L'efecte 'terroir' es confirma: el sòl influeix en les propietats del vi

La globalització també s'estén al món del vi, i, en conseqüència, la tecnologia vitivinícola és força similar en la gran majoria de països productors. La influència del sòl en la qualitat del vi —un dels components de l'efecte «terroir»— era una idea ben estesa però no compartida per tots els vinaters, i només s'hi referien alguns estudis previs, de caràcter més aviat descriptiu. Per primer cop, un article publicat ara al Journal of Agricultural and Food Chemistry —la revista científica amb més impacte en l'àmbit de l'agricultura i els aliments— analitza com influeix l'efecte terroir en l'expressió de les propietats del vi. A l'article, que porta per títol «Effect of Soil Type on Wines Produced from Vitis vinifera L.Cv. Grenache in Commercial Vineyards», hi participen les investigadores Rosa M. Lamuela i Cristina Andrés-Lacueva, del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB, i Ruth de Andrés-de Prado, María Yuste-Rojas, Xavier Sort i Mireia Torres, de l'empresa Bodegues Miguel Torres SA. «Aquest és el primer article científic que constata l'efecte terroir de manera experimental —explica la professora Lamuela— i analitza com influeix en les propietats del vi». Per estudiar l'efecte, s'han analitzat diferents indicadors de la qualitat del vi (varietat Garnatxa) produït en dues parcel·les comercials de Bodegues Miguel Torres, pròximes i molt ben tipificades. A les finques hi havia vinyes plantades entre 1990 i 1993 que compartien valors similars per a múltiples variables (climàtiques, geogràfiques, agrícoles, etc.). Hi havia, però, un factor diferencial, que era el tipus de sòl. Bàsicament, en un cas la matèria orgànica i els nutrients eren abundants, i en l'altre, el terreny era qualitativament més pobre. En la recerca, s'ha reproduït tot un procés de vinificació a escala experimental amb el producte de les veremes consecutives del 2004 i del 2005, aquesta última, en concret, caracteritzada per una sequera extrema. Tenint en compte els resultats «el tipus de sòl és un factor determinant en la qualitat final del vi —comenta la professora Lamuela— com també ho són la varietat del raïm i la tecnologia de producció». L'estudi revela diferències significatives en relació amb els indicadors sobre la qualitat final del vi (avaluació sensorial, composició fenòlica i concentració de resveratrol). En concordança amb estudis previs, els millors indicadors de qualitat del vi són els de les vinyes més pobres en matèria orgànica i de sòls més secs; són també, segons els autors, els vins que envelleixen millor amb el temps. L'article es basa el treball investigador de la tesi doctoral que fa Ruth de Andrés-de Prado sota la coordinació de la professora Rosa M. Lamuela del Departament de Nutrició i Bromatologia a la Facultat de Farmàcia de la UB, que és també membre del Grup de Recerca Consolidat sobre Antioxidants Naturals, Vins i Caves, i Aspectes Nutricionals i Bromatològics dels Lípids, i s’ha fet també a partir dels estudis de sòl i clima desenvolupats per Bodegues Miguel Torres, SA, utilitzant els recursos enològics i vitícoles d'aquest celler. En el futur els autors volen ampliar les conclusions amb nous treballs científics en sòls diferents i amb més varietats de raïm (xarel·lo, etc.) per tipificar més extensament l'efecte terroir com a segell qualitatiu de les propietats del vi. En el món del vi, el terme terroir descriu tot un entorn vitícola (sòl, topografia, climatologia, geologia, etc.) que imprimeix en el producte una qualitat i un caràcter propis. De l'efecte terroir en el vi se'n parla des de fa anys, però cap estudi científic no l'havia avaluat de manera experimental. Font: Comunicació UB