Consum Rebel vetlla per l’assessorament dels consumidors més joves

La presidenta de Consum Rebel, Jennifer Pérez, ens ha introduït en les activitats de la branca jove de la Unió de Consumidors de Catalunya. L’entitat va sorgir de la necessitat d’administrar els temes que afecten directament als més joves.

Els anomenats trastorns de la conducta alimentària TCA (anorèxia, bulímia), els riscos de portar pírcings o tatuatges i la problemàtica derivada de l’ús de mòbil en menors d’entre 10 i 13 anys, ocupen la majoria de les actuacions de CR. Actuacions basades en la prevenció i difusió de l’abast d’aquests riscos a través de xerrades a Instituts i centres de trobada de joves.

-Parla’ns a grans trets dels trastorns de conducta alimentària. Com us ho feu per fer arribar el missatge als joves?

Les malalties derivades dels trastorns de la conducta alimentària com l’anorèxia o la bulímia són de les que més preocupen avui entre els joves, dades extraoficials asseguren que al voltant de 3 de cada 10 joves estan afectades per alguna d’aquestes alteracions. I dic afectades perquè, segons dades oficials, entre un 90 i un 95 per cent són noies.


Els motius d’origen de les alteracions poden ser un munt: Inseguretat, sensibilitat extrema a la repercussió social del seu físic, falta d’atenció dels pares o falta de transmissió de valors en el sentit d’haver tingut una educació o de haver viscut en un entorn en què el valor de l’aspecte físic preval per damunt d’altres valors.

-Quins trets podríem dir que defineixen una persona afectada per aquest trastorn?

En els casos detectats, la majoria de les vegades es dóna alguna d’aquestes circumstàncies: Joves procedents de famílies des estructurades, un dels dos pares té problemes d’obesitat, pares molt perfeccionistes i exigents, falta de diàleg, acostumen a ser el més gran o el més petit dels germans, el mateix en qui recauen més responsabilitats o també pot coincidir que els pares tenen algun trastorn psicològic.


-Alguns símptomes que facilitin la detecció de la malaltia?

En general quan es tracta d’anorèxia són les pèrdues brusques de pes, en canvi la bulímia costa més de detectar. La bulímia no provoca unes pèrdues de pes tan sobtades i la persona afectada per la malaltia pot estar molts d’anys sense que li sigui detectada. La gravetat d’aquests alteracions rau en que afecten a la ment i, per tant, qui les pateix és incapaç d’adonar-se’n sense ajut. Estic segura que dones de més edat pateixen aquests desequilibris des de fa anys, potser sense saber-ho.

-Quina és la vostra tasca en aquest cas?

Ens dediquem a la prevenció, informem de les malalties, les conseqüències, els símptomes i com detectar-la abans.

-Quan algun familiar o amic sospita d’un cas quins passos ha de fer?

Després del metge de capçalera, cal tenir un diagnòstic d’un psicòleg o d’un psiquiatra, segons el vaticini caldrà adreçar-se a una associació d’ajut que hi col.labora, com és el cas d’ACAB. Una fundació que dóna informació amplia i detallada de tot el que fa referència als processos d’anorèxia i de bulímia, treballa en col•laboració amb el Departament de Salut i té una llarga experiència. També existeix la fundació ABB, és privada però té un conveni amb Salut mitjançant el qual, si l’afectada és menor de 28 anys, té una subvenció del 80 per cent del pressupost del tractament.


Les dues entitats van coordinades amb el Departament de Salut que en aquests moments està treballant en un Pla Interdepartamental per potenciar la prevenció i la detecció precoç d’aquests trastorns i també la seva atenció des de diferents nivells del sistema sanitari. Per més informació sobre el tema els interessats es poden adreçar a la Gerència d’Atenció Psiquiàtrica i Salut Mental de CatSalut.

-I quant als pírcings i als tatuatges que cal tenir present?

Fem tallers de prevenció informant de les possibles conseqüències de portar pírcings i tatuatges. Riscos més coneguts, els contagis de Sida o malalties similars si no es reuneixen les condicions higièniques necessàries. També la infecció de les mateixes ferides que es produeixen en el moment de col•locar el pírcing. Altres riscos depenen ja de la zona del cos on s’han incorporat. Quant als tatuatges cal no oblidar que es fan amb productes químics que resten de manera permanent en el cos. D’altra banda, quan es fan en una edat en que s’està creixent cal preveure que el cos canviarà i el tatuatge es deformarà.

Un altre dels temes que ens preocupen i dels que ens dediquem a fer campanyes de difusió de riscos que es deriven de l’ús de mòbil pels més joves. Nens de 10 anys ja el porten a l’escola. Deixant de banda els perills físics cal alertar i donar difusió de precaucions que cal que el nen adopti com la de donar números de telèfon, ja que moltes vegades es donen a l’amic, de l’amic, de l’amic i poden derivar en situacions violentes i extremes per un nen que encara no té un criteri ben format sobre temes escabrosos (pornografia infantil, de malversació de dades, etc...)



Abans d’acabar Jennifer ens mostra la darrera edició que ha fet Consum Rebel, una Guia del Turista Jove on s’apleguen tots els consells, recomanacions i drets que té l’usuari a l’hora de planificar un viatge. El fulletó és ben explícit, especialment, en la darrera pàgina, on un requadre commina a exercir una reflexió -més que una actuació- i subratlla: “Però sobretot, si creus que han vulnerat els teus drets, RECLAMA!”