Les oliveres mil·lenàries de les Terres del Sénia, declarades Patrimoni Agrícola Mundial

Les oliveres mil·lenàries de les Terres del Sénia han estat declarades, aquest divendres al migdia, com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) per la FAO (l'organització de les Nacions Unides en Agricultura i Alimentació). És un nomenament anàleg al de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i com ha destacat la gerent de la Mancomunitat, Tere Adell, és la millor carta de presentació per demanar suport a la conservació d'aquest valuós patrimoni natural.

El debat per a la tramitació de la proposició de llei es farà en el darrer ple de l'any al Parlament, o en el primer de 2019. La Mancomunitat ha celebrat el vuitè congrés d'oliveres mil·lenàries, a Ulldecona (Montsià), per fer balanç de la campanya 2018, que no ha estat bona, i des d'on han conegut que FAO ha aprovat la seva candidatura a Patrimoni Agrícola Mundial.

El vuitè congrés d'oliveres monumentals de les Terres del Sénia, ha incidit en la necessitat d'establir una normativa a Catalunya, com tenen al País Valencià, per protegir i conservar aquests arbres monumentals. La proposició de llei que s'ha de debatre en breu al Parlament, s'emmiralla en la llei valenciana, vigent des del 2006 i amb reglament específic aprovat enguany, però vol incorporar millores en l'àmbit de protecció paisatgística com existeix a la regió italiana de Puglia. A més de protegir tots aquells arbres monumentals de més de 3,5 metres de perímetre, es proposa, per exemple, que les finques amb més d'un 60% d'aquests exemplars d'oliveres mil·lenàries quedin protegides en conjunt contra l'espoli. "Protegir una olivera a soles, de vegades no té sentit. Ha d'estar acompanyada del seu entorn", ha assenyalat Tere Adell, gerent de la Mancomunitat de les Terres del Sénia.

La protecció del paisatge i el conjunt del patrimoni natural pren tot el seu sentit en un entorn amb més de 5.000 oliveres mil·lenàries registrades i milers d'arbres centenaris que haurien d'acabar convertint-s'hi. Com ha defensat l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, es tracta d'impulsar una regulació per protegir el món de l'oli i la gestió del paisatge. "Cal protegir arbres que són molt vulnerables i la feina dels pagesos i la pressió que reben per diferents actors que volen emportar-se'ls a altres llocs", ha dit Ventura.

Ventura ha demanat a tots els grups polítics parlamentaris que donin suport a la proposició de llei que va registrar al juliol el PSC i que ha d'entrar a debat de tramitació al desembre o al gener. "És una oportunitat. No podem perdre més temps. Cada dia que passa perdem una part del nostre patrimoni i si tarda molts anys a arribar aquesta protecció a la part catalana ja no caldrà que arribi perquè no tindrem res a protegir", ha advertit.

Un dels principals objectius de la llei és frenar l'espoli d'aquestes oliveres. "Hem vist amb precaució que aquests arbres monumentals centenaris i mil·lenaris surtin del seu territori i del seu espai natural i que sigui un element de comerç, d'ús, per acabar al final al jardí d'una finca particular. Han de romandre allí on han crescut durant centenars d'anys i aquest és l'objectiu de la llei", ha explicat Terrades.

Al país valencià, la llei i el reglament de protecció d'aquestes oliveres ha servit per evitar aquestes situacions i es feia necessari "per defensar amb garanties" el patrimoni d'oliveres monumentals. Com ha explicat el director general de Medi Natural de la Comunitat Valenciana, Antoni Marzo, els agents ambientals vigilaven molt el comerç dels arbres monumentals que tenien més de 6 metres de perímetre o exemplars rellevants i fins i tots s'havien arribat a establir mesures cautelars en alguns casos per evitar que les arrenquessin. Malgrat això, Marzo ha apuntat que sempre hi ha hagut "cert nivell d'espoli" i que amb la normativa han quedat protegides però que caldrà "continuar amb la vigilància sobre el territori" per evitar la comercialització d'aquests arbres, també a la part valenciana de la Mancomunitat.