A llarg de l'entrevista Bernardos es mostra molt crític amb la política monetària seguida aquests últims anys pel Banc Central Europeu. Per altra banda, el motor de l'economia espanyola ha estat la construcció i, l'única solució per sortir de la crisi passa per reduir impostos a les empreses de manera que generin nous llocs de treball i no augmentar els salaris dels treballadors. "L'economia ni és màgica, ni és justa", puntualitza.
Recomana el regateig als que vulguin comprar un pis
"Si algú necessita comprar un pis, que prengui de referència el preu de mercat de 2006 i li descompti un 30%- 35%, recomana. Li sortiran gangues però les ha de buscar i saber negociar", diu. En punts de la ciutat de Barcelona, com el Passeig de Gràcia on els preus han arribat a límits exagerats, els pisos poden baixar fins un 50%. Bernardos, vaticina que en dos anys els preus dels pisos nous a Barcelona es pagarà a 4.500 euros/m2, mentre que els de segona mà seran al voltant de 4.000. "Tampoc és un preu barat però serà molt diferent al que s'estava pagant fins fa poc que era molt més car que els pisos de París, Roma o Berlín".
Tipus d'interès a 2,5% l'any que ve i l'Euribor al 3,5% a finals d'aquest any
I si les coses van malament encara baixarà més, afegeix, però creu que aquests indicadors es mantindran així durant un temps.
Morositat i impagament de la quota hipotecària
La morositat creix i el sector financer ha fet moltes hipoteques sobre immobles, moltes difícils de tornar. A diferència d'EUA, aquí quan algú no pot pagar la hipoteca no en té prou amb tornar les claus del pis al banc, ha de pagar amb el que li resta de patrimoni. El problema ve de col.lectius com els immigrants que no tenen més patrimoni que el pis que han hipotecat i, quan els vents bufen en contra, el que perdrà també serà l'entitat financera.
Què és el que s'hauria d'haver fet per no arribar a aquí
Bernardos defensa dues solucions molt simples que amb una mica de voluntat política es podien haver adoptat. Però, cap dels dos governs que han presenciat l'escalfament del mercat immobiliari, ni el d'Aznar ni després el de Zapatero van posar en pràctica:
1- No donar tants crèdits als compradors d'habitatges. Una mesura ben simple era limitar fins al 45% o 50% els fons de les entitats financeres lligats a crèdits hipotecaris, mentre que ara, hi ha casos en què s'arriba al 85%. Només amb aquesta limitació ja es construeix molt menys perquè s'atura la gran demanda.
2- Impedir que una persona pugui vendre un habitatge fins 5 anys després de la seva compra. Amb això ja s'eliminen els especuladors.
Esta segur que molts el tatxaran de massa intervencionista amb aquestes solucions i l'acusaran d'anar contra la llibertat de mercat. Però es pregunta si el que ha passat ara no és encara més greu. "S'ha deixat fer sense límits i ara hem de veure els Estats entrant en els grans bancs intentant revifar-los i, no al tercer món, si no a EUA, Regne Unit, Bèlgica, Holanda on les entitats financeres han fet barbaritats".
Podeu visionar l'entrevista al vídeo adjunt .
Aquest senyor em va suspendre dos cops Microeconomia 3, però considero que és probablement el millor professor que vaig tenir a la carrera. El problema és que tot això porta dient-ho 3 anys i molts l'han titllat de catastrofista a debats... On són tots aquests?
Parlant del tema, però el problema pels que busquen pis és que normalment han de vendre el seu i, per tant, han d'assumir que no faran negoci, sinó que si són capaços de negociar adeuqadament i el seu pis és 'únic' podran mil... Llegir més
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari