El conreu d’arròs al Delta de l’Ebre produeix 10.500 tones de metà anuals

El projecte LIFE+ Ebro-Admiclim, que s’està portant a terme per investigadors de l’IRTA, tracta de mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle en el conreu de l’arròs. Les previsions indiquen que entre 2005 i 2020 les emissions de gasos efecte hivernacle emesos pel conreu de l'arròs podrien augmentar un 16%. El projecte europeu va seleccionar 15 camps d'arròs del Delta de l'Ebre on es monitoritzen mensualment les emissions.

L’agricultura genera entre el 10 i el 12% dels gasos d’efecte hivernacle i el 47% de les emissions de metà (CH4), mentre que el conreu d’arròs en camps inundats se li poden atribuir (o és responsable) d’entre el 5 i el 20% de les emissions de metà.
Les previsions indiquen que, entre el 2005 i el 2020, les emissions de gasos d’efecte hivernacle en el conreu d’arròs augmentarien un 16%, per el que és necessari poder trobar sinèrgies entre les mesures d’adaptació al canvi climàtic i la seva mitigació per reduir-les, però sense afectar la producció. I això és particularment important si tenim en compte que l’arròs és l’aliment bàsic per a més de la meitat d’una població mundial en constant augment.
A grans trets, la generació de metà pels camps d’arròs es produeix quan s’inunden d’aigua. Aquesta làmina d’aigua impedeix que l’oxigen arribi al sòl, un sòl que disposa de matèria orgànica que queda a disposició de bacteris que es troben en aquest sòl i que són anaerobis (que no necessiten oxigen per viure) i que, fruit del seu metabolisme al utilitzar aquesta matèria orgànica, generen metà. Per tant, el metà no el genera la planta d’arròs, si no les condicions d’inundació que es donen en el sòl. L’únic paper que té la planta en el cicle del metà en els camps, és la de conduir aquest gas des del sòl on es produeix fins a la superfície i, per tant, a l’atmosfera.
Per avaluar les emissions de metà, el projecte LIFE+ Ebro-Admiclim, en el que hi participa l’IRTA, va seleccionar 15 camps d’arròs al Delta de l’Ebre que estiguessin distribuïts per tota la superfície deltaica i que foren representatius i englobessin la variabilitat en el conreu. En tots ells es monitoritzaren mensualment els gasos d’efecte hivernacle, les variables agronòmiques i físico-químiques, tant de l’aigua com del sòl.
Els resultats obtinguts pels investigadors de l’IRTA assenyalen que hi ha dos períodes estacionals molt clars en les emissions de metà, i que corresponen als mesos de juliol-agost i d’octubre. Entre aquests dos períodes de més emissions, l’octubre és el mes on les emissions són les més elevades.
Determinades les emissions i els períodes en que es realitzen, el projecte LIFE+ Ebro-Admiclim ha fet una projecció de càlcul a tota la producció arrossera del Delta de l’Ebre i s’ha estimat que es produeixen aproximadament unes 10.500 tones de metà anualment a tota la superfície arrossera del Delta.
Un cop coneguts els nivells d’emissió i la quantitat total de metà que es produeix al Delta de l’Ebre, el projecte LIFE+ Ebro-Admiclim treballarà en conèixer quins són els factors que tenen més incidència en la producció de metà en els arrossars.
Aquestes dades han estat facilitades per la investigadora de l’IRTA i del projecte LIFE+ Ebro-Admiclim, Maite Martínez-Eixarch.