Un article de la legislació brasilera indica que tots els aliments que continguin més d'un 1% de material transgènic han de ser etiquetats, això és una cosa que no ha complert Nestlé i per això, un tribunal brasiler ara obliga la companyia a etiquetar els aliments que continguin ingredients transgènics. És una batalla que ha perdut tant el Govern del Brasil com la ABIA (Associació Brasilera de la Indústria de l'Alimentació), ambdues institucions s'havien aliat per lluitar en els tribunals contra l'etiquetatge transgènic i evitar que Nestlé hagués de aplicar el nou etiquetatge.
El tribunal brasiler ha considerat que tant el Govern del país com l'esmentada associació estaven actuant de manera il · legal i que els consumidors tenen dret a saber si el que mengen conté ingredients modificats genèticament. És més, el tribunal puntualitza que encara que el percentatge de matèries primeres transgèniques contingut en els aliments processats sigui reduït, això no eximeix del dret a saber que tenen els consumidors. Nestlé està així obligada a etiquetar els seus aliments transgènics al Brasil i ha d'indicar el percentatge que conté cada ingredient d'un producte, a més, perquè no hi hagi dubtes, acompanyant a la descripció "transgènic", s'obliga a incloure el símbol "T" emmarcat amb un triangle de color groc.Sens dubte, la sentència establirà precedent i potser serà seguida per d'altres països, sorprèn saber que tot i que el Brasil és un dels grans productors d'aliments modificats genèticament, també serà un dels primers a obligar que els aliments s'identifiquin de manera escrita i gràfica molt clara, que no deixi lloc a dubtes. No és estrany que el govern d'aquell país i l' ABIA s'oposin, ja que el país és en camí de convertir-se en el principal productor d'aliments transgènics del món.
A la Unió Europea, la normativa d’etiquetatge i traçabilitat dels aliments i pinsos GM, que va entrar en vigor el 2004, obliga a que els aliments genèticament modificats, portin a l’etiqueta una referència clara d’aquesta condició, tal com “genèticament modificat” o “produït a partir de [nom de l’ingredient] genèticament modificat”. Tot i que, aquesta exigència no és obligatòria quan la presència sigui accidental o tècnicament inevitable, s’introdueix un llindar mínim del 0,9% per ADN o proteïna provinent de modificació genètica sota el qual no es requereix etiquetatge.
Però, la preocupació i els dubtes continuen ja que existeixen moltes llacunes en aquesta legislació, mostra d'això és que no és obligatori etiquetar els productes alimentaris (carn, llet, ous, etc.) que procedeixen d’animals alimentats amb OGM. Això fa que els OGM es continuïn produint i comercialitzant a gran escala per a l’alimentació dels animals. Tot mentre el debat resta obert i els dubtes sobre els efectes sobre la salut de les persones a llarg termini encara no han estat desvetllats.
Més informació
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari