733 poblacions catalanes es podrien quedar sense servei de correus

Més de 700 poblacions de menys de 5.000 habitants, nuclis rurals la major part, podrien patir les conseqüències de la lliberalització postal després que, com ja vam anunciar en el seu moment, el Govern aprovés el passat 10 de novembre el RDecret pel que se cedeix la xarxa postal pública de Correus als operadors privats. El sindicat CCOO, majoritari en el sector, considera el fet de 'transvasament de recursos públics a l'àmbit privat', pel que ha presentat recurs davant del Tribunal Suprem, que va ser admès el passat 8 de gener. CCOO ha denunciat públicament que aquesta iniciativa, única en el sector postal europeu amb l'excepció de Gran Bretanya, on està tenint conseqüències desastroses, aplicada sense mesures complementàries de finançament, pot implicar a curt termini la fallida econòmica de Correus, la pèrdua de milers de llocs de treball i el retall en la prestació del servei postal públic, de manera especial en aquelles zones que, per deficitàries, com és el cas del correu rural, no seran ateses pels operadors privats. El cas de Gran Bretanya és contundent, segons el sindicat. En els darrers 10 anys ja s'han tancat el 40% de les oficines postals i en els propers 2 anys desapareixeran 2.500 oficines més. Això significa, entre d'altres elements negatius, que l'atenció postal en moltes zones rurals pràcticament desapareix. Els serveis postals bàsics estaran disponibles en els pubs durant dues hores setmanals, o seran furgonetes, espais municipals o tendes locals les que ocasionalment exerciran el paper de punts d'atenció postal.