Bombardejar els tumors amb un accelerador de protons

Els avenços de la medicina han anat paral·lels a tecnologies innovadores molt costoses que han fet que milloressin les condicions de vida dels malalts de manera notòria i que les seves possibilitats de supervivència fossin més altes. Ara estem davant d'un cas paradigmàtic, el de l'aplicació d'acceleradors de protons per combatre determinats tipus de càncer. El diari New York Times publicava fa uns dies un reportatge on mostra la cara i la creu d'aquest tractament que només es pot aplicar en centres mèdics especialitzats que ocupen edificis d'unes dimensions similars a les d'un camp de futbol i que poden costar al voltant de 100 milions d'euros. El cas és que la tecnologia del bombardeig de protons és la que permet focalitzar l'impacte dels protons d'una manera més precisa i delimitar l'àrea afectada sense perjudicar les zones properes al tumor. De moment, són instal·lacions que només tracten determinats tipus de càncer, tumors rars com els cerebrals, de columna o alguns localitzats a la pròstata. El debat se centra ara en valorar si cal una inversió descomunal com aquesta com ja han fet alguns països del nostre entorn, o es millor traslladar els malalts als punts de tractament que ja existeixen. Alemanya compta amb 3 centres, França amb 3, Itàlia amb 2 i EEUU amb 5 més 12 que són en projecte. Els nord-americans ja han calculat els beneficis que els aportaria el turisme de malalts que viatgin fins aquell país per a rebre tractament -250 mil persones l'any- el que obligaria a construir 100 hospitals amb acceleradors de protons. A l'estat espanyol de moment caldrà esperar fins al 2012 per disposar d'un d'aquests centres, que ha d'estar situat al Parc Científic de la Universitat de València. Els que defensen la inversió recorden les grans despeses que es van haver de fer també als inicis d'una tecnologia ara ja consolidada com és la Resonància Magnètica Nuclear -RMI en anglès.