Etiquetatge en català: L'àmbit més quotidià de la normalització lingüística

L’Associació de Defensa de l’Etiquetatge en Català (Adec) plantarà estand al Portal de l’Angel de Barcelona del 23 al 26 de novembre. Tal com ho ve fent els darrers anys per aquestes dates, oferirà una mostra de productes etiquetats en català que elaboren les més de dues mil empreses que han optat per comercialitzar els seus articles en la llengua autòctona. Des del portal avancen una opció de regal per aquestes festes: Els lots de Nadal preparats amb productes catalogats per l'entitat. Hem parlat amb Pepa Reyes que treballa per la causa d'ençà de la fundació de l’entitat, l’any 1987, i que ja formava part de la comissió lingüística de la Crida a la Solidaritat des de l’any 1984, entitat matriu d’Adec. Per aplegar dades calia recursos i, sobretot, imaginació Adec va arrencar amb la base de dades que havia recopilat La Crida. Un anunci a l’Avui demanant que els consumidors fessin arribar noms d’empreses que etiqueten en català va donar una bona empenta, “però la col•laboració del programa de TV3, Si l’encerto l’endevino, que conduïa Josep Mª Bachs, va ser determinant per aplegar empreses que no coneixíem”. Els aspirants a participar en el programa havien d’enviar una etiqueta d’algun producte en català i cada setmana arribaven saques plenes a vessar d’etiquetes a la seu de l’entitat. “La resta ha estat feina de formigueta, quan participem a fires o exposicions demanem la col•laboració ciutadana perquè ens comuniquin la web o les dades d’empreses que coneguin”. Una base de dades feta amb molta voluntat i poc instrument administratiu Actualment no existeix cap tràmit administratiu que incorpori la identificació de l’etiquetatge en català. A vegades només cal un xic de voluntat i diligència “per això proposem que, des del Departament de Cormerç, el d’Indústria i Treball, o bé des de la tramitació de les llicències d’activitat dels ajuntaments s’inclogui en la documentació un apartat on es pregunti l’idioma de l’etiquetatge, una fórmula més automatitzada i fiable de recopilar les dades”. De fet, Adec no obre fitxa de l’empresa fins que ha rebut un model de l’etiqueta i es comprova que reuneix els requisits. Només amb un 30% del text en l’idioma ja es considera etiquetat en català “No n’hi ha prou amb una paraula, cal un 30 per cent del contingut, com a mínim”. Perquè una etiqueta compti no n’hi ha prou amb que la marca sigui en català, també ha d’incloure més elements com poden ser els ingredients, la composició, la caducitat. “La nostra intenció és fer valer que, si un article és fabricat o comercialitzat a Catalunya, a més d’altres llengües, també estigui etiquetat en català”. Campanya “A taula en Català” La campanya A taula en Català, que Adec ha impulsat en col.laboració amb la Plataforma per la Llengua, ja té el suport de 220 entitats oficials com ajuntaments i administracions que es comprometen a comprar articles etiquetats en català, i utilitzar-los habitualment en les celebracions i actes públics que organitzin. “Aquesta fase, de moment, esta orientada al sector begudes (vins, caves, refrescos...) Una campanya a la que s’han adherit entitats com la Universitat Autònoma (UAB) que l’any passat va ampliar el compromís a la venda d’aquests productes etiquetats en català als bars i distribuïdors automàtics del Campus, també han convingut col.laborar en la campanya l’Ajuntament i la Universitat de Lleida i el Futbol Club Barcelona”. Tot plegat comporta una feina, de poc soroll però constant, de conscienciar als consumidors i usuaris del dret que tenen a l’ús del seu idioma en els àmbits més quotidians. “Tenim la tendència a enfocar aquesta necessitat com a prescindible, pot semblar que podem anar passant perquè, total, tothom entén el castellà però, no oblidem que l’estatut del consumidor reconeix l’obligació de ser informats en la nostra llengua”. Un dels sectors on menys s’ha avançat en aquest aspecte és en el de productes farmacèutics, no hi ha cap prospecte, fórmula ni etiquetatge que compti amb traducció oficial. Finançament i romanticisme L’entitat sobreviu gràcies a la quota voluntària que paguen les empreses que estan sensibilitzades amb el tema i també d’aportacions personals, col•laboracions individuals de ciutadans. Pepa parla de les diferents campanyes impulsades conjuntament amb entitats com Omnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, “també comptem amb ajuts de l’administració per a campanyes puntuals”. Les avantatges intangibles d’etiquetar en català! Pels components d’Adec, la principal avantatge d’etiquetar en català és la imatge que aporta a les empreses. “Codorniu ha començat a etiquetar algunes marques en català, Freixenet també, ara els segueixen Damm, San Miquel... Sembla que una marca arrossega una altra”. Pepa és rotunda quan afirma que si un és sensible al valor que té la pròpia llengua davant de diferents productes del mateix tipus i qualitat, sempre triarà l’etiquetat en català, “s’han fet estudis que confirmen que quan existeix una paritat qualitat-preu, el consumidor s’estima més el que és en català. Ara, també cal dir que actualment només un 2% dels productes que podem adquirir als supers, són en català. A voltes hi ha més articles en grec que en la nostra llengua”. La llei que no es compleix! Els primers motivats a etiquetar en català van ser els artesans, després va venir l’Institut Català de la Vinya i del Vi (Incavi) que va néixer promocionant l’etiquetatge en català. La llei de normalització lingüística del 1998 deia que els productes denominació d’origen tenien 8 anys per ser plenament etiquetats en català, “les lleixes dels comerços ens mostren que la realitat no és aquesta. No n’hi ha prou amb la voluntat per seguir una llei, esta demostrat que si no hi ha sancions, no hi ha seguiment”. Pepa Reyes valora la voluntarietat de la gent “fins ara els que han etiquetat en català ho han anat fent perquè creu que ho ha de fer, perquè estem en un país que té una llengua pròpia. Etiquetar en català dóna prestigi, dóna autenticitat al país, imagina't que compres un formatge francès i està etiquetat en castellà...” “... Hem de fer valer la nostra llengua, tenim molt internalitzat que tenim dues llengües i si no trobem el que busquem en català el trobem en castellà”. L’etiquetatge sembla secundari, però els nens van a comprar i no troben mongetes, només “judias” I és que l’etiquetatge, és important justament perquè forma part de la nostra quotidianitat, “fa uns anys, vam fer una exposició a Girona i dins de les activitats vam programar un treball de camp per als nens en un supermercat. Els fèiem comandes de diferents productes i, per més voluntat que hi posaven, no trobaven el que els havíem encarregat. Nen, ves a comprar mongetes o cigrons... no n’hi ha, deien, només hi havia judias, o garbanzos” Passar-te al castellà! Passar-te al castellà quan l’interlocutor et parla en aquest idioma és infravalorar el teu, no és un tema de “ser educat”, diu Pepa. Una relativa valoració molt vinculada a l’educació que hem tingut. “Als estrangers els parlem d’entrada en castellà, per què? Un amic italià, es lamentava fa uns dies que no podia practicar el nostre idioma perquè la gent a la que li detecta fonètica estrangera es passa al castellà, sense adornar-se’n”. A l’emigració se’ls ha de començar a parlar en català, defensa, es també un bé per a ells. Consells i reivindicacions Adec demana a l’administració que sigui més estricte amb la llei que cal aplicar, i que concreti un termini ferm per catalanitzar etiquetes, que ara no hi és. La llei de normalització lingüística fa vuit anys que esta encallada i cal posar fil a l’agulla; Recomana al consumidor que, davant de paritat qualitat-preu, es decanti pel producte etiquetat en català, perquè és la seva llengua i, a les empreses, els aconsella que deixin enrere les pors. Les que ho han provat com Condis, Sorli-Discau, Bon preu, Caprabo... i han optat per elaborar marques blanques en català han tingut més avantatges que inconvenients.