Cel únic europeu: 10 anys i encara sense resultats

El cel únic europeu, projecte emblemàtic de creació d’un espai aeri únic a la UE que tripliqués la capacitat i reduís a la meitat els costos del trànsit aeri, encara no funciona com cal. El vicepresident Siim Kallas, comissari europeu de Transport, ha anunciat avui la seva intenció de presentar noves propostes legislatives a la primavera de 2013 per accelerar-lo i de prendre totes les mesures possibles per fer aplicar la legislació, inclosos els procediments d’infracció en cas necessari.

Les ineficiències derivades d’un espai aeri fragmentat representen uns costos extra de gairebé 5.000 milions d’euros cada any. Afegeixen 42 km a la distància d’un vol mitjà i, per tant, obliguen els avions a consumir més combustible, generar més emissions, pagar més drets i patir més retards. Els Estats Units controlen un espai aeri equivalent amb més trànsit i gairebé la meitat de costos.

A la conferència d’alt nivell “Cel únic europeu: és hora d’actuar”, celebrada avui a Limassol (Xipre), Siim Kallas ha declarat: “Sempre he dit que el cel únic europeu és la meva prioritat pel que fa a l’aviació. És massa important com per permetre’ns fallar. Ens hem quedat ben enrere respecte de les nostres ambicions originals. Després de més de deu anys, els principals problemes segueixen sent els mateixos:  molt poca capacitat, amb la possibilitat d’una incidència negativa en la seguretat, a un preu massa alt. Hi ha algunes senyals de canvi, però l’avenç general és massa lent i limitat. Cal que pensem en d’altres solucions i les apliquem ràpidament. Hi ha massa fragmentació nacional. Les millores que es van prometre no s’han concretat”.

2012 és un any crític per al cel únic europeu, amb quatre objectius clau, inclosos nou blocs funcionals d’espai aeri que hauran d’estar operatius el mes de desembre. El vicepresident ha advertit que, tal i com està la situació avui, encara falta temps perquè Europa creï un espai aeri únic. També ha explicat que, si bé cal fixar els blocs funcionals, “hem de fer que aportin valor afegit”. “Tal i com estan les coses ara, és evident que no contribuiran gaire a integrar i desfragmentar l’espai aeri”, ha declarat el comissari. També ha anunciat que, per tal de garantir l’avenç necessari, la Comissió farà ús al màxim de les seves competències executives, fins i tot, si calgués, els procediments d’infracció.

A més, la primavera de 2013 la Comissió presentarà propostes per consolidar l’actual marc jurídic del cel únic europeu i agilitar així les reformes en curs. Concretament, inclouran mesures referents a:

1. El sistema de rendiment. Els objectius de rendiment per augmentar la capacitat de l'espai aeri europeu i reduir els costos constitueixen l’element essencial del cel únic europeu i són vitals per al seu èxit complet.

El juliol de 2012, la Comissió va aprovar plans nacionals per reduir costos i augmentar la capacitat durant el període 2012-2014. Per al període 2015-2019, té previst augmentar considerablement el grau d’ambició dels objectius de rendiment. A més, les propostes de 2013 sobre el cel únic europeu també garantiran que la Comissió disposi de totes les facultats necessàries per exigir als Estats membres i als blocs funcionals d’espai aeri que compleixin els objectius acordats i consolidaran la independència de l’Organisme d’Avaluació del Rendiment.

2. Hi ha nou blocs funcionals d’espai aeri en procés de creació. La Comissió presentarà propostes per garantir que aquests blocs de gestió del trànsit aeri regional aportin millores operatives reals. Caldrà formular plans estratègics i operatius per a cada bloc funcional. Els blocs no han d’existir només sobre el paper: cal que donin ràpidament resultats operatius reals.

3. Administrador de xarxa per a Europa. La Comissió reforçarà les competències de l’administrador de la xarxa, en particular perquè pugui assumir funcions paneuropees més centralitzades, per exemple pel que fa al disseny de l’espai aeri, inclosa la planificació de rutes. Això contribuirà a aconseguir una eficiència màxima de la xarxa.

