L'estalvi energètic que s'aconsegueix amb el canvi d'hora compensa els efectes que té sobre la salut el fet d'avançar i endarrerir el rellotge dos cops l'any? Aquesta és la gran qüestió que s'ha de valorar per decidir si es manté o se suprimeix el canvi horari, segons els experts que han participat al debat celebrat aquest matí la seu de les institucions europees a Barcelona.
El president del Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya, Xavier Farriols i la cronobiòloga i professora titular de la Universitat de Barcelona, Trinitat Cambras, han estat els encarregats de desgranar els arguments en un i altre àmbit, energia i salut, al debat 'El canvi horari a consulta' organitzat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona amb motiu de la consulta pública que està oberta fins el 16 d'agost perquè els ciutadans de la UE es pronunciïn sobre aquesta qüestió.
El director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, que aquest divendres va presentar l'acte, destacaba que "la consulta ha generat un gran interès ciutadà i en els tres primers dies va rebre més de mig milió de respostes". Tarradellas ha defensat que la Comissió Europea "valorarà i estudiarà les respostes un cop es tanqui la consulta i prendrà una decisió sobre els passos a seguir".
El meteoròleg Tomàs Molina va moderar el col·loqui, que també ha comptat amb la participació de l'impulsor del pacte per la Reforma Horària, Fabian Mohedano. Mohedano argumentava que des del punt de vista de la racionalització d'horaris "el que convé és que durant tot l'any tinguem el mateix horari" i que "l'estalvi energètic ha deixat de ser significatiu". Un argument que no comparteix Xavier Farriols, que tot i reconèixer que calen més estudis que permetin avaluar amb exactitut l'estalvi energètic que es produeix, defensava que "fins i tot si l'estalvi es limita a un 1%, aquest és molt significatiu en termes absoluts. A Espanya, per exemple, estaríem parlant del consum de 600.000 famílies". Farriols també advertia que els nous sistemes de control del consum i d'eficiència energètica, com ara els comptadors intel·ligents que s'han començat a instal·lar a les llars permetran, en poc temps, poder fer un càlcul molt més exacte de l'estalvi energètic que genera el canvi horari.
Si per l'estalvi energètic faltarien estudis concloents, pel que fa als efectes sobre la salut, aquests s'han documentat sobredament, segons la doctora Trinitat Cambras, que va presentar alguns dels resultats d'aquests estudis durant l'acte. La cronobiòloga recordava que des del punt de vista de la salut humana, "el que és preferible és mantenir sempre el mateix horari" i que aquest sigui el més ajustat possible a les hores de sol. A més, si hem de tenir en compte el nostre rellotge biològic, la doctora afirmava que "l'horari d'hivern seria el més adient".
De la història del canvi horari a la consulta en línia
Dues vegades l'any, tots els rellotges de la UE canvien d'horari. L'últim diumenge de març s'avancen una hora per passar a l'horari d'estiu, mentre que l'últim diumenge d'octubre, s'endarrereixen una hora per tornar a l'horari d'hivern. Aquesta pràctica va ser adoptada per la majoria dels països de la UE durant les dècades de 1960 i 1970 amb l'objectiu d'optimitzar les hores de sol i estalviar energia. A causa de nombroses peticions de ciutadans, del Parlament Europeu i d'alguns estats membres de la UE, la Comissió ha decidit sotmetre a estudi el funcionament de les actuals disposicions sobre el canvi horari per determinar si cal modificar-les. La consulta pregunta als ciutadans, a través d'un formulari en línia, si són favorables a mantenir el canvi d'hora dos cops l'any o si prefereixen tenir sempre el mateix horari. I, en aquest darrer cas, si la preferència seria l'horari d'estiu o el d'hivern.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari