El 'High cost' amagat

La Llei de millora de la protecció del consumidor recalca que els preus que s'anuncien en qualsevol oferta han de ser els reals però, una vegada més, queda palès que el terme "real" és el més relatiu de tots els conceptes. La història de l'Ingrid així ho evidencia. Es tracta d'una jove que va decidir anar a passar uns dies amb els seus dos fills a Holanda. Era la primera sortida que feien plegats a l'estranger i la va preparar amb molta antel.lació. Es va decidir per una companyia de baix cost. El preu anunciat dels passatges era molt llaminer i es podia viatjar la primera setmana de juliol. Va contractar tres bitllets per 375 euros (tan és que dos siguin nens, a partir de dos anys paguen igual que un adult). Si hagués estat perspicaç, algunes de les preguntes que van anar sortint en la pantalla de l'ordinador en el moment de fer la comanda l'haurien posat en guàrdia, però la il.lusió per lligar el viatge, abans no s'encarissin més els preus per la proximitat de les dates la va encegar: "Quantes maletes?" (una nota l'advertia que el preu són 12 euros per bossa) i es va dir que potser més valia posar-ho tot en una per estalviar -primera errada!-. "Vols contractar un Priority Pass?" L'Ingrid va recordar que els viatgers que anaven amb nens passaven primer i va optar pel "no", amb la seguretat que no li caldria. Quan va ser el dia, la jove mare es va trobar amb la sorpresa que la maleta que havia fet servir en la majoria de viatges i que mai li havia representat cap sobrepès aquesta vegada excedia 7 kg del que es considerava lliure de càrregues. Però com? no eren 20 kg per maleta? l'hostessa la va mirar per damunt les ulleres i li va dir que des de novembre ja no era així. Només es poden portar 15 kg per maleta. Així va desembutxacar els primers 56 euros (8 euros per kg de més). També li van preguntar si havia escollit Priority Pass, ja que l'opció de pas preferent per als viatgers amb nens també havia caducat. Ara, els que tenien preferència, eren els passatgers que havien pagat 6 euros més per obtenir aquesta prioritat d'entrada a la nau. Va fer números a corre-cuita: els 375 euros que havia pagat pels tres passatges s'havien convertit en un obrir i tancar d'ulls en 487 (375 més 112 -anada i tornada-) i, si pretenia triar un lloc preferent per estar amb els seus fills havia d'afegir 36 euros més, en total 523 euros. El viatge li costava 148 euros més del que en principi comptava, gairebé un 40% més car. L'Ingrid ja sabia que ara els entrepans o les patates que serveixen durant el trajecte s'han de pagar, i les ampolletes d'aigua no es poden portar de casa, s'han de comprar al dutty free i a quin preu! Mentre s'afegia a la llarga cua dels passatgers que, com ella, havien de pagar l'excés de pes d'equipatge, es va sentir realment culpable per no haver llegit les pàgines de lletra petita que acompanyaven el contracte. Des que havia trepitjat l'aeroport només havia fet que concessions. Ara no podia tirar enrere. En el proper viatje repartiria el pes entre dues maletes i procuraria fer una estona més de cua per trobar un bon lloc a l'avió. Li quedava un any per preparar una estratègia davant dels nous pagaments-sorpresa que, ben segur, li caurien al damunt en la següent escapada en avió. Carme Pla és Editora de quinspreus.cat