Un de cada tres rius de l'Estat té un excés de sal

ACN

Així ho recull el volum especial sobre la salinització dels ecosistemes aquàtics, publicat aquest desembre a la prestigiosa revista 'Philosophical Transactions of the Royal Society B', amb la col·laboració d'experts de la Universitat de Barcelona (UB).

Un de cada tres rius peninsulars està salinitzat, sobretot per l'impacte de l'activitat agrícola i la urbanització del territori. L'excés de sal és un problema amb greus impactes mediambientals, econòmics i de salut global i que afectarà cada vegada més ecosistemes hídrics arreu del món a causa de l'escalfament global, el consum creixent d'aigua i l'explotació dels recursos naturals del sòl.

El volum ha estat editat pels experts Miguel Cañedo-Argüelles, membre del grup de recerca especialitzat en processos hidrològics i ecològics de les conques fluvials del Mediterrani de la UB (Freshwater Ecology, Hydrology and Management, FEHM-UB) i de l'Institut de Recerca de l'Aigua de la UB (IdRA); Ben Kefford, de la Universitat de Canberra, a Austràlia, i Ralf B. Schäfer, de la Universitat de la Landau, a Alemanya.

També han participat en el treball els investigadors del FEHM-UB Núria Bonada (UB-IRBio), Cayetano Gutiérrez Cánovas, Raúl Acosta i Pau Fortuño; Neus Otero i Albert Soler, del Grup de Recerca de Mineralogia Aplicada i Medi Ambient (MaiMa) de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB; David Saurí i Santiago Gorostiza (UAB), així com experts de l'Institut d'Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, la Universitat de Múrcia, la Universitat de Castella-la Manxa i l'Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (IPNA-CSIC) de les Canàries, entre d'altres.

La salinització és una greu amenaça mediambiental a tot el planeta i alguns dels exemples més extrems d'aquest fenomen es troben en rius d'Austràlia. De la mateixa manera, en algunes conques fluvials de la península Ibèrica -el torrent de Soldevila a Sallent, la plana del riu Ebre o la regió de Múrcia-, alguns rius tenen salinitats tres o quatre cops superiors a la del medi marí. En el conjunt del continent europeu, la salinització relacionada amb l'activitat humana és cada cop més preocupant, però encara falten directives de regulació.

L'excés de sal en els sistemes fluvials genera un greu impacte ecològic, econòmic i de salut global, en alguns casos relacionat amb la concentració de carcinògens en el medi aquàtic o bé de metalls alliberats per la corrosió de canonades. A més d'empobrir els valors sistèmics dels ecosistemes naturals, la salinització també encareix el procés de potabilització de l'aigua de consum.

El mapa dels rius afectats per la salinització a la península Ibèrica serà cada cop més extens, segons revela el nou treball. Les activitats de mineria, agricultura i ramaderia i els canvis en el règim de precipitacions, que limiten la capacitat de dilució de sals en els rius, es perfilen com les principals amenaces sobre la salut mediambiental dels rius en matèria de salinització.

La salinització afecta de manera directa la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes aquàtics. "Encara ens falta molta informació bàsica a escala d'organismes, comunitats i ecosistemes per poder-ne predir els efectes", explica Miguel Cañedo-Argüelles, que també és investigador postdoctoral del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre del Centre Tecnològic BETA–TECNIO de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). "Només quan puguem disposar d'aquesta informació de base, podrem elaborar models eficaços que ens permetin anticipar i mitigar els efectes de la salinització en els ecosistemes aquàtics", afegeix.

Efectes en la fauna aquàtica

Alguns organismes moren per efecte de l'exposició a un medi aquàtic amb un excés de concentració salina. Els experts investiguen com la fisiologia dels insectes aquàtics s'altera en rius salinitzats, ja que han d'adaptar el metabolisme per regular la pressió osmòtica interna i adaptar-se a les condicions ambientals. Aquest procés d'adaptació té un elevat cost energètic i pot afectar les funcions vitals i causar el col·lapse dels organismes (fins i tot en aigües amb concentracions salines tolerables).

Els autors també analitzen si altres espècies d'insectes aquàtics, més habituats a l'alta salinitat, solen habitar en els rius salinitzats perquè no toleren les aigües amb menys sals o per altres motius. Tot indica que aquestes espècies 'salines' toleren perfectament les aigües poc salinitzades però sembla que colonitzen els hàbitats més extrems per evitar competidors i depredadors.

Segons les conclusions, la resposta dels insectes aquàtics a les condicions del medi varia segons com avança el gradient de salinitat: en rius amb altes concentracions de sals, la població s'empobreix i disminueix el nombre d'espècies, mentre que en els rius amb menor salinitat els organismes salins són substituïts per espècies d'aigua dolça.

Canvis en el paisatge del bosc de ribera

El paisatge típic del bosc de ribera també és alterat per l'efecte de la salinització. Com més concentració de sals en el medi aquàtic, menor activitat de descomposició de la fullaraca que prové del bosc com a resultat de la reducció de la població d'insectes que la fan servir d'aliment. També canvien les condicions de palatabilitat de les fulles de la vegetació de ribera, ja que les sals dissoltes són absorbides pels arbres, i això també podria afectar la fauna aquàtica. En paral·lel, fongs i bacteris semblen mostrar mecanismes per mantenir la seva eficàcia fisiològica en rius amb alts nivells de sals.

Com es pot modificar la resposta dels rius salinitzats?

El nou treball també revisa quins són els efectes que poden modificar les respostes dels sistemes aquàtics a la salinització. Miguel Cañedo-Argüelles explica que hi ha "tres factors fonamentals". La sinergia amb altres factors que poden interaccionar amb la salinització, com l'augment de temperatura o la contaminació per metalls. La composició iònica de l'aigua, ja que diferents ions tenen diferent toxicitat). Per últim, els factors biogeogràfics (rius no salinitzats a prop que poden servir de font d'organismes colonitzadors) i evolutius (la generació de poblacions d'organismes resistents a les concentracions elevades de sals).

És urgent limitar les concentracions d'ions en els rius

L'expansió de les mines de sal a Alemanya durant els anys cinquanta va tenir un impacte dramàtic sobre l'ecologia dels rius, en especial el Werra i el Wipper. El nou treball revela que aquests episodis de salinització extrema en ecosistemes aquàtics a Alemanya, revisats en la bibliografia científica per Schulz i Cañedo-Argüelles, van causar la mortalitat massiva de poblacions de peixos i l'aflorament d'algues tòxiques, entre altres impactes mediambientals. En l'actualitat, alguns països com ara Austràlia i els Estats Units han fet alguns avenços per regular el nivell de salinització en els rius, però el nivell de protecció és encara insuficient.

"Es fa evident que la legislació actual sobre la salinització dels ecosistemes aquàtics és massa laxa i incompleta i encara manquen mesures de gestió efectives", subratlla Cañedo-Argüelles, que afegeix: "La mesura de gestió més important i urgent és establir concentracions límit d'ions a l'aigua per protegir la biodiversitat i la salut dels ecosistemes aquàtics". Els experts demanen la col·laboració de tots els agents per activar accions preventives i de gestió adequades.

Font: ACN