Neix un projecte per impulsar la "instal·lació massiva" de panells solars a 500 llars i empreses

Els municipis gironins i l'empresa Revosolar que impulsen el projecte són a la zona del Ter-Gavarres. La iniciativa, que s'ha batejat amb el nom de Col·lectiu Solar i en els propers tres mesos, aquells qui desitgin formar part del projecte es poden inscriure en una web i després es farà una comanda a l'engròs.


 

El projecte Col·lectiu Solar vol avançar cap a un nou model energètic impulsant l'energia sostenible. Al seu darrere hi ha un enginyer holandès, Sjoerd Gaastra, que des de fa quinze anys instal·la plaques solars fotovoltaiques. És propietari de l'empresa Revosolar i assegura, literalment, que durant aquest temps ha sobreviscut gràcies a les cases aïllades que instal·len el sistema perquè no hi arriba l'electricitat.
 
Ara, prenent com a referència experiències similars que han tingut èxit a Holanda i altres països europeus, Gaastra vol estendre l'energia solar a llars i empreses. Per això, compta amb el suport de dotze ajuntaments de la zona del Ter-Gavarres, que és on es durà a terme el projecte Col·lectiu Solar. Són els de Celrà, Bordils, Cervià de Ter, Flaçà, Juià, Madremanya, Sant Joan de Mollet, Sant Julià de Ramis i Medinyà, Sant Jordi Desvalls, Sant Martí Vell, Viladasens i Sarrià de Ter.
 
Els promotors del projecte tenen clar que si es fa una comanda a l'engròs als fabricants, abaratirà els costos d'instal·lació. Per això, Col·lectiu Solar obrirà una web on, durant els tres propers mesos, tots aquells particulars, ajuntaments i empresaris que desitgin instal·lar plaques fotovoltaiques s'hi poden inscriure.
 
Gaastra admet que la legislació espanyola no ha ajudat a fomentar la instal·lació d'aquesta energia sostenible. Encara es creu que instal·lar-ho a casa pot ser una il·legalitat, precisa l'enginyer. Per això, d'entrada, l'artífex de Col·lectiu Solar ja clarifica que l'actual legislació permet l'autoconsum de l'energia solar a llars i empreses.
 
A partir de la primavera, un cop es tanquin les inscripcions, es començarà la instal·lació massiva de plaques solars, amb intenció que ja estiguin en funcionament l'estiu del 2018. L'enginyer holandès explica que comprant els panells fotovoltaics de manera col·lectiva, la instal·lació acabarà sortint a cost zero, perquè els estalvis mensuals en la factura de l'electricitat permetran cobrir-la en un termini d'entre quatre i cinc anys.
 
I per exemplificar-ho, Gaastra treu xifres. En el cas d'un particular que s'adhereixi al projecte, instal·lar un kit solar de 2.200 watts (vuit panells fotovoltaics) a casa seva li sortirà per 2.860 euros. A partir que les plaques li subministrin energia solar, cada mes s'estalviarà 55 euros en la factura d'electricitat.  
 
Si cada mes paga una quota de 51,33 euros per retornar el crèdit, xifra que proposa l'impulsor del projecte, al cap de cinc anys ho tindrà pagat. És a dir, que la instal·lació li haurà sortit a cost zero, perquè la cobrirà amb l'estalvi d'electricitat, i després produirà energia solar de franc, ha afegit l'artífex de Col·lectiu Solar.
 
Es calcula que, en el cas d'un habitatge, l'energia solar pot suposar un estalvi del 50% en la factura de l'electricitat. Això sí, serà de consum immediat. És a dir, durant les hores de dia (perquè aquells qui desitgin tenir bateries per emmagatzemar l'energia i fer-la servir a la nit, les hauran de pagar apart).
 
En paral·lel a l'impuls de l'energia solar, Gaastra explica que el projecte també fomentarà la creació de nous llocs de treball. De fet, per dur a terme la instal·lació dels panells fotovoltaics entre els qui s'adhereixin al projecte, es formaran deu equips especialitzats.

A més de donar-hi suport, ara els Ajuntaments també tiraran endavant iniciatives per adherir-se a Col·lectiu Solar. Per exemple, estudiant implantar l'ús de panells fotovoltaics en equipaments municipals. Cornellà ja ha explicat que, al municipi, el ple ha aprovat un manifest donant suport al model energètic que promou el projecte i que, a aquells veïns que posin plaques fotovoltaiques a les llars, se'ls bonificarà en un 95% l'impost que en grava la instal·lació (l'ICIO).

ACN