Compromís exigeix al govern espanyol una normativa estatal per protegir les oliveres mil·lenàries

Compromís reclamarà al govern espanyol que aprovi una normativa estatal per protegir les oliveres mil·lenàries i evitar el seu espoli continuat. El senador de la formació, Carles Mulet, ha subratllat que les llacunes legislatives així com la descoordinació policial i administrativa estan permetent que aquesta pràctica continuï impunement.

No només a la zona del Montsià, on aquesta pràctica ha estat denunciada reiteradament durant els últims mesos. També al veí País Valencià, on existeix una llei específica des de 2006 que protegeix els arbres monumentals, s'han detectat recentment casos de comercialització d'oliveres centenàries, concretament en una Finca de Sant Jordi (Baix Maestrat). Mulet, que formularà una pregunta per escrit al govern espanyol, presentarà també una moció perquè aprovi una "legislació comú de mínims" aplicable a totes les comunitats autònomes per aturar l'espoli. A Catalunya, per exemple, encara no existeix cap normativa específica que les protegeixi.

"És un problema que ens afecta a tots: valencians i catalans. Hem de tenir consciència que aquests arbres mil·lenaris han de ser objecte de protecció i no poden ser objecte de compra-venda alegrement, com si res, de robatori", argumenta el senador. De fet, a les conegudes Terres del Sénia, on es troba la major concentració d'oliveres mil·lenàries del món, es dona la paradoxa que únicament les que es troben en territori sota administració valenciana disposen d'una llei específica que les protegeix. I, malgrat això, segons ha reconegut Mulet, "l'aplicació autonòmica i les llacunes" de la norma, sumades a una "descoordinació policial, política i administrativa", estan permetent que es produeixin casos com el de Sant Jordi, denunciat fa poc més d'una setmana. Ho fan, segons explicita, aprofitant el buit legal en territori català o "vorejant la llei" valenciana, amb pràctiques com podar la copa dels arbres abans del seu transport o seleccionant exemplars de menys antiguitat, fet que dificulta els possibles controls per part dels agents i l'administració. "Feta la llei, feta la trampa", subratlla.

Davant d'aquest escenari, Compromís considera que cal buscar un "consens" entre les diferents administracions implicades, i en particular l'estatal, per promoure una llei que eviti aquests casos. "S'ha de marcar una legislació comú per a tots, perquè hi hagi uns mínims i siguin d'aplicació a totes les comunitats. Després cadascuna ja ampliarà, determinarà o especificarà segons el seu territori. Però calen unes regles fàcils per evitar l'espoli, ja que és més difícil de detectar que quan roben un claustre o una porta d'una església, com ha passat. Això és més complicat", raona. I és que, a diferència del que succeeix amb el patrimoni arquitectònic i cultural, admet el senador que el patrimoni vegetal encara no té la mateixa consideració pel que fa a la protecció i és necessari "conscienciar progressivament" la societat al respecte amb mesures explícites en aquesta direcció.

La llei valenciana de 2006, entén, podria ser assumida com a proposta inicial per començar a bastir la norma específica –tampoc descarta Mulet que es pugui introduir en un tràmit de modificació de la Llei de Patrimoni Natural estatal-. La norma prescriu la protecció genèrica, sense necessitat de resolució singularitzada, els exemplars de qualsevol espècie arbòria que igualen o superen alguns d'aquests paràmetres: els 350 anys d'edat, els 30 metres d'altura, els sis metres de perímetre del tronc mesurats a una alçada d'1,30 metres de la base i els 25 metres de diàmetre de la copa mesurat en la projecció sobre el pla horitzontal.

Els ajuntaments del Montsià, com Ulldecona, i la Mancomunitat de la Taula del Sénia aposten també per fer compatible la protecció d'aquest patrimoni amb el manteniment de seu conreu i la producció d'oli, aprofitant-lo com a motor de desenvolupament econòmic del sector primari i dels serveis, com la gastronomia i el turisme.

Font: ACN