Max-Neef economista i premi Nobel Alternatiu afirma que cap creixement és sostenible

Manfred Max-Neef, economista i premi Nobel Alternatiu ha participat aquests dies en el Foro Diálogos para el Desarrollo, on ha fet una conferència sobre les "Noves perspectives del concepte de desevolupament a escala humana" en la que va aprofitar per carregar contra el desenvolupament de l'economia actual, de com s'ensenya l'economia, i més encara, de com es practica ja que afirma que "s'ha convertit en còmplice d'un món que no agrada a la majoria de la gent”. Max-Neef pensa que l'economia hauria de sustentar-se en com servir les persones i crear mètodes i índexs que es refereixin als individus i no als objectes. Aquest economista critica eines de l'economia que s'utilitzen diàriament com l'índex del Producte Interior Brut (PIB), ja que no inclouen factors com l'amortització del patrimoni natural o el valor de les activitats no remunerades. L'índex no té en compte si per arribar a aquest creixement econòmic ha calgut un impacte ecològic negatiu, una explotació laboral o si la riquesa s'ha distribuït equitativament. L'especialista en economia alternativa és d'origen alemany-xilé i membre del Club de Roma, de l'Acadèmia Leopold Kohr de Salzburg, de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts, de la Schumacher Society d'Anglaterra, de la New York Academy of Sciences i Doctor honoris causa de la Universitat de Jordania. Max-Neef ha desenvolupat també la hipòtesi del llindar segons la qual, tota societat té un període en el qual el creixement econòmic, convencionalment entès, genera una millora de la qualitat de vida. Això només fins a un punt que anomena llindar, un cop superat aquést, el creixement econòmic genera un efecte invers i, per tant, un deteriorament de la qualitat de vida. És per aquest motiu que l'economista considera que no existeix el creixement sostenible. El professor considera que tant economistes com polítics han de començar a redefinir el que qualifiquen de creixement, desenvolupament i riquesa i adoptar altres formes de mesurar-lo com l'Índex de Benestar Econòmic Sostenible, l'Indicador de Progrés Genuí, l'ecoson o la petjada ecològica. Més informació: Canal Solidari i New Economics Foundation