La plataforma 'Salvem la cala d'Aiguafreda' busca imatges i vídeos de la cala per presentar les al.legacions al projecte

Segons els promotors de la campanya, el sostre total previst en el projecte és de 145.564 metres quadrats. El pla permet construir més de 400 habitatges de segona residència, la majoria unifamiliars, sense comptar les noves places hoteleres a edificar en els 4 emplaçaments previstos (incloent 3 nous hotels). Per argumentar les al.legacions al projecte la plataforma demana que se'ls faci arribar imatges i vídeos de la zona, a banda de suport econòmic i professional.

A Begur, un municipi de la Costa Brava que durant els mesos estivals multiplica per 10 la seva població, l’ajuntament pretén construir en 70 hectàrees situades en l’última cala relativament verge de la seva costa, concretament a la cala d’Aiguafreda. El sostre total previst és de 145.564 metres quadrats. El pla permet construir més de 400 habitatges de segona residència, la majoria unifamiliars, sense comptar les noves places hoteleres a edificar en els 4 emplaçaments previstos (incloent 3 nous hotels). La plataforma lamenta que el projecte segueix endavant, sense el suport de cap estudi d’impacte ambiental, paisatgístic, ni d’avaluació ambiental estratègica.

Davant del que consideren una nova agresió al territori, nombroses entitats i veïns de la zona s'estan començant a organitzar, ja que només disposen de pocs dies per presentar al·legacions. Entre els aspectes que més ens preocupen són la manca de transparència de l’ajuntament i, sobretot, la preocupació per l’impacte ambiental que ocasionaria un desenvolupament urbanístic d’aquestes dimensions, en gran part inclòs dins de la franja de cinc-cents metres del domini públic maritimoterrestre.

La urbanització d’aquest tram de la costa -que limita amb els espais protegits “Muntanyes de Begur” del pla d’espais d’interès natural (PEIN) i “Litoral del Baix Empordà” de la Xarxa Natura 2000-, compta amb un informe favorable de la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya de 2016. En aquest informe, titulat “Avaluació ambiental de modificació de plantejament urbanístic”, que ocupa 7 pàgines, els encarregats de la Generalitat es limiten a avaluar si la zona urbanitzable envaeix o limita amb els espais protegits i ometen qualsevol altre tipus d’avaluació ambiental concreta. De fet, indiquen que es tracta d’un espai natural ja molt fragmentat, però que el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és congruent tant en la delimitació com en la regulació.

Per aquests motius, les entitats i persones individuals que conformen la Plataforma Salvem la cala d’Aiguafreda creu que l’informe de la Generalitat no pot considerar-se sota cap concepte una avaluació ambiental, ja que no analitza la capacitat de càrrega de la zona, l’impacte de les noves edificacions, ni de les piscines que s’hi construirien, la forçosa tala dels boscos existents amb el devastador impacte sobre la fauna i la flora, l’impacte de l’augment del trànsit rodat, dels residus generats o dels recursos hídrics necessaris, entre d’altres. De fet, en el context actual d’escassetat de recursos naturals i de canvi climàtic, els promotors de la plataforma consideren que les actuacions urbanístiques especulatives com aquesta ja haurien de formar part del passat.

Actualment, prop del 20% de la zona urbanitzable en les proximitats de la cala d’Aiguafreda ja està consolidada, és a dir construïda. Ara, l’Ajuntament de Begur pretén consolidar el 80% restant. Més de la meitat del sòl d’aprofitament privat pertany a Comercial Cap Sa Sal, S.L., propietat d’una coneguda família colombiana.

L’àrea urbanitzable ocupa unes 70 hectàrees, de les quals el 65% es destinarà a la propietat privada i la resta a carrers i zones verdes. Només s’ha previst un 20% de parcs i jardins públics en un dels pocs espais que romanen pràcticament verges a la costa del municipi.

El pla d’ordenació impulsat per l’ajuntament no compta amb una Avaluació ambiental estratègica. La Memòria del projecte només indica que la modificació urbanística no ha de ser objecte d’avaluació ambiental estratègica “per la falta d’efectes significatius que produeix sobre el medi ambient, o perquè els efectes ja han estat avaluats en el planejament urbanístic general”. Una afirmació que la Plataforma tampoc comparteix, ja que considera que la memòria simplement omet els impactes ambientals derivats de la construcció de centenars de nous habitatges i nous hotels en aquest tram del litoral, que ja pateix una saturació altament insostenible els mesos d’estiu. A més, tampoc té en consideració la necessitat d’un programa de vigilància, ni inclou una avaluació de les repercussions de la urbanització sobre la integritat del PEIN, de l’Àrea Natura 2000 o de la Reserva Marina de Ses Negres.

La Plataforma Salvem la cala d’Aiguafreda assegura en un comunicat que no enten com Begur pot estar subscrit a la Xarxa Estatal de Municipis per la Qualitat de Vida, una aliança adscrita a la filosofia Slow City, quan precisament el consistori està promovent tot el contrari.