El sector bancari no considera que la sentència del Suprem sobre l'impost de les hipoteques comporti retroactivitat

Els bancs no consideren que la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre l'impost de les hipoteques comporti retroactivitat, segons han indicat a l'ACN fonts del sector. Aquestes fonts recomanen als afectats que reclamin a l'administració tributària, que és qui ha cobrat l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

En aquest sentit, l'Associació Espanyola de Banca (AEB) ha afirmat en un comunicat que no ha percebut "cap quantitat" de diners dels clients per aquest concepte. Fins ara, la despesa es repercutia als receptors del crèdit, però la sentència del TS estableix ara que qui l'ha d'assumir és l'entitat financera. Sobre la retroactivitat, l'AEB indica al mateix comunicat que el sector bancari complirà amb el criteri del Suprem "a partir d'aquesta sentència".

L'AEB subratlla que la sentència del TS fa referència a una qüestió de naturalesa tributària, i afegeix que, en aquest àmbit, els bancs han complert "sempre" amb la normativa vigent aprovada fa més de 20 anys. És aquí on es fa l'incís que el sector complirà el nou criteri establert pel TS "a partir d'aquesta sentència".

En aquest sentit, fonts del sector recorden que l'article 72.2 de la Llei de Jurisdicció Contenciós Administrativa estableix que les resolucions que anul·len disposicions generals tenen efectes des del dia que es fan públiques, "no retroactivament".

També expliquen que mentre fins ara el reglament "i la jurisprudència" establien que era el prestatari el subjecte passiu i el qui havia de pagar l'impost, ara el Suprem estableix que aquesta clàusula és nul·la i que qui hi ha de fer front és el prestador.

Sí admeten que la sentència pot afectar les operacions "actualment en curs" i els contractes futurs.

Finalment, l'entitat reclama als poders públics una "major seguretat jurídica" i unes normes "clares i predictibles" per al mercat hipotecari.

Aquest comunicat ha estat emès per l'associació de banca després que els sis bancs espanyols de l'Ibex 35 hagin perdut en total més de 5.300 milions d'euros en capitalització a borsa el dia que s'ha fet pública la sentència que determina que són les entitats financeres les que han de pagar l'impost de les hipoteques. El Sabadell ha liderat les pèrdues, amb un 6,7% de caiguda, seguit de Bankinter (-6,27%), Bankia (-5,11%), CaixaBank (-4,54%) i el BBVA (-2,70%) i el Santander (-2,05%). El passat mes de març, Moody's va publicar un informe en què apuntava que una sentència com la d'aquest dijous suposaria un impacte de 4.000 milions d'euros per a la banca.

Reclamar al banc, als jutjats o a Hisenda: les tres vies per al retorn de l'impost sobre la hipoteca

De la seva banda, el professor de dret tributari de la UOC Benja Anglès considera que la sentència no tanca la porta a la retroactivitat

Reclamar al banc i intentar arribar a un acord de manera amistosa, presentar una demanda per la via civil o bé anar a l'Agència Tributària de Catalunya per reclamar el retorn de l'import de l'impost d'Actes Jurídics Documentats que s'ha de pagar a l'hora de formalitzar una hipoteca. Són tres vies possibles per reclamar el retorn de l'impost sobre la hipoteca, que aquest dijous el Tribunal Suprem ha dictaminat que l'han d'afrontar els bancs i no els clients com havia passat fins ara. El professor de dret tributari de la UOC Benja Anglès ha explicat a l'ACN que la via que ell considera més "garantista" és la d'anar a reclamar a Hisenda, si bé aquesta només és a l'abast d'aquells que hagin liquidat l'impost en els últims quatre anys.

La sentència del Suprem no deixa clar si les persones que han pagat l'impost en un passat tenen dret a reclamar-lo. Així doncs, Anglès posa de manifest que la sentència "no tanca la porta a la retroactivitat" i per tant això obre una escletxa per poder reclamar. Per fer-ho, assenyala tres vies possibles. La primera seria anar al banc directament i intentar que s'avingui a retornar els diners. La segona seria presentar una demanda civil contra l'entitat bancària per reclamar el retorn de l'impost.

I la tercera, reclamar a l'Agència Tributària de Catalunya el retorn de l'impost, ja que el va cobrar a un subjecte passiu que, segons ara sentencia el Suprem, "no tocava". Això sí, aquesta via té un límit temporal: els 4 anys que es pot reclamar al fisc segons la llei. Així doncs, per a hipoteques constituïdes fa més de 4 anys, les úniques vies factibles serien la judicial o la d'anar al banc a reclamar.

Sigui com sigui, Anglès recomana esperar uns dies per veure com es pronuncien els diferents agents afectats: els bancs, les associacions de consumidors que fins ara havien reclamat per la via civil i Hisenda. En aquest sentit, l'expert recorda que pocs dies després de la sentència que declara exemptes d'IRPF les prestacions per maternitat, Hisenda ja ha habilitat una eina per reclamar les devolucions.

L'impost d'actes jurídics documentats, que ara el Suprem indica que han de pagar els bancs i no els clients, és la despesa més elevada associada a la tramitació d'una hipoteca.

Per la seva banda, la secretària de la secció dret al consumidor de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Mari Paz Cano, ha explicat a l'ACN que en aquells casos en què ja s'ha emès sentència i ja són "cosa jutjada" serà difícil reclamar l'import així com en aquells préstecs que portin quatre anys vençuts. Cano ha comentat que la resolució judicial pot afectar tots els préstecs vigents i que per reclamar es pot demanar la nul·litat de l'impost o bé reclamar a Hisenda el retorn de l'import. Sobre aquesta darrera possibilitat, ha afirmat que "sense haver estudiat bé el tema encara, és relativament difícil" perquè "Hisenda farà el que sigui per no tornar-ho", ha afegit Cano, que apunta que l'Agència Tributària pot esgrimir que en el moment de pagar l'article 68 estava vigent".