Un poble esquimal demanda les petrolieres mentre és a punt de desaparèixer engolit pel mar

Els 400 habitants del municipi esquimal de Kivalina, al nord-oest d’Alaska, es compten entre les primeres víctimes de l’escalfament global, es per aquest motiu que han presentat una demanda contra vint-i-quatre companyies petrolieres i energètiques davant d'un jutjat de San Francisco (Califòrnia) però, en realitat, i tal com reflexiona l'article de Ansbert Kneip a Der Spiegel i que reprodueix El Temps, Kivalina no demanda només unes quantes companyies energètiques: Kivalina demanda el món. El poble s’enfonsa a l’Àrtic, i ara exigeix a les multinacionals petrolieres i a les empreses energètiques indemnitzacions multimilionàries per danys i perjudicis. Austin Swan va aprendre a matar balenes molt abans que existissin les quotes de captures. Ara té seixanta anys. Va aprendre a llegir el gel, és un caçador expert i la gent del poble se l’escolta. Però des de fa uns anys ja no sap on s’esquerdarà el gel a l’estiu, ni per on s’esmunyiran les balenes. Sempre ha sabut predir on hi hauria cacera. Però ara li comencen a fallar les seves prediccions. El gel canvia. S’esquerda abans, i les balenes es perden de vista. El problema de l'Austin ara és que la quota per caçar balenes ja no té res a veure amb la realitat. Quatre balenes l’any? Austin Swan ja estaria ben content si en veiés alguna de tant en tant. Fa anys que no en pesca cap. Durant el 1999 van arrossegar l’últim exemplar al gel, un exemplar de dotze metres. Fa nou anys que les dones no adoben muktaq fresc. Les esquimals més joves ja no saben ni tan sols com es prepara. Els habitants de Kivalina viuen dia a dia el que especulen els científics des dels seus despatxos: l’escalfament global fa temps que actua, i a l’Àrtic avança més ràpidament que a la resta del món. Des del començament de la industrialització, la temperatura de la Terra ha augmentat de vora 0,8 graus i a l’Àrtic de més del doble. El canvi climàtic canvia la vida de cada individu, converteix les persones en refugiats. El canvi climàtic lleva a la gent de Kivalina la possibilitat de portar una vida com ho feien els seus pares; els lleva els vedats de caça, i, literalment, acabarà abocant el poblet a la mar. L’escola ja dista només deu passes del mar. Fa dos anys que els habitants van decidir construir un dic. A l’estiu van omplir d'arena i grava cabassos de plàstic. L’arena l’havia pagada el Govern i l’havia feta dur des de Montana. La idea dels cabassos de plàstic va sorgir dels experts d’un despatx d’enginyers. Aquest fou el primer dic que es va emportar la primera tempesta de tardor. A final de febrer d’enguany, el municipi i la tribu esquimal de Kivalina van presentar una demanda als jutjats de San Francisco, Califòrnia. La demanda és contra vint-i-quatre empreses petrolieres i energètiques multinacionals, com BP, Shell, ExxonMobil o Chevron o American Electric Power Company, una de les principals elèctriques del país. Els esquimals els acusen d’emetre cada any milions de tones de CO2 i d’altres gasos a l’atmosfera, d’accelerar l’escalfament global i d’haver intentat minimitzar l’abast i les conseqüències del canvi climàtic. La denúncia parla de conspiració. I ara han de pagar. Kivalina exigeix una indemnització pels danys climàtics. Cal traslladar quatre-cents habitants, construir de nou les cases i l’escola, fer-hi arribar la xarxa d’aigües, empalmar la connexió elèctrica. L’escrit de la demanda conté seixanta-nou pàgines, amb una llista en la qual s’especifica quantes tones de contaminació aèria van emetre en 2006 cadascun dels vint-i-quatre demandats, bo i asseverant que coneixien les conseqüències d’aquestes emissions. Podeu llegir l'article complert a El Temps