El llibre 'Sense Espanya' vol evidenciar com la independència és viable per raons econòmiques

El llibre 'Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència' (Ed. Pòrtic), es va presentar ahir a la seu del Col.legi d'Economistes de Catalunya. Els autors,  doctors en economia i professors de la Universitat Pompeu Fabra, Modest Guinjoan i Xavier Cuadras, van analitzar durant la presentació alguns dels efectes econòmics que podria tenir l'inici d'un procés cap a la independència, plantejaven que, en cas d'un possible boicot, els seus efectes serien menys lesius que l'actual dèficit fiscal. L'acte va ser presentat pel degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas i per l’autor del pròleg Antoni Serra Ramoneda.

Una de les premisses de la que els autors parteixen és que, més enllà d’un previsible boicot  dels productes i les empreses catalanes a Espanya, no hi hauria altres conseqüències per l’economia catalana i que les institucions, òrgans reguladors, marc jurídic i financer seguirien funcionant amb tota normalitat, d’acord amb la voluntat de la societat catalana de continuar a la Unió Europea i a la moneda única,  sent  una economia oberta, desenvolupada i integrada en el procés globalitzador.

Els efectes socioeconòmics

A l’hora d’analitzar els efectes socioeconòmics d’aquest possible boicot des d’Espanya cap a una hipotètica Catalunya independent cal distingir, segons els autors, entre el boicot que podrien portar a terme les persones i el de caire empresarial. Per Modest Guinjoan, el boicot de les persones “és emocional, limitat en el temps i s’acaba focalitzant en uns quants productes representatius per la qual cosa els seus efectes són limitats”. Com a exemple, els autors van citar les diverses campanyes de boicot al cava que van tenir un impacte global relativament moderat i concentrat en el temps.

D'altra banda, Modest Guinjoan ressaltava que quant al boicot, la dependència de l’economia catalana de la d’Espanya s’ha anat reduint progressivament i, de l’altra, perquè “les empreses prenen decisions racionals i ningú a una empresa està disposat a pagar més si no hi ha bones raons que ho justifiquin”.

Per a  Xavier Cuadras si es produís una reacció simètrica de boicot per part de la societat catalana això produiria una substitució de certs productes importats d’Espanya per productes del país, el que compensaria, tot i que només en una petita part, els perjudicis del boicot a les empreses catalanes.

L’estudi analitza un hipotètic boicot en el que es podria dir el període de transició cap a la independència donat que d’aquí a 30 anys, per exemple, ningú parlarà de boicot.

La quantificació del boicot

Xavier Cuadras explica que en el cas, a títol d’exemple, que el boicot fos del 40% per part dels consumidors i del 20% per part de les empreses, el descens del PIB català se situaria en el 4%. Xavier Cuadras fa palès que, tenint en compte que dèficit fiscal de Catalunya està establert en un 9-10%, el resultat final seria que l’economia catalana no experimentaria cap sotragada, ans el contrari.

Els càlculs d’aquests dos investigadores assenyalen que, el boicot hauria d’assolir unes cotes de descens del 80% de les vendes a consumidors i del 50% de les vendes a empreses perquè el descens del PIB català fos equivalent al dèficit fiscal mitjà, estimat a partir dels càlculs dels governs espanyol i català.

L’autor del pròleg, catedràtic d’economia d’empresa de la UAB, Antoni Serra Ramoneda, va fer una glosa de l’obra assenyalant  que l’actual mètode de finançament ha fracassat perquè la fórmula de càlcul és perversa i “el que ens donen per un costat ens ho acaben treien per un altre”. Pel prestigiós economista el llibre és oportú perquè el debat sobre la independència ha deixat de ser tabú i perquè, des de determinats medis, s’ha donat una visió catastrofista de la independència de Catalunya, des d’una perspectiva econòmica, sense cap raonament. Serra Ramoneda va cloure la seva intervenció recordant que aquest llibre es continuador del treball que va iniciar un altre il·lustre economista i polític com va ser Ramon Trias Fargas.