Ecològics i propers

Així haurien de ser els productes que consumim especialment en fresc. Allò de... De l'hort a casa o bé del camp a la taula o també de la terra al plat! Sovint, però, al llarg d'aquest itinerari són moltes les voltes que pateixen molts dels nostres productes hortícoles. Ara bé, abans de començar aquest viatge lògicament el producte ha estat cultivat i collit, tot i que les tècniques agronòmiques més acurades i garantistes pel que fa a la qualitat de l'ecosistema agrari, per garantir les propietats organolèptiques dels conreus o bé vetllar per la salut dels consumidors, no són les millors. En biològica potser és l'opció més encertada; tot i que aquesta no sempre és possible. Segurament uns dels obstacles més importants per consumir productes procedents de l'activitat agrària ecològica és la producció limitada, la dificultat de trobar-los i, probablement, els preus elevats. Això porta a pensar: que com que no hi ha gaire consumidors, no hi ha suficients productors... Per tant, com que no es produeix prou no és possible crear mercat que alhora incentivi la producció. I així successivament fins arribar allò de: Què és primer, l'ou o la gallina? Tot i així, sembla que a poc a poc s'avança. Una mostra d'aquest dinamisme són les cooperatives de consumidors, les botigues i comerços especialitzats i la venda directa que fan alguns agricultors. A Catalunya, aquesta producció agrària està regulada per una normativa europea, recentment modificada, i per una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, que vetlla i certifica el seu compliment, que és el CCPAE (Consell Català per la Producció Agrària Ecològica). En altres indrets d'Europa aquesta funció la desenvolupen organismes diversos o empreses privades. Amb tot, el debat sobre el consum de productes ecològics no només es focalitza en veure si compleix la normativa sectorial vigent, sinó en altres aspectes com el compliment de les garanties socials dels agricultors o la millora dels ecosistemes agrícoles. Val dir que un debat d'actualitat en aquest sector és el de vetllar sobre l'origen dels productes ecològics que consumim: és ecològic menjar un producte que travessa oceans o bé creua mitja Europa en camió per anar a parar al plat de casa? Avui hi ha diverses associacions i institucions que avalen la proposta d'incorporar una etiqueta o distintiu que garanteixi que aquell producte s'ha produït en un indret proper on s'ha de consumir. També hi ha qui postula que aquells productes ecològics que viatgen en avió no s'haurien de consumir per l'excés de despesa energètica i contaminació atmosfèrica que representa. Ara bé, hi ha qui diu que si no consumim productes ecològics de països del tercer món els condemnem a l'agroquímica. Segurament que una actitud personal i activa a favor de la producció agrària ecològica ajudarà a dinamitzar un sector clau en una societat més sostenible. Sabadell, 26 de juny de 2007. Manel Cunill i Llenas Ambientòleg i Enginyer Tècnic. [email protected]