Els apicultors són víctimes del lideratge espanyol en transgènics

La Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) denuncia que el lideratge de l'estat espanyol en el cultiu de transgènics s'està utilitzant per part del mercat per pressionar a la baixa els preus de la mel local, fet que provoca despeses addicionals al sector apícola.

L'estat espanyol acumula la major superfície de la UE en plantacions de blat de moro genèticament modificat, al voltant de 97.000 hectàrees, a més de ser el camp de proves de la meitat dels assaigs amb OGMs que es fan en el conjunt de la Unió Europea.

La Coordinadora assegura que aquesta situació parteix d'una sentència del Tribunal de Justícia Europeu de 6 setembre de 2011 en la que es recull que " ...la mel que contingui pol·len procedent de plantes transgèniques ha de ser considerada com un aliment que conté un ingredient produït a partir d'organismes modificats genèticament i, per tant, aquest tipus de mel haurà de comptar amb una autorització per a la seva comercialització a la UE... ". L'esmentada sentència, que es troba en aquests moments en un procés de revisió per part de la Comissió Europea i els EE.MM. de cara a la seva implementació al mercat comunitari, ha servit perquè els operadors exigeixin anàlisi de mel lliure de pol·len OGM, (malgrat que actualment encara no existeix una regulació sobre això), i fins i tot certificats de l'administració que la mel s'ha produït en ruscs allunyats dels cultius transgènics.

La petició del passat 28 de desembre per part de l'empresa Bayer CropScience per conrear a l'estat espanyol cotó GHB614 genèticament modificat tolerant al glifosat, el principi actiu de l'herbicida total Roundup®, és una nova amenaça per al sector apícola, que exigeix que aquesta petició sigui denegada i des de COAG no es descarten realitzar accions de protesta per aconseguir aquest objectiu.

Segons l'entitat, a l'estat espanyol, el benefici de la pol·linització que realitzen les abelles melíferes s'estima que supera els 3.000 milions d'euros anuals només al sector agrari. A més, per cada euro d'ajuts públics invertits en el sector apícola, hi ha un retorn a la societat en forma de millora de la producció agrària d'uns 60 euros, sense incloure el benefici en el medi natural. En el conjunt de l'estat es comptabilitzen al voltant de 2,5 milions de ruscs, sent el principal productor de mel de la UE amb una mitjana de 30.000 tones anuals.

A Catalunya cada vegada pren més força l'associacionisme d'apicultors ecològics, especialment afectats per les plantacions de transgènics.  Just d'aquí uns dies, en concret el 29 de setembre, el col.lectiu Apicultors Ecològics Associats organitza la 1a. Fira Apicultura i Mel Ecològica a Begues (Baix Llobregat), des d'on ben segur es farà notar el malestar del sector amb la immobilitat de les institucions davant d'aquesta problemàtica.