El concurs identifica tres sectors diferents: la definició de l'estructura bàsica de camins i anelles a l'entorn dels turons; la millora de la continuïtat de les vores del parc, i l'ordenació dels entorns de les pedreres de Can Baró
Barcelona reactiva el desenvolupament del parc dels Tres Turons per consolidar-lo com a gran pulmó verd de la ciutat. El Govern municipal ha convocat un concurs de projectes per donar una mirada única a la millora global d'aquesta gran zona verda situada entre els districtes d'Horta-Guinardó i Gràcia, d'una superfície de 123 hectàrees que inclou els turons de la Rovira, del Carmel i de la Creueta del Coll.
Es tracta de donar un impuls definitiu als Tres Turons, un dels grans espais naturals més importants de la ciutat i d'àmbit metropolità, juntament amb Montjuïc. I el parc més destacat del corredor verd Collserola-Ciutadella per la seva magnitud, diversitat d'hàbitats, biomassa vegetal i riquesa faunística.
El planejament urbanístic ha reconegut sempre la condició de parc per als Tres Turons, des del Pla Comarcal de 1953 fins a la Modificació del Pla general metropolità (MPGM) de 2010, l'ordenament vigent. El planejament actual es va elaborar amb un procés participatiu ampli que va permetre distingir el valor ecològic i estratègic de l'espai natural.
No obstant, des de 2010 no s'ha aconseguit avançar a un ritme suficient cap a la configuració dels Tres Turons com un gran espai verd de referència, ben connectat amb el seu entorn immediat i amb el conjunt de la ciutat. Per això, l'Ajuntament ha convocat aquest divendres les bases del concurs restringit de projectes, que servirà per definir el full de ruta de l'actuació al parc en els propers anys.
L'àmbit del concurs és una superfície total de 82 hectàrees que correspon quasi en la seva totalitat als sòls qualificats a l'MPGM de 2010 com a parcs i jardins i els vials associats, i puntualment als destinats al reallotjament dels veïns a Can Baró. En queden exclosos els tres parcs ja consolidats avui dia, com són el Park Güell, el parc de la Creueta del Coll i el del Guinardó històric.
L'objectiu és atraure projectes per elaborar per primera vegada i després d'anys d'estudis, planejaments i intervencions puntuals, una proposta global i integral per al parc dels Tres Turons. El fil conductor que determinarà l'elecció de les actuacions a dur a terme seran els valors ecològics, de manera que el futur del parc es dibuixarà sota criteris i paisatgístics i de gestió del verd, l'aigua i l'energia.
D'entrada, doncs, es requerirà que les propostes que es presentin preservin els recursos naturals de l'entorn i facin una bona definició formal i paisatgística dels espais lliures a urbanitzar i els usos associats, i dels elements que caracteritzaran el parc. També hauran de concretar les volumetries dels edificis d'habitatges de reallotjament al sector de Can Baró.
Tres sectors diferenciats
Per assolir una major claredat en les propostes, el concurs identifica tres sectors on la naturalesa dels aspectes a resoldre presenten característiques diferenciades.
Sector 1. Estructura bàsica de camins i anelles a l'entorn dels turons (454.692 m2)
Als Tres Turons hi ha camins més o menys formalitzats, sense lògiques de recorreguts ben definides que ajudin a estructurar el parc. Per això, aquest primer bloc servirà per definir l'estructura bàsica i característiques tipològiques i paisatgístiques dels camins i anelles a l'entorn dels turons de la Rovira, el Carmel i la Creueta del Coll. El recorregut longitudinal té en els seus extrems la Creueta–Güell per una banda i Font d'en Fargues – Guinardó/Can Baró per l'altra.
El sòl que s'haurà de desenvolupar correspon al que a l'MPGM de 2010 es destina a parcs i jardins urbans, que inclou les edificacions existents situades bàsicament en quatre nuclis: Turó de la Rovira – Mühlberg; Labèrnia – Marià Labèrnia , Marsans Rof i Creueta del Coll.
Es valorarà que les propostes concretin aspectes com el tractament a fer pel que fa als camins, tipologies dels d'espais i la vegetació, l'aprofitament de l'aigua de pluja, la generació d'energia i les possibles zones d'ús o activitats.
Sector 2. Vores del Parc (438.110 m2)
Correspon a la franja nord i nord-est del parc, la més propera i en contacte amb els carrers i els teixits dels barris que l'envolten. Cal formular una proposta que la doti de la major continuïtat possible per millorar la relació amb el seu entorn immediat i el veïnat.
En aquest àmbit, l'MPGM de 2010 preveu diferents qualificacions –parc urbà, habitatge i equipaments–, però el concurs es limita al que es qualifica com a parcs i jardins urbans.
Els projectes hauran de concretar la secció dels carrers que fan vora, la definició dels punts i les zones d'accés existents i noves i el tractament de les àrees immediates a l'entorn dels habitatges i equipaments reconeguts per l'MPGM.
Sector 3. Pedreres de Can Baró (131.428 m2)
Aquest és el sector que, tant per la seva posició en el parc com per les determinacions del planejament, té un caràcter més urbà. El repte és posar en valor els entorns de les pedreres i establir una bona relació amb l'espai públic i les edificacions de l'àmbit.
Alhora, el concurs preveu trobar solucions en relació a la reubicació a tres nous emplaçaments, treballats amb els veïns, dels habitatges de reallotjament previstos a Can Baró per a l'MPGM de 2010. Aquesta reubicació comportarà el reajust dels sòls destinats a zona verda, equipament i vials del conjunt del sector 3, mantenint els paràmetres d'edificabilitat, nombre d'habitatges, superfície de zona verda i ús d'equipaments.
El concurs, a dues voltes, es planteja per a equips multidisciplinaris amb membres especialistes en àmbits com el verd urbà, arquitectura, paisatgisme, enginyeria i biodiversitat, entre altres. De tots els participants, durant el mes de novembre se seleccionarà un màxim de nou equips que passaran a la segona volta del concurs. Aquests equips finalistes hauran de presentar les seves propostes i rebran un premi de 6.000 euros cadascun.
Els guanyadors seran tres equips com a màxim, que es coneixeran el mes de març i rebran l'encàrrec de redactar els avantprojectes. El termini de redacció serà de quatre mesos i mig.
Per seleccionar les propostes finalistes i guanyadores, es conformarà un jurat amb sis representants de l'Ajuntament –la quarta tinenta d'alcaldia, el regidor de Gràcia, la regidora d'Horta-Guinardó, el comissionat d'Ecologia, el director de Model Urbà i el director general de Barcelona d'Infraestructures Municipals, S.A. (BIMSA)–, un representant de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes (FAVB), dos experts externs proposats per la FAVB, dos més proposats pel Col•legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i dos més a proposta del Col•legi Oficial d'Ambientòlegs de Catalunya (COAMB).
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari