Hipoteques per als hereus?

El setmanari El Temps inclou en el darrer número un article de Gemma Aguilera interessant per la seva reflexió a l'entorn de la darrera novetat en els terminis d'hipoteca que aquesta setmana oferia la Caixa d'Estalvis de Bilbao i Biscaia per als joves -és clar-, un nou préstec hipotecari a retornar en cinquanta anys. 'Mig segle pendents de l'euribor i els rebuts', el titula l'autora i es planteja el fet que 'si paguem el rebut de la hipoteca durant cinquanta anys tindrem una quota mensual més reduïda, és cert, però fins a arribar al final del trajecte haurem pagat més interessos i haurem viscut més anys pendents de les incerteses econòmiques'. Una situació aquesta que sembla que no és novedosa enllà de les nostres fronteres. Posa d'exemple les hipoteques que existeixen als EEUU, on fins i tot es contracten hipoteques per cent anys, o bé al Japó on el termini es pot allargar fins a vuitanta anys. Constata també que a l'estat alguna entitat... ... bancària ja ha fet consulta al Banc d'Espanya per a crear un producte hipotecari a retornar en vuitanta anys. De tota manera, Aguilera tranquil.litza als lectors subratllant les reticències que té el BdE a amortitzacions tan allargades en el temps, especialment si passen de trenta anys. 'La hipoteca, per als hereus',conclou l'articulista. Evidentment en els països esmentats les entitats financeres ja compten que les hipoteques centenàries no seran retornades pels signants, sino pels hereus. En països com França, també es poden allargar considerablement els terminis d'amortització, per aquest motiu, cal incloure una clàusula en les escriptures de l'habitatge que assenyala que el deute s'heretarà de pares a fills directament. I ens preguntem, tot plegat no és una altra mena de lloguer? i qui se'n beneficia?