Anàlisi de l'ús de la llengua en l'etiquetatge dels arrossos catalans

Un treball presentat avui públicament per la Plataforma per la Llengua, avalua la situació del català en l’etiquetatge dels arrossos catalans distribuïts en l’àmbit territorial sota administració de la Generalitat de Catalunya. Segons l'estudi, la majoria de marques blanques utilitzen el català en l’etiquetatge dels seus arrossos, però els tres grans productors catalans del sector -Nomen, Arrossaires del Delta de l’Ebre i la Càmara Arrossera del Montsià- ignoren aquest aspecte en tots els seus productes de gran consum L’objectiu és tant avaluar el comportament dels productors amb seu a Catalunya dels arrossos de gran consum distribuïts en aquest àmbit territorial com l’acompliment de la Llei pel que fa a tots els productors que tenen arrossos de gran consum de denominació d’origen catalana, especialment els que duen el segell de la Denominació d’Origen Protegida Arròs del Delta de l’Ebre, i també els que tenien segell de qualitat ecològica CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica). Segons han explicat durant la roda de premsa els dos ponents, el coordinador de l'estudi, Bernat Gasull i el membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua i president honorari de Linguapax i d'Unescocat, Fèlix Martí, la responsabilitat social vers el client pel que fa a la llengua catalana es mostra desigual segons els productors catalans d’arrossos: mentre les marques blanques de les distribuïdores, de manera aclaparadora, tenen en compte aquest aspecte de la qualitat del producte, els altres tres grans productors catalans d’arrossos: Nomen, Arrossaires del Delta de l’Ebre i la Càmara Arrossera del Montsià, ignoren el client en aquest aspecte en tots els seus productes de gran consum. Podeu descarregar-vos l’estudi sencer en el següent enllaç: http://www.plataforma-llengua.cat/doc/estudi_arrossos.pdf. Si analitzem els productes catalans amb denominació d’origen i de qualitat, el fet és encara més sorprenent. Per a tots aquests productes el català és obligatori en tota la informació de l’etiqueta (Llei 1/1998 de política lingüística) i es preveuen sancions per a totes les empreses que l’incompleixen (Llei 14/2003 de qualitat agroalimentària). En aquest aspecte, tots els productors de marca blanca trobats en l’estudi acompleixen la Llei, només Alcampo té productes amb denominació d’origen Delta de l’Ebre distribuïts no d’acord amb la llei. La resta (fins i tot els productors no catalans) l’acompleixen estrictament. Aquest és el cas per exemple de Bonpreu, Caprabo, Condis i El Corte Inglés. En canvi tots els productes de gran consum trobats de la Càmara Arrossera del Montsià i Arrossaires del Delta de l’Ebre, i de manera més significativa les marques Montsià i Bayo no acompleixen els requisits de la legislació. La Plataforma per la Llengua valora molt positivament la responsabilitat social i el tracte modern de la majoria d’empreses distribuïdores que etiqueten arrossos catalans (com és el cas de Bonpreu, Caprabo, Condis, Sorli-discau, El Corte Inglés o Eroski), i se sorprèn dels forts dèficits de tracte vers el client de productors tan emblemàtics com Nomen, Arrossaires del Delta de l’Ebre o La Càmara Arrossera del Montsià, on el català és totalment absent o relegat a un detall anecdòtic i en tots els casos sempre en una situació clarament inferior respecte a llengües com l’anglès, el francès i evidentment el castellà.