Negativa als topònims en català a carreteres i aeroports

El Ministeri de Foment ha expressat a la La Plataforma per la Llengua la seva negativa a catalanitzar els topònims de pobles i ciutats de la Franja de Ponent, Catalunya Nord i País Valencià en les carreteres i aeroports de Catalunya. La Plataforma va presentar el passat 9 de març un informe en el que denunciava l’ús majoritàriament incorrecte dels noms dels pobles i ciutats dels indrets esmentats en les carreteres, aeroports i xarxa de ferrocarrils de Catalunya. Aquests noms, en lloc de figurar en la forma tradicional i pròpia catalana, apareixien castellanitzats o francesitzats, fins i tot quan les formes catalanes tenien reconeixement plenament oficial. En el cas de la xarxa de carreteres la situació era particularment greu, ja que la legislació catalana, obliga que, en les indicacions cap a fora de Catalunya, sempre que hi ha una forma tradicional catalana, la senyalització de les carreteres del topònim corresponent cal indicar-la en aquesta forma. Tanmateix topònims com Calaceit, Benavarri, Tamarit de Llitera, la Guingueta d’Ix, el Pont de Montanyana, Castilló de Sos, Castelló, València o Perpinyà figuren sempre o quasi sempre com “Calaceite”, “Benabarre”, “Tamarite de Litera”, “Bourg Madame”, “Puente de Montañana”, “Castejón de Sos”, “Castellón”, Valencia” o “Perpignan”. En constatar aquestes deficiències, la Plataforma per la Llengua es va posar en contacte amb els diferents organismes... que tenen la competència de la retolació en carreteres, aeroports i trens: el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, el Ministeri de Foment de l'Estat espanyol, la direcció de la gestora d'autopistes Abertis, de l'aeroport de Barcelona i de RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles). D'una banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques es va comprometre a esmenar els pocs errors que hi havia en les carreteres de la seva titularitat. Cal destacar que pràcticament tots els incompliments del Decret es donaven en carreteres de titularitat de l’Estat, del Ministeri de Foment. Així mateix, des de la direcció de les autopistes Abertis va haver-hi el compromís de millorar aquest aspecte tot i que van assegurar que quedaven supeditats als criteris de la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment. Per la seva banda, el Cap de la Demarcació de Carreteres de l’Estat va respondre la demanda de la Plataforma per la Llengua afirmant que, atès que la competència de l’Administració General de l’Estat sobre carreteres estatals és exclusiva, no pot prevaler cap normativa autonòmica. La normativa estatal sobre senyalització de carreteres, però, és totalment compatible amb la normativa catalana, i per tant, no és que en prevalgui una, sinó que es poden acomplir les dues a la vegada. Aquesta normativa remarca que només les formes oficials, o si no n’hi ha, les castellanes, són les úniques que poden aparèixer en les senyalitzacions, però els topònims en català de la Franja de Ponent i del País Valencià són formes plenament reconegudes com a oficials i per tant l’Administració de l’Estat, d’acord amb la pròpia normativa, pot fer aquesta senyalització utilitzant els topònims catalans. La Plataforma per la Llengua entén, doncs, aquesta negativa no pas com una incompatibilitat amb les normes de l’Estat, sinó com una nul·la voluntat del Ministeri d’acomplir el Decret aprovat pel govern català, que, segons creiem, té la convicció que la legislació aprovada democràticament a Catalunya no té validesa quan afecta al govern de l’Estat. Altrament, aquest tema quedaria fàcilment resolt si s’hagués aprovat l’Estatut tal com va sortir del Parlament de Catalunya el 30 de setembre. L’article 141 d’aquell projecte d’Estatut preveia competències exclusives de la Generalitat en tota la xarxa viària de Catalunya. Malauradament, els retocs a l’Estatut eliminen aquest punt, i la xarxa viària estatal a Catalunya continua en mans de l’Estat, de manera que la qüestió toponímica queda per resoldre, ja que l’Estat no vol acatar la legislació catalana. La Plataforma per la Llengua també es va adreçar a l’aeroport del Prat per tal que indiqui correctament els topònims d’Eivissa i Alacant en lloc d’exclusivament “Ibiza” i “Alicante” com fa ara, i la seva resposta també ha estat negativa. El director de l'aeroport va expressar a l'organització la seva total negativa a normalitzar la toponímia, al·legant criteris de coherència amb la informació de les companyies aèries, criteris que per altra banda no es segueixen en d’altres informacions comunicatives en castellà. Cal recordar també que en el projecte d’Estatut sorgit del Parlament aquest tema hagués estat fàcilment solucionable ja que el document preveia que les competències exclusives en matèria d'aeroports fossin de la Generalitat. Tanmateix, amb les retallades en el nou Estatut, i davant la manca de voluntat de l’administració central per respectar el client i la toponímia pròpia, aquest tema resta també sense resoldre. Finalment, la Plataforma per la Llengua va demanar també a la direcció de RENFE que normalitzés la xarxa de ferrocarrils estatals en referència a topònims com la Tor de Querol, Cervera i Alacant. En tot el servei de megafonia de la companyia, en plafons informatius, fulls d’horaris, pàgina web, aquests noms propis sempre apareixen com a “La Tour de Carol”, “Cerbère” i “Alicante”, fins i tot quan el contingut de la informació s'expressa en català. Cal tenir en compte que la forma “Alacant” és també oficial, i que la forma “La Tour de Carol” no està reconeguda com a oficial enlloc, ni tan sols a França. Malauradament, la Plataforma per la Llengua encara no ha obtingut cap resposta de RENFE.