Telefónica: gran i competint en igualtat?

La decisió de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions -CMT- de fer costat a Telefònica en el conflicte que l'enfronta amb la Comissió Europea -que li ha imposat una multa de 152 milions d'euros- es pot considerar certament polèmica. Cal tenir present però que l'argument del regulador espanyol i el de la companyia de telecomunicacions són ben sòlids. Per una banda la CMT diu que ella pot fixar la forquilla de preus de l'operador dominant al mercat de l'Estat i, de l'altra, Telefónica defensa que va aplicar els preus majoristes després de rebre la llum verda de la CMT. Les dues respostes són suficients i segurament jurídicament fermes, si bé cap de les dues respon al fons de la qüestió que l'estat espanyol és un dels darrers de la UE en desenvolupament de la societat de la informació. Ara bé, cal començar pel principi i recordar que l'estat espanyol, quan va decidir privatitzar Telefònica, li va permetre mantenir la xarxa bàsica -la qual cosa li permet ser jugador i arbitre- i es va fer amb la intenció de mantenir una companyia líder evitant el risc que fos engolida per algun gegant global. I certament l'estratègia ha funcionat: Telefònica és avui la companyia de Telecomunicacions amb més beneficis del món o és la tercera companyia del món en nombre de clients, per citar només dos dels rècords i, per tant, s'ha convertit en una companyia global i continua sent espanyola. Aquest camí exitós havia de tenir alguna mena de contrapès i, certament Europa l'ha assenyalat. El fet de mantenir el monopoli de la xarxa, el fet que qualsevol operador hagi de negociar amb la companyia pot haver afleblit la competència com de fet ha constatat la Comissió Europea i per això l'ha multat. Una altra cosa és el recorregut de la sanció i si aquesta acabarà també fente-se efectiva. Els amants dels rècords ara poden referir-ne un de nou: Telefònica té la multa més gran imposada mai per la Comissió Europea. Xavier Cusell és periodista.