Els drets dels consumidors prenen protagonisme en la nova etapa del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona

La recentment elegida degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Maria Eugènia Gay, vol que la institució defensi encara més els drets dels consumidors i usuaris, i per això vol crear una secció de dret de consum per tal d'aconseguir reformes legals i jurisprudència que protegeixin més els ciutadans davant dels bancs, les grans empreses o els problemes d'habitatge.

M. Eugènia Gay, que prendrà possessió com a nova degana del Col·legi aquesta propera setmana, també vol crear una secció de lluita contra la violència de gènere per treballar encara millor per acabar amb aquesta xacra social i col·laborar amb les associacions d'aquest àmbit.

En una entrevista a l'ACN, Gay ha defensat que cal que l'ICAB tingui relacions fluïdes amb les administracions i els polítics, però alhora ser exigents amb ells per tal d'influir en la redacció de les lleis perquè siguin correctes, coherents i protegeixin els interessos dels ciutadans. En aquest sentit, ha recordat que gràcies a les gestions de l'advocacia catalana, les Corts espanyoles probablement aprovaran després de l'estiu una modificació de la legislació civil que permetrà prendre mesures cautelars en un mes com a màxim quan hi hagi ocupacions il·legals d'habitatges particulars i expulsar-ne els ocupants il·legítims. Per això, volen defensar els consumidors i usuaris davant dels grans monopolis empresarials de serveis o enfront les clàusules abusives dels bancs o els augments injustificats dels lloguers i les problemàtiques de pisos turístics. Això es podria fer assessorant aquests ciutadans i alhora intentant influir en els polítics perquè modifiquin certes normatives.

Sobre la secció de violència de gènere, ha dit que actualment algunes accions del col·legi queden descoordinades o dividides entre diverses seccions, tot i que ha elogiat la tasca feta per la comissió de dones. Per això, creu que el col·legi ha de tenir un "paper fonamental" en aquesta lluita "necessària" i tenir una "estreta col·laboració" amb les entitats.

Per influir en els partits polítics i les administracions públiques, Gay creu que el Col·legi hi ha de tenir una relació "fluïda i directa", però alhora ha de "saber reclamar" i mostrar el seu "desacord". Els grups polítics "han d'entendre que els advocats són una peça clau per redactar les lleis", ha conclòs.

Així, per exemple, vol aclarir què passarà amb l'IVA de la remuneració del torn d'ofici. Fins fa poc n'estava exempt, però fa uns mesos Hisenda va advertir que s'havia de pagar. Després va rectificar, però encara no està clar si això obligarà a tots els advocats a apuntar-se al torn d'ofici.

Igualment, també es mostra preocupada pel col·lapse i lentitud de molts jutjats, situació que qualifica "d'alarmant i inadmissible", i que requereix major inversió en mitjans humans i digitalització. Així, sobre la intenció de la Conselleria de Justícia d'avaluar diferents jutjats per saber en què han de millorar, Gay s'hi ha mostrat favorable per tal que l'administració sàpiga on hi ha més mancança de personal o mal funcionament. No obstant, no està d'acord amb la secretària de Relacions amb l'Administració de Justícia de la Generalitat, Patrícia Gomà, que va opinar que part de la plantilla judicial s'havia relaxat en els últims temps en el seu ritme de feina.

També ha lamentat que el Ministeri de Justícia no consideri prioritari potenciar la mediació i l'arbitratge, mesures que podrien descongestionar els jutjats. No obstant, admet que la societat encara no és conscient dels avantatges de la mediació i encara hi ha la "mentalitat de pledejar". Per això, demana que els polítics facin campanyes per promocionar aquestes vies alternatives als judicis ordinaris.

Una altra de les preocupacions de la nova degana és l'intrusisme que, segons ella, suposen diverses pàgines web que ofereixen assessorament jurídic i legal sense tenir advocats en plantilla.

Per últim, ha lamentat que la presó Model s'hagi tancat abans d'obrir els dos centres de la Zona Franca, i ha dit que l'increment de cost i temps que suposa el trasllat dels advocats d'ofici fins a Brians no està compensat econòmicament i per això l'ICAB es plantejarà crear una línia d'autobús per aquests lletrats, ja que el sistema de videoconferència, habilitat recentment, no és útil en totes les ocasions.

