La interpretació de la realitat pot arribar a modificar-la?

L’observador de la realitat té sempre on fixar-se i diuen els entesos que la manera de mirar condiciona tan l’objecte mirat que això explica el per què de tantes interpretacions d’un mateix fet. També evoca l’estat d’ànim, la descripció que fem de l’objecte mirat i és així que trobem persones que davant d’un mateix got, ens diuen veure’l mig buit mentre que d’altres el veuen mig ple. Aquests dies està passant amb les dades econòmiques i els seus comentaristes: ni l’augment del preu de l’energia, ni l’aturada de la venda d’habitatges, ni l’augment sobtat de la inflació o el repunt de l’atur són dades rellevants. Tampoc ho són les constatacions de reducció del nivells de creixement, el dèficit comercial dels Estats Units, la manca de liquiditat d'algunes entitats o l'alentiment de la despesa dels consumidors, ni tan sols que la venda d’automòbils mostri signes de frenada. L’explicació més “raonable” descriu les hipoteques sub-prime com un problema que es circumscriu als Estats Units i que les turbulències que han provocat són una qüestió puntual que passarà com ho fan les tempestes d'estiu, i després l’aire serà net i el cel blau. Això si, arrossegarà algunes activitats que no estaven prou fonamentades, negocis fets a cop d’oportunitat que no miraven més que el present. Però, aquí s'acaba tot? Queda clar aquests dies que més val no fixar-se en les dades negatives, que si mirem massa el got mig buit acabarà per estendre's la veu. Xavier Cusell és periodista