El triomf de la voluntat

De vegades, ens proposem dur endavant un projecte i no ens en sortim. En ocasions, solem atribuir-ho a la falta de voluntat o de força voluntat; la feble força de voluntat és la responsable de que els nostres projectes no arribin a bon port; tots hem sentit dir alguna vegada: - No tinc força de voluntat per deixar de fumar! - No tinc força de voluntat per deixar de menjar-me les ungles! - No tinc força de voluntat per aprimar-me! - No tinc força de voluntat per seguir una dieta! - No tinc força de voluntat per deixar de menjar xocolata! El Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC (Institut d'Estudis Catalans) descriu diversos tipus de voluntat i incorpora la descripció "No tenir força de voluntat": Facultat de voler, potència de l'ànima que ens mou a fer o a no fer una cosa. L'home té sensibilitat, intel·ligència i voluntat. Una voluntat enèrgica, fèrria, ferma, inflexible, indomtable. Una voluntat feble, flaca. No tenir força de voluntat. Mancat de voluntat. Acte d'aquesta potència, intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa. Fer la seva voluntat. El diccionari de l'IEC defineix la Voluntat com una qualitat innata dels humans. Per entendre'ns, uns naixem amb menys voluntat que d'altres, amb menys potència de l'ànima, amb menys facultat de voler; cadascú té la que té, no ens queda més remei que resignar-nos amb la voluntat o la força de voluntat que ens ha tocat en sort. Aquesta concepció ens inhabilita per al canvi, ni tant sols gosarem plantejar-nos com a objectiu el augmentar la nostra força de voluntat. José Antonio Marina, al seu llibre "La inteligencia fracasada" ens proporciona una altra concepció de voluntat, la dissecciona i ens la mostra constituïda per quatre components, quatre habilitats apreses: - El poder d'inhibir l'impuls de fer realitat un desig que ens ha sorgit. - La capacitat de deliberar sobre la conveniència de dur-lo a terme, els pros i els contres que ens pot comportar. - L'habilitat de decidir, en funció dels pros i els contres que li atribuïm, si ens convé o no invertir recursos i energies en fer realitat l'esmentat desig. - I la constància de mantenir l'esforç necessari i suficient per acomplir-lo completament. Aquest concepte de voluntat ens interessa; ens obre les portes a transformar allò que calgui per a fer possible el triomf de la voluntat. En definir-la com un conjunt d'habilitats susceptibles de ser apreses, podem reaprendre-les, reforçar-les, en definitiva, ensinistrar-nos en la pràctica d'aquestes habilitats per aconseguir potenciar la nostra facultat de voler, la nostra força de voluntat, la potència de la nostra ànima. José Antonio Marina descriu la voluntat com la direcció intel·ligent de la motivació, ens fa conscients del poder de transformació que tenim, podem: - Modular les nostres reaccions emocionals, fins al punt d'inhibir-les si ens convé. - Deliberar conscientment respecte de la conveniència que té, o no té, per a nosaltres deixar-nos portar per l'impuls que ens ha despertat l'entorn que ens envolta. - Reafirmar-nos i reforçar la nostra decisió de dur a terme els nostres projectes, o decantar-nos per altres més convenients. - Mantenir l'esforç, suficient i necessari, per aconseguir allò que ens hagim proposat. Aquests quatre punts conformen els fonaments del govern de la nostra voluntat, entendre-la a partir dels seus integrants ens proporciona un poder de transformació extraordinari. La vida ens incita al desig, els desitjos són la motivació per excel.lència de la vida, els desitjos esclaten en la nostra dimensió emocional, són les respostes del nostre cos enter als estímuls que ens arriben de l'entorn, encara que, de vegades, els desitjos es contraposen; per exemple: Vull aprimar-me i em costa resistir la temptació de menjar-me els aliments prohibits per la dieta. És precisament en aquestes situacions on s'expressen desitjos contraposats, on la direcció intel.ligent de la motivació és clau. És natural que els desitjos vagin aflorant, són una evidència de la nostra capacitat de reacció als estímuls però, qui porta la direcció de la nostra vida? Hem de decidir entre: - Abandonar-nos a viure a cop d'impuls de desig ens comportarà viure a la deriva, com un vaixell sense capità i sense timó, governat pels vents i les corrents. - Dirigir intel.ligentment la nostra motivació, prenent consciència del desig, avaluant-ne la conveniència de fer-lo realitat; i si ens convé, definir-lo com a projecte; cas que no ens convingui, inhibir-lo. La intervenció del nostre intel·lecte, avaluant i decidint, ens permet implantar una direcció intel·ligent de la nostra motivació per fer realitat els nostres projectes. La nostra intel·ligència serà la mà del capità que governa amb fermesa el timó de la nostra vida i la fa arribar al destí escollit. Hi ha molts altres factors que determinen l'èxit o el fracàs en els nostres projectes: - L'establiment dels objectius, els objectius han de ser sostenibles, és a dir, ens han de sortir a compte; abandonarem tot allò que ens representi més despeses que guanys. - Els nostres projectes han de tenir un alt grau d'autonomia, han dependre de nosaltres en un percentatge el més alt possible, si els objectius que ens proposem depenen de les actuacions d'altres, no podrem assumir la responsabilitat de fer-los realitat. - L'estratègia emprada per a dur a terme l'objectiu és també un element clau, hi ha estratègies afavoridores i altres, per contra, ens ho posen molt difícil. - Els nivells d'estrés als que estem sotmesos. L'estrés ens minva les facultats i els recursos. Però aquests són altres factors que mereixen un tractament específic. I recorda, el coaching personal és un recurs de primer ordre per a l'assoliment dels teus objectius. Sophia Blasco Castell coach personal [email protected] http://coaching.bloc.cat