Millor atenció sanitària però més sostenibles? Un repte difícil d'assolir sense complicitats

La Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS) recorda alguns dels suggeriments fets al Departament de Salut amb motiu dels canvis en els que s’està treballant per a millorar els serveis de salut i la saturació als centres hospitalaris. Alguns punts a considerar: - Ampliar horaris en el Centre d’Assistència Primària, és una bona mesura, però comptant sempre amb els professionals, els usuaris no volem sanitaris descontents, ni angoixats, ni desbordats. - Pel que fa a la manca de metges: Les polítiques de MIR que s’han emprat a nivell estatal fins ara han estat uns dels factors clau per trobar-nos en aquesta situació. Considerem que només cal anar a buscar metges a l’estranger quan s’hagin esgotat els recursos autòctons. Hi ha molts metges que treballen fora del sistema i en tasques no sanitàries que es podrien reciclar. Jubilar als metges als 65 anys, no hauria de ser obligatori, sobretot en una situació de dèficit de metges com la que tenim. Per què no oferir als metges jubilats la possibilitat de tornar al sistema?. - Reformar les urgències hospitalàries per evitar col•lapses, és una obligació i un deure, però difícil de solucionar si abans l’Assistència Primària no està suficientment preparada per donar una resposta resolutiva i integral, en aquells casos que li son propis. Els principals visitants dels serveis d’urgències són persones cròniques i grans, s’hauria d’esmerçar un recurs paral•lel, prop del servei amb personal especialitzat, per tal que no col•lapsin les urgències d’aguts. Anar a domicili està be, sempre que el malalt ho vulgui. - Ús racional per part dels ciutadans del sistema de salut: Un repte a assolir en el que tothom ha de posar de la seva part, tant professionals sanitaris, administració i sobretot els ciutadans. L’educació sanitària ha d’anar acompanyada de pedagogia. Per obtenir l’èxit a mig termini s’ha de començar per l’escola, pels nouvinguts, que veuen que tenim un sistema universal i infinit, pels adults, per aconseguir que es responsabilitzin de la seva salut conjuntament amb el seu metge i finalment per les persones grans, als que se’ls ha de donar una resposta integral que resolgui la manca de recursos sociosanitaris. - Salut mental: S’ha d’augmentar els recursos en salut mental, establir protocols racionals d’actuació per tal que aquests malalts no passin d’una consulta a una altra a l'hora de trobar vies per, simplement, ser atesos. Aquests són alguns punts que en diferentes ocasions hem manifestat a la Consellera i que s’han de considerar si de debò es vol millorar l’atenció. En aquesta línia sempre ens trobaran oberts a la col•laboració. Carme Sabater Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació