Política, Moda i Clima

Tenen coses en comú la política, la moda i el clima? no és que tinguin molta relació, però per arribar on m’interessa si que hem de passar per aquests tres elements. Deixeu-me, en primer lloc, agrair als gestors d’aquest portal la seva invitació a participar amb aquests escrits. Si en aquesta web trobarem eines per consumir millor, estarem fent, precisament, el que intentaré defensar amb aquest primer escrit. Tornem als tres protagonistes del títol. Començant pels dos primers, la política té molt a veure amb la moda. Els costums estètics canvien a un ritme cada vegada més trepidant. Allò que una temporada ens fa sentir còmodes, a la següent ens fa ridículs. Traiem roba allà on n’hi havia sempre (la cintura) i la posem allà on no fa falta (pantalons arrossegant). Però fins aquí la política no hi treu el nas,… Si ens fixem una mica veurem que les tendències polítiques, les que són més estètiques que estratègiques, busquen seguir el ritme de l’opinió pública. En una mena de cursa simbòlica, els dos primers llocs els marquen l’opinió pública i les visions dels polítics. A vegades el polític és qui marca la línia de pensament, a vegades és l’opinió general la que defineix la línia. Sigui com sigui, els discursos polítics segueixen unes pautes que van canviant en el temps, i no sempre aquestes pautes arriben a ser accions estratègiques, a vegades no van més enllà de ser una mena de moda. I aquí tenim la relació entre moda i política. Anem de la moda al clima. El model de societat actual (parlant del món occidental desenvolupat), ha crescut sobre els fonaments del consumisme. Cadascú, cada dia consumeix grans dosis d’energia i d’objectes que tenen utilitats ben diverses. En molts casos fins i tot la utilitat és francament nul·la. En altres casos ens envoltem d’artilugis que no farem servir mai. Sense mortificar-nos, podríem tancar els ulls i revisar tots els objectes que tenim a una habitació de casa i pensar quantes vegades els fem servir o quina utilitat tenen o quina necessitat en tenim. Comprar i comprar és la principal activitat de les famílies. I gran part del que consumim arriba a les cases fruit de les modes que, sense voler, acabem seguint. I al darrera de cada objecte, de cada acció, hi ha un consum important d’energia. Com que la generació d’energia és la causa principal del canvi climàtic, ja podem veure que el model de consum és el principal causant de l’escalfament del planeta. No és difícil fer aquesta radiografia (els científics ja la tenen molt clara), fins i tot no és difícil proposar un nou model de confort que sigui sostenible des del punt de vista ambiental (ens ho recorden els grups ecologistes), el que de debò és difícil és saber com fer el canvi, com anar del model actual a un de nou. Tancar indústries per fer-ne de noves (com el sector de l’automòbil)? Reduir o racionalitzar el consum (eliminar centres comercials?). Reciclar de debò (imposar nous hàbits?). Aquí és on necessitem polítics valents i mitjans de comunicació incansables que defensin un nou model que ens allunyi de la catàstrofe del canvi climàtic. Bé, tampoc cal espantar, la por no és una bona consellera. En l’acció política estratègica calen decisions difícils i contundents que perdurin en el temps. Les accions no han de ser visibles sinó efectives, el canvi climàtic no ha de ser una moda. La visió mediàtica del clima tampoc té gaire futur, necessitem mitjans que ens expliquin clarament com s’ha de fer el canvi, que no només ens parlin del clima de la manera que ho fa la gent al carrer sinó com un problema de gran transcendència. El consum pot ser sostenible si és inteligent. El canvi és possible. Santi Parés Dir Comercial Meteosim Truewind S.L. Meteosim S.L.