Millor atenció sanitària però més sostenible! Un repte difícil d'assolir sense complicitats

Davant de les manifestacions de la Consellera Geli en relació a la millora dels serveis de salut i la saturació als centres hospitalaris, la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS) vol fer palès el recolzament a la Consellera tot esperant que sigui una ferma decisió. Alguns punts a considerar: 1.- Anunciar canvis en el model implica compromís, però de moment el problema es que no se sap quins, ni com fer-los per a satisfer a tothom. 2.- Ampliar horaris en el Centre d’Assistència Primària, és una bona mesura, però comptant sempre amb els professionals, els usuaris/ciutadans no volem sanitaris descontents, ni angoixats, ni desbordats. 3.- Pel que fa a la manca de metges: La política de MIR que s’ha emprat a nivell estatal fins ara ha estat un dels factors clau per trobar-nos en aquesta situació. Anar a buscar metges a l’estranger, només quan s’hagin esgotat els recursos autòctons, hi ha molts metges que treballen fora del sistema i en tasques no sanitàries i es podrien reciclar. Jubilar als metges als 65 anys, no hauria de ser obligatori, sobretot en una situació de dèficit de metges com la que tenim. Es podria oferir als metges jubilats tornar al sistema?. 4.- Reformar les urgències hospitalàries per evitar col•lapses, és una obligació i un deure, però difícil de solucionar si abans l’AP no està suficientment preparada per donar una resposta resolutiva i integral, en aquells casos que li son propis. Els principals visitants dels serveis d’urgències són persones cròniques i grans, s’hauria d’esmerçar un recurs paral•lel, prop del servei amb personal especialitzat, per tal que no col•lapsin les urgències d’aguts. Anar a domicili està be, sempre que el malalt ho vulgui. 5.- Ús racional per part dels ciutadans del sistema de salut: Un repte a assolir en el que tothom ha de posar de la seva part, tan professionals sanitaris com administració i, sobretot, els ciutadans. L’educació sanitària ha d’anar acompanyada de pedagogia. Per obtenir l’èxit a mig termini s’ha de començar per l’escola, pels nouvinguts, que veuen que tenim un sistema universal i infinit, pels adults, per aconseguir que es responsabilitzin de la seva salut conjuntament amb el seu metge i, finalment, per les persones grans, als que se’ls ha de donar una resposta integral que resolgui la manca de recursos sociosanitaris. 6.- Salut mental: S’ha d’augmentar els recursos en salut mental. Establir protocols racionals d’actuació per tal que aquests malalts no passin d’una consulta a una altra a l'hora de trobar, senzillament, algú que els atengui. Aquests són alguns punts que en diferents ocasions la CUS ha manifestat a la Consellera i que s’han de considerar si de debò es vol millorar l’atenció. En aquesta línia sempre ens trobaran oberts a la col•laboració.