4. Nova reforma dels serveis de navegació aèria. La Comissió proposarà centrar-se més en les tasques essencials i, al mateix temps, permetre als proveïdors de serveis subcontractar els serveis auxiliars. També proposarà consolidar-ne la separació dels seus reguladors nacionals.

Tot això depèn de l’èxit de la fase de desplegament del programa SESAR, instrument tecnològic del cel únic. La Comissió presentarà properament al Consell i al Parlament propostes sobre la governança i els programes de finançament.

El cel únic europeu és una iniciativa emblemàtica europea per reformar l’arquitectura del control del trànsit aeri europeu i atendre les futures necessitats de capacitat i seguretat. Basant-se en iniciatives de finals dels anys noranta, el primer paquet del cel únic europeu es va adoptar l’any 2004 i el segon el 2009.

Quan el cel únic europeu sigui una realitat plena:

·    La seguretat es multiplicarà per deu.

·    La capacitat de l’espai aeri es triplicarà.

·    Els costos de gestió del trànsit aeri es reduiran un 50%.

·    L’impacte al medi ambient es reduirà un 10%.

I després?

La Comissió presentarà noves propostes sobre el cel únic europeu a la primavera de 2013. Les propostes legislatives les han d’aprovar els Estats membres i el Parlament perquè entrin en vigor.

Cel únic europeu: dades i xifres essencials



El cel i els aeroports europeus poden arribar a saturar-se. Actualment ja hi ha 1.400 milions de passatgers que passen cada any pels més de 440 aeroports d’Europa. Cada dia es controlen prop de 27.000 vols, i això significa que cada any solquen els cels europeus 10 milions de vols. El 80% d’aquests vols s’opera dins la UE.

La situació actual la gestiona competentment el sector del transport aeri europeu, però es preveu que, en condicions econòmiques normals, el trànsit aeri creixi fins a un 5% anual i arribi gairebé als 17 milions de vols l’any 2030. Aleshores hi haurà cada any tants avions als cels europeus com habitants té Pequín.

Si no fem res, serà el caos. A més d’haver de rebutjar gran part de la possible demanda, Europa patirà retards i cancel·lacions de vols en una escala mai vista fins ara. Si tot segueix com ara, els costos de la congestió augmentaran un 50% d’aquí a 2050.

El principal problema és que els sistemes europeus de gestió del trànsit aeri estan fragmentats i no són eficaços.

L’espai aeri de la UE segueix fragmentat en 27 sistemes nacionals de control del trànsit, que compten amb uns 60 centres de trànsit aeri, quan l’espai aeri té més de 650 sectors. Això significa que actualment l’espai aeri està estructurat segons les fronteres nacionals i, per tant, molts vols no poden seguir rutes directes. A Europa, els avions recorren una mitjana de 42 km més de l’estrictament necessari a causa de la fragmentació de l’espai aeri, i això augmenta el temps de vol, els retards, el cost de combustible i les emissions de CO2.

A més, les tecnologies actuals de gestió del trànsit aeri daten dels anys cinquanta i ja estan antiquades.

Les ineficiències causades per la fragmentació de l’espai aeri europeu representen uns costos extra de gairebé 5.000 milions d’euros cada any, que fet i fet paguen les empreses i els passatgers. El control del trànsit aeri representa actualment entre un 6% i un 12% del cost d’un bitllet.

El sistema de gestió del trànsit aeri dels Estats Units és dues vegades més eficient que el de la UE. Gestiona el doble de vols amb un cost semblant i amb la tercera part de centres de control.

Davant aquests reptes, a finals dels anys noranta es van formular propostes per crear un cel únic europeu, suprimir les fronteres nacionals a l’aire i crear un espai aeri únic:

a) que multipliqui per deu la seguretat

b) que tripliqui la capacitat de l’espai aeri

c) que abaixi els costos de gestió del trànsit aeri un 50%

d) que redueixi un 10% l’impacte al medi ambient.