L'Agència de Residus vol regular l'us de les bosses "del super"

L’Agència de Residus de Catalunya ha encarregat un estudi sobre les alternatives jurídiques i econòmiques per regular la reducció del consum de bosses de plàstic. De moment, es planteja diverses possibilitats, com l'aplicació d'algun impost que gravi el consum, com fan a Irlanda, o retornar el cost de la bossa no utilitzada, com fan els supermercats Bon Preu. També existeix l'opció de prohibir-ne la distribució gratuïta, pel que el consumidor hauria de pagar la bossa com ha estat anunciat a Londres o bé prohibir-ne la distribució a tots els comerços com han decidit les autoritats xineses. Qualsevol de les quatre alternatives requereix una regulació mitjançant llei. La sol·licitud d’aquest informe es fa de manera paral·lela a les negociacions en curs entre l’Agència i la distribució alimentària estatal, per arribar a un acord de reducció del consum d’aquest producte. De moment, l’únic conveni signat ha estat amb el grup de supermercats català Bon Preu, amb qui el mes de febrer de 2008 el Departament de Medi Ambient i Habitatge va establir un pacte per a la reducció del consum de bosses de plàstic.L’ARC segueix apostant per un conveni d’abast estatal en aquest sentit, si bé comença a valorar les possibilitats d’una regulació legal per assolir els objectius del seu Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2007-2012: la reducció del consum de bosses en un 30% per al 2009 i en un 50% per al 2012. L’objectiu d’aquesta iniciativa continua sent dissuadir el consum indiscriminat de bosses de plàstic, acció que l’Agència de Residus de Catalunya vol dur a terme conjuntament amb el sector econòmic. Un 2% del residu municipal Les bosses de plàstic suposen aproximadament el 2% dels residus municipals que es produeixen a Catalunya. Segons un estudi encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya al final de 2006, l’estimació de consum a Catalunya és de 10 milions de bosses setmanals. Entre els seus impactes destaca el consum de recursos i d’energia, i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i suposen un impacte visual en el medi ambient i un perill per a la fauna quan s’abandonen incontroladament. D’altra banda, han esdevingut símbol del consum indiscriminat.