Projecte de mandat

Entre la vintena de compromisos del seu programa electoral hi ha la rebaixa a la meitat de les quotes de col·legiació als advocats més joves, els que porten menys de tres anys, i als més grans, als que en porten almenys 42, la congelació de les quotes per a la resta i la renegociació de l'assegurança de responsabilitat civil obligatòria que té contractada el col·legi des d'aquest gener, que ha aixecat cert malestar entre els advocats barcelonins.

Gay vol ajudar els advocats que més han patit la crisi, i per això també ha remarcat la importància que la nova pòlissa d'assegurança sigui més barata i tingui en compte les especialitats més conflictives, com la laboral o la fiscal, o l'edat del lletrat. Si es redueix el preu de la pòlissa, però alhora també les quotes, la nova junta voldria no rebaixar excessivament les despeses i enfortir fonts d'ingressos alternatives.

Fins l'any passat la prima de l'assegurança estava inclosa en el preu de col·legiació, però des del gener cal pagar 100 euros anuals per tenir assegurats fins a 40.000 euros de responsabilitat civil. Per a Gay això perjudica molts lletrats, que s'han buscat assegurances personals més barates. Per això, vol renegociar la pòlissa amb l'asseguradora, que va ser l'única que es va presentar. Si no es pot rebaixar el preu, buscaran una altra assegurança quan acabi la vigent, a finals del 2018. Per tenir més força negociadora no descarta unir-se als altres col·legis d'advocats catalans.

Del fins ara degà, Oriol Rusca, Gay vol mantenir la "proximitat" amb els col·legiats, però vol un funcionament "més dinàmic" de la junta de govern, amb tasques concretes per a cada membre. També vol una digitalització encara més gran del col·legi, amb una aplicació mòbil que doni accés a tots els serveis i informació per als col·legiats.

De l'actual junta de govern, Gay vol mantenir el compromís amb l'acollida de refugiats, i seguir pressionant les administracions locals i les organitzacions internacionals per mostrar Barcelona "com una ciutat d'acollida". "Tot el que es fa és poc, però farem fins on puguem", ha dit.

També proposa una gestió "transparent i propera", formació contínua i de qualitat, transformació digital, torn d'ofici "digne i qualificat", defensa professional als jutjats i les institucions, potenciar l'arbitratge i la mediació, fomentar la conciliació laboral i familiar i la igualtat entre advocats i advocades, promoure uns honoraris dignes, tenir delegacions participatives i potenciar la imatge i projecció social del col·legi.

"Campanya de desprestigi" durant el període electoral

Gay va ser elegida el passat 28 de juny per 3.800 vots i substituirà Oriol Rusca al capdavant de la corporació, càrrec que tenia des del juliol del 2013. En aquests comicis han participat 4.804 col·legiats, fet que representa una participació del 19,83%. D'acord amb els nous estatuts, per primera vegada s'ha renovat la totalitat de la seva Junta de Govern, formada pels càrrecs de degana, vicedegà, secretari i tretze diputats. El mandat per a cadascun dels càrrecs serà de 4 anys. El càrrec de vicedegà l'ocuparà Jordi Pina, que ha obtingut 3.828 vots, i el secretari serà Jesús Sánchez, amb 3.892 vots. Pel que fa al deganat, en segona posició va quedar Jordi Pintó (3.294 vots), seguit de Lluís Riera (773 vots), Vanessa González (734 vots), Alejandro Labella (209 vots) i Josep M. Paños (101).

La nova degana lamenta la "campanya de desprestigi" de la candidatura de Jordi Pintó, que va quedar en segona posició. Així, ha criticat algunes maniobres electorals de "falta de respecte" que li van causar "sorpresa" i van provocar "certa tensió" en la campanya. Tot i així, ha assegurat que es van voler mantenir "ferms" i no "entrar al joc". A banda d'això, Gay creu que van guanyar les eleccions perquè la seva candidatura va "funcionar com un equip". Els tretze nous diputats són: Josep M. Balcells Cabanas (3.827 vots), Joaquim de Miquel Sagnier (3.852 vots), Frederic Munné Catarina (3.858 vots), Yvonne Pavía Lalauze (3.844 vots), Cristina Vallejo Ros (3.817 vots), Olga Arderiu Ripoll (3.849 vots), Carlos Echavarri Paniagua (3.811 vots), Núria Flaquer Molinas (3.799 vots), Emma Gumbert Jordan (3.793 vots), Susana Ferrer Delgadillo (3.798 vots), M. Carmen Valenzuela Hidalgo (3.849 vots), Rodolfo Antonio Tesone Mendizábal (3.750 vots), Alejandro Fuentes-Lojo Rius (3.801 vots).

