I si el problema no ve "només" de les hipoteques escombraria

En els darrers sis mesos ens hem cansat de llegir i escoltar els "experts" parlar de les subprimes loans traduït aquí com a 'hipoteques escombraria'. Es refereixen a aquells préstecs hipotecaris concedits a persones amb dubtosa capacitat per retornar els diners. Segons sembla la crisi econòmica actual està impulsada perquè en els darrers anys es van concedir nombroses hipoteques a persones de capacitat econòmica poc fiable, fins al punt que no se sap certament de quin volum estem parlant i ara el mercat està col·lapsat. Els bancs ja no ofereixen crèdits i els compradors decideixen esperar per si baixen més els preus. Però la fallida del banc d'inversió Bear Stearns permet aventurar una altra hipòtesi que exposaré amb el risc d'equivocar-me: la crisi de les hipoteques sub-prime s'ha combinat amb un excés en el valor de taxació dels immobles, és a dir, que el que s'ha taxat els darrers anys val en realitat menys del que es feia constar. Això explicaria que ara cap banc o caixa ofereixi diners als promotors ni a les persones que encara volen finançar el seu habitatge perquè, a més de no confiar en el retorn dels diners prestats, no saben -o no s'atreveixen- a aventurar si el preu taxat del pis és o no real. Deia que el cas del Bear Stearns era simptomàtic perquè precisament aquest banc s'ha venut per una fracció del valor que tenia fa uns mesos. Un banc que era d'inversió, és a dir, no treballava directament amb el públic sinó aplicant instruments financers a borsa o d'altres. Com explica Alfredo Pastor al suplement Dinero de la Vanguàrdia -23/03/08-, quan les injeccions de liquiditat no donen el resultat previst, cal donar el següent pas que consisteix en taxar els actius amb criteris rigorosos i el resultat pot comportar que el propietari es trobi molt més pobre del que creia. Xavier Cusell És periodista