La sobirania alimentària, en mans de les dones

Als països del Sud, les dones són les principals productores d'aliments. Elles són les encarregades de treballar la terra, mantenir les llavors, recol·lectar els fruits, aconseguir aigua, cuidar del bestiar... Un 80% de la producció d'aliments en aquests països recau en les dones. Paradoxalment, però, aquestes són, juntament amb els infants, les més afectades per la fam. Les polítiques neoliberals que assolen al camp colpegen en primera persona a les dones. El model agrícola i alimentari industrialitzat i les transnacionals amenacen l'existència de l'agricultura camperola, de la pesca tradicional, de l'economia de pastura, de l'elaboració artesanal i el comerç d'aliments a petita escala on les dones tenen un paper central. L'accés a la terra tampoc és un dret garantit: en molts països del Sud les lleis els en prohibeixen el dret i en aquells on legalment hi tenen accés les tradicions i les pràctiques els impedeixen accedir-hi. Enfront la industrialització del camp, la sobirania alimentària s'ha convertit avui en una necessitat imperant. Es tracta del dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques agràries i alimentàries, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Una estratègia que significa trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l'Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional i amb el sistema econòmic capitalista dominant, els quals promouen un model de producció agrícola i alimentària totalment insostenible. És en aquest context on podem afirmar que avui més que mai la sobirania alimentària té nom de dona, ja que són aquestes les més afectades per les polítiques neoliberals i sexistes que dominen la producció agrícola, pesquera i comercial i es rebel·len contra el sistema. Així va quedar palès en el Fòrum per la Sobirania Alimentària celebrat el febrer del 2007 a Sílinguí, una petita població rural del sud-est de Mali. Una trobada convocada pels principals moviments socials a escala internacional com la Vía Campesina, la Marxa Mundial de Dones, el Fòrum Mundial dels Pobles Pescadors... i que va permetre avançar en la definició d'estratègies conjuntes entre un ampli ventall de moviments socials (agricultors, pescadors, ramaders, consumidors...) d'arreu del món sobre la sobirania alimentària. Les dones van tenir un paper central com a dinamitzadores, organitzadores i participants de la trobada. Les dones reunides van reclamar el mite de Nyéléni, una dona camperola maliana que va lluitar per afirmar-se com a dona en un entorn desfavorable. De fet, el Fòrum per la Sobirania Alimentària va rebre el sobrenom de Nyéléni en homenatge a aquesta llegenda. Delegades de països d'Àfrica, Amèrica, Europa, Àsia i Oceania integrants de diferents sectors i moviments socials van assistir a la trobada i van assenyalar al sistema capitalista com a responsable de les violacions dels drets de les dones, a la vegada que van reafirmar el seu compromís per tal de transformar el sistema capitalista i patriarcal. Article publicat a El Viejo Topo, n. 239. Esther Vivas Responsable de l’àrea de sensibilització de Xarxa de Consum Solidari