La meitat de la junta són dones i la meitat homes, i la mitjana d'edat són 46 anys. Gay s'ha envoltat d'advocats de despatxos petits, grans i mitjans, de diverses branques del dret, amb "experiència consolidada" en l'exercici de la professió i amb alguns membres que ja han estat a la Junta de Govern del col·legi i implicats en les seves activitats. Destaquen lletrats com Jordi Pina, que ha intervingut en el 'cas Palau' i el 9-N, Jesús Sánchez, especialista en dret civil i que fomentarà les relacions amb els polítics per tirar endavant legislació de protecció social i de drets, Olga Arderiu, que fomentarà el paper de les dones, Joaquim de Miquel Sagnier, responsable de deontologia, Frederic Munné, centrat en els honoraris, Núria Flaquer, especialitzada en violència domèstica, Maria Carmen Valenzuela, del torn d'ofici, o Rodolfo Tesone, especialista en digitalització i noves tecnologies.


En aquests comicis han participat 4.804 col·legiats, dels quals 4.199 són exercents i 605 no exercents. En total, tenien dret a vot 16.657 col·legiats exercents i 7.571 no exercents. S'ha de tenir en compte que els vots dels col·legiats exercents i dels advocats sense exercici que hagin estat col·legiats com a exercents durant 25 anys valen el doble, mentre que el vot dels col·legiats no exercents val la meitat.

Enguany ha estat possible emetre el vot presencial de manera anticipada durant dos dies, el 26 i 27 de juny, a la seu central del Col·legi. Durant la jornada electoral del 28 de juny, els electors van poder votar de forma presencial a la seu del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia i a la seu de totes les Delegacions de l'ICAB.

Malgrat aquestes facilitats per votar, creu que el 80% d'abstenció en les eleccions, com és habitual, es deu al fet que el col·legi funciona relativament bé i dóna els serveis que els col·legiats esperen.

Maria Eugènia Gay és filla de l'expresident del Tribunal Constitucional i exdegà dels advocats de Barcelona Eugeni Gay. És especialista en dret processal civil i exerceix d’advocada als àmbits del dret de família, dret de successions, responsabilitat civil, dret registral, associacions, fundacions i col·legis professionals. És sòcia del bufet presidit pel seu pare, Gay-Rosell&Solano, amb oficines a Barcelona, Madrid, Lisboa i Buenos Aires.

Durant la seva trajectòria, ha estat diputada de la Junta de Govern de l’ICAB amb el deganat de Silvia Giménez Salinas (2005-2009), essent responsable durant aquest període del Departament de Relacions Internacionals, presidenta de la Comissió de Mediació i presidenta de la Comissió de Prospectives Socioprofessionals. Ha estat, entre 2010 i 2016, vicepresidenta de la Secció de Dret Civil de l’ICAB. Fins ara era vocal de la Comissió de Mediació i és membre de la Comissió de Relacions Internacionals del Consell General de l'Advocacia Espanyola.

És tutora de Dret Civil a l’Escola de Pràctica Jurídica, professora del màster de Dret Processal Civil i tutora del programa de pràctiques d’alumnes d’ESADE i de la Universitat Pompeu Fabra. Té un màster en mediació de l’ICAB i és membre de l’Associació Catalana d’Experts en Drets de Successions (ACEDS) i de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates (ACJD).

Com a filla d'un exdegà i exmagistrat del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay, confia que se la valori per la seva feina, ja que la seva trajectòria dins del col·legi, on ja havia estat membre de la junta, va anar per separat de la trajectòria del seu pare, que estava a Madrid en aquella època. En tot cas, admet que ha demanat i demanarà consell al seu pare, que li ha inculcat els valors de la deontologia, professionalitat, lleialtat i honestedat, diu.

Font: ACN Barcelona