrica. Crec que el continent africà existeix tal com existeix a través de les relacions que es comencen a donar des del segle XV abans que es materialitzi el capital, però no es veu accentuat fins al procés que es diu de segona descolonització a partir de finals o mitjans del segle XVIII.

I allà és on hi ha el deute, perquè es construeix Àfrica com l'espai de reserva de força de treball i de matèria. I a partir d'allà se la manté en aquesta posició. Se la manté en aquesta posició per les necessitats de l'expansió capitalista que es materialitzen en l'imperialisme. Aquí és on està el deute. I aquest deute només es pot pagar a través de la lluita de les classes obreres tant nacionals com internacionals.

"Haurem de buscar a través d'una organització de classe com materialitzar una cosa essencialment diferent que ens permeti desenvolupar-nos d'una forma digna"

Quines alternatives existeixen actualment al capitalisme?

No sé si el capitalisme és una alternativa. Si hi ha algú que et porta a la barbàrie tant sí com no, es pot plantejar com una alternativa? Per mi, l'única alternativa és l'organització de la classe. Crec que no tenim cap mena d'alternativa més per l'emergència climàtica, crec que no tenim cap altre tipus d'alternativa més per les emergències de fam, per les situacions de les relacions de gènere, per la formalització de la raça... Crec que el capitalisme no es presenta com una alternativa en tant que ens condemna al barbarisme.

Per tant, haurem de buscar a través d'una organització de classe com materialitzar una cosa essencialment diferent que ens permeti desenvolupar-nos d'una forma digna.
 

Quin rol juga l’economia social i solidària en aquesta lògica?

Crec que busca presentar un projecte ampli que sigui essencialment diferent. Vull dir, l'economia de classe solidària com a primer moment de procés d'intentar redistribuir certs aspectes perquè la gent pugui solucionar les seves necessitats immediates ens val? Doncs òbviament sí, perquè la gent el que necessita és solucionar les seves necessitats immediates.

Ens hem de quedar aquí? En absolut. Perquè si no, quan arribin els moments de l'hora baixa del capital, no hi haurà res a redistribuir, perquè és un moment de crisi del capitalisme. Per tant, haurem de buscar conjuntament entre tots, entre tota la classe obrera, el com materialitzar un projecte que sigui essencialment diferent de la nostra manera de relacionar-nos actualment. I mentre puguem fer això i mentre tinguem aquesta capacitat de fer això, allà hi haurà la possibilitat realment de generar el canvi que necessitem.

Pot ser una manera de demostrar una altra manera de relacionar-se?

Sí, es pot entendre en aquests termes el fet de no caure en aquest capitalisme depredador constant i en entendre que les relacions productives poden donar-se d'una altra forma. Òbviament. O sigui, seria d’il·lús negar aquest tipus d'aspecte. L'únic que a mi em passa amb això és el fet que ens quedem només allà. Perquè el capitalisme sempre se'ns presenta en aquest aspecte com l'única opció.

Quan nosaltres plantegem que l'economia solidària pot ser, dintre del capitalisme l'opció de relacionar-nos, estem plantejant també i estem acceptant la tesi que el capitalisme no pot morir. Però nosaltres sabem que sí que pot morir perquè abans del capitalisme hi havia altres coses i després del capitalisme hi haurà altres coses. Per tant, per aterrar-ho i per superar les primeres necessitats, perfecte. Com a projecte general, crec que tenim la capacitat de buscar alguna cosa essencialment diferent.