Any nou i crisi anunciada

Les dades macro-econòmiques i les enquestes sobre la confiança dels consumidors són realment pessimistes aquest inici de 2008. Les borses cauen amb força com no ho feien des de l'any 2000. En aquells moments els valors es van desplomar arran de l'esclat de l'anomenada bombolla tecnològica. Recordem que l'indicador borsari, Ibex 35, havia aconseguit el màxim històric el 3 de març de 2000 en arribar als 12.864,8 punts i, en dos anys, es va ensorrar fins els 6.925, el que va representar una caiguda del 46%. Ara és una altra la bombolla que esclata, la immobiliària que, a més, es presenta acompanyada d'un nou element desestabilitzador: El preu del petroli vorejant els 100 dòlars el barril, quan l'any 2000 anava a 20$. Davant d'aquesta realitat més o menys demostrada em pregunto: Aquests anys de bonança, de frenètic creixement constructor, de nombrosos indicadors que assenyalaven l'anormalitat del període, hem fet alguna cosa per preparar la caiguda? Quan els preus s'han enfilat fins a convertir els habitatges en un luxe, quan les estadístiques situaven l'estat espanyol en el pic de la febre constructora i ens feien arribar dades com que s'hi construïen tantes cases només en un any com a França, Itàlia i Alemanya plegats, quan encara era tendra l'escarment de la bombolla tecnològica, s'ha fet alguna cosa per aturar l'esllavissada? Hem d'entendre que els alts i baixos formen part del sistema i, una i altra vegada tornem a la decepció quan comprovem que la majoria dels qui s'han endut els grans beneficis ara, simplement, aturaran el seu enriquiment fora de mida però, la resta de ciutadans, consumidors i usuaris haurem de pagar, una altra vegada, els plats trencats. Consumidors i polítics haurem après la lliçó de la faula de la formiga i la cigala? Carme Pla Editora de www.quinspres.cat