L'empitjorament de les economies europees mostra les decisions errades que prenen els seus dirigents, segons l'economista Juan Torres

Les dades de creixement del PIB del darrer trimestre, mostren com, excepte 5 països europeus amb dècimes en positiu, la resta ha tingut creixement negatiu, incloses Alemanya o Holanda. Segons Juan Torres, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Sevilla, aquesta és la prova que s'estan prenent decisions en direcció contraria al que hauria de ser. Mentre que pràcticament la totalitat dels països europeus estan en creixement negatiu, Islàndia ha tingut un creixement superior al 4% en el mateix període. Just el país que ha fet el contrari del que prediquen les autoritats europees, segons Torres, i que ha assegut govern i bancs per pactar una condonació del deute hipotecari de les famílies equivalent al 13% del PIB. Una xifra tan voluminosa s'ha assolit gràcies a l'acord de condonar el deute hipotecari per sobre del 110% del valor dels habitatges. Juan Torres és coautor del llibre 'Hay alternativas, propuestas para crear empleo y bienestar en España' que es presenta aquesta tarda a l'auditori Marcelino Camacho de Barcelona i que es pot descarregar gratuïtament des d'aquest enllaç.

Vicenç Navarro i Alberto Garzón són els altres autors del llibre, encapçalat per un pròleg de Noam Chomsky, on es vol mostrar com amb les retallades del sistema públic i dels salaris no s'aconseguirà sortir de la crisi. Ans al contrari, irrigar crèdit a la petita i mitjana empresa i facilitar el retorn del poder adquisitiu a les famílies, són els camins que defensa.

Juan Torres, en el decurs d'una entrevista al programa Versió Rac1 de dimarts passat, explicava que els bancs, cancel.lant part del deute hipotecari a milers de famílies islandeses, van facilitar que el diner, enlloc de ser destinat a comprar deute als mercats financers que és totalment improductiu, anés dirigit a un augment de la demanda i, per tant, a un augment de la producció de les petites empreses.

Torres sosté que les economies europees estan pitjor que fa un any o un any i mig. Que sense crèdit  les pimes estan asfixiades, unes empreses que fins ara representaven el 80% de la mà d'obra del mercat laboral. El retall en la despesa pública,  la retallada salarial, el que fa es disminuir la demanda i no arregla el finançament, ratifica l'economista. Només beneficien els bancs i també un tipus d'empreses que tenen un poder de mercat molt gran.  Unes empreses que tenen garantit que mantindran els ingressos com les de serveis de telefonia, electricitat i que  'tenen segrestat el mercat'.  Coincideix, diu,  que són les empreses que juntament amb els bancs, més ocupació han destruït durant els últims anys. Quan les famílies es veuen afectades per les retallades, argumenta, deixen d'anar al cinema, al restaurant o fer una reforma de la llar... però no deixaran de pagar ni la hipoteca, ni la llum, ni el telèfon.

Les mesures financeres que es prenen són en direcció contraria al que cal, afirma Torres una vegada més. Promoure que quedin pocs i grans bancs com està passant vol dir 'que no es podran deixar caure pel greu impacte que suposaria'. Però la realitat és que 'la banca ha anat al casino hi ha perdut la fortuna de la família', ara està descapitalitzada. Deixar valorar els seus actius a preu d'adquisició i no a preu de mercat és un dels grans errors que han permès les autoritats europees.

El llibre proposa la creació d'una banca pública. Posa d'exemple, com en un país com Espanya el petit empresari té l'aixeta del crèdit pràcticament tancada, i molts d'ells, si en un moment determinat s'han vist obligats a tirar de targeta de crèdit, han vist com  l'excés en la targeta es penalitzava amb un 29% o 30% d'interès... una economia no pot funcionar així. Davant d'això, moltes reformes laborals no serviran de res, vaticina.

Per sortir de la crisi, s'ha de sortir del cercle en el que en aquests moments estan immerses les finances. Torres recorda que en l'inici de la crisi del deute grec, el forat era de 40 mil milions d'euros, just vint vegades menys que el capital que els governs alemanys i francès havien injectat als seus bancs. No hagués estat més fàcil, es pregunta, que el BCE s'hagués assegut amb Grècia, Espanya o Italia per pactar la manera de fer front a la crisi del deute. Però, davant d'això, es van esgrimir els tractats europeus on consta que el BCE no pot finançar als governs. Aquí està el problema. El BCE deixa els diners als bancs a l'1% i aquestes els deixen als governs al 5% o 6%. I així s'ha arribat a l'espiral actual, conclou.

Amb les retallades, remarca Torres, està disminuint la despesa, si, però al mateix temps també disminueix la generació d'ingressos. I això no porta enlloc.

Els fets ens donen la raó, reclama Torres, si les economies europees haguessin millorat des que s'han pres aquesta mena de mesures. Però la realitat és que ja ha passat temps des que ens parlaven dels 'brots verds' i, ben al contrari dels efectes esperats, ara la majoria de les economies tornen a estar en recessió.