El peix pescat a Vilanova i la Geltrú incorpora un codi QR per garantir l’origen del producte i divulgar-ne les propietats

Redacció

La Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú ha decidit aliar-se amb les noves tecnologies per reivindicar la singularitat i la qualitat del seu peix i marisc. El resultat és un sistema d’etiquetes amb codi QR col•locades a cada exemplar.

“Volem que el client final pugui tenir informació sobrada del peix que consumeix”, explica a l’ACN Andreu Núñez, un dels impulsors del sistema. Amb un clic de mòbil damunt el codi QR, es pot saber el detall de la barca que ha pescat el peix, la data de captura i els detalls de l’espècie. De moment, hi ha cinc pescadors que han començat a etiquetar els seus peixos a mode de prova pilot, amb previsió que abans de Nadal el sistema l’utilitzin les 60 barques de la Confraria de Vilanova.

L’etiquetatge individualitzat amb el sistema QR neix amb el doble objectiu de promocionar el producte vilanoví i detallar al màxim la informació de cara als consumidors i restauradors, segons subratllen els responsables de la Confraria. “És molt important que la gent sàpiga què està menjant, i més en un sector on pot haver molta confusió entre totes les espècies”, apunta Andreu Núñez, senyalant com a referents altres experiències similars en el camp dels vins o l’agricultura.

En una fase inicial, les peces de peix i marisc que s’etiqueten des de Vilanova –el port pesquer més important de Catalunya en volum de vendes- són les que pesen 500 grams, amb excepció d’algunes espècies més valuoses, que es marquen a partir dels 300 grams. D’aquesta manera, es poden identificar amb codis QR el lluç, el llenguado, l’orada o el llobarro, entre altres, així com també els pops i les sípies.

En tots els casos, és el pescador qui s’encarrega de marcar els exemplars amb unes etiquetes que ell mateix codifica des de la barca o just quan arriba al port. Un cop codificades, les clava a cada exemplar amb l’ajuda d’una grapadora tècnica. “Hem ideat un sistema que sigui fàcil per al pescador, que sovint treballa en condicions adverses”, explica Jesús del Campo, responsable d’informàtica de la Confraria de Pescadors de Vilanova.

Un cop les etiquetes estan codificades i clavades al peix, tothom pot consultar els detalls d’aquest exemplar a través de qualsevol aplicació de mòbil amb lectura de codi QR o amb telèfons d’última generació. La intenció és que el restaurador o comerciant que compra el producte a la llotja ja pugui comprovar-ne l’autenticitat, però que també ho pugui fer el consumidor final, bé sigui a la peixateria o al restaurant abans de ser cuinat.

Durant els primers mesos, l’etiqueta permet conèixer els detalls de la barca que ha pescat l’exemplar, quan ho ha fet, i quines característiques té aquella espècie. Més endavant, la Confraria vol incorporar informació sobre receptes i maridatges. Més complicat, però, serà poder arribar a etiquetar les espècies menudes, com el seitó i la sardina, que diàriament es venen des del Port en caixes de centenars d’exemplars. Els pescadors admeten que el repte és complicat, però asseguren que ja treballen per trobar un mètode que sigui factible.