Unes 200 entitats denuncien l'extensió dels desnonaments sense avís a Barcelona

Redacció

Unes 200 entitats han denunciat aquest dimarts davant la Ciutat de la Justícia que s'estan estenent els desnonaments oberts, sense data ni hora avisada, sobretot a Barcelona, i incomplint la Llei d'Enjudiciament Civil que recull la necessitat de fixar la data de l'execució. La plataforma ‘Prou desnonaments oberts’ creu que el canvi de pràctica està motivat a l'intent de desmobilitzar la ciutadania per evitar els desnonaments. Calcula que el 2017, es van tirar endavant com a mínim 8 desnonaments oberts i el 2018 ja han estat 47.

Per això, han recollit signatures i queixes que han volgut lliurar a la jutgessa degana, Mercè Caso, a qui demanen una reunió per demanar que es publiquin les dades històriques i actuals de sentències de desnonaments amb data oberta. Les entitats concentrades han alertat que els desnonaments amb data oberta són cada vegada més freqüents. Lucía Delgado, de la PAH, ha explicat que el 2017 se'n van comptabilitzar 8, però el 2018 ja s'ha arribat a una xifra propera als 50, ja siguin per lloguer o per hipoteca.

Delgado ha explicat que a Barcelona es duen a terme entre deu i 12 desnonaments cada dia, sense tenir en compte els que es produeixen arran d'una ocupació. Per Delgado és una situació que provoca “més indefensió” i una nova vulneració de drets, a més d'un atac a la solidaritat dels veïns i veïnes que aturen cada dia els desnonaments.

Així ho ha explicat la també membre de la plataforma, Irene Escorihuela, que ha apuntat a un “cert acord” que a Barcelona ciutat, ja que a altres ciutats no es dona, per poder evitar el moviment veïnal que “atura” els desnonaments a la porta, ja que un desnonament sense data i hora prefixat dificulta aquesta organització.

Un cas de desnonament obert n'és el de la Lourdes Garcia, que ha explicat que si un desnonament “normal” ja és “angoixant”, que sigui obert augmenta la sensació d'indefensió. “No saps mai el dia, el minut, el moment que et faran fora de manera forçosa”, diu la Lourdes , que afegeix que “no saps on soparàs aquell dia”.

Per a la Lourdes, el fet que fos confidencial és una “irregularitat judicial” que s'ha posat en marxa perquè la ciutadania no pugui aturar aquests desnonaments amb les concentracions que s'organitzen quan es coneixen dates i situacions concretes, i de fet, en aquest darrer supòsit, confidencial, l'administració i els serveis socials tampoc no tenen la informació i per tant, no poden ajudar a les persones afectades. Arribar al desnonament és una situació “molt difícil, no desitjable per ningú” i assegura que provoca estrès, ansietat i depressió, a més d'un possible fracàs escolar dels nens. Per això, demana buscar solucions.

Per aquest motiu, les entitats, unes 200, s'han agrupat sota el paraigües de la plataforma Prou desnonaments oberts i aquest dimarts, han donat el tret de sortida a una campanya de denúncia pública. Davant la Ciutat de la Justícia, les entitats han recollit queixes que han volgut lliurar a la jutgessa degana, Mercè Caso, per demanar-li, a més, una reunió amb l'objectiu de donar resposta a les exigències del col·lectiu i demanar que es facin públiques les dades històriques i actuals de sentències amb data oberta.

Les entitats també denuncien que la pràctica dels desnonaments oberts no compleixen la llei. La Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) que preveu la necessitat de fixar data i hora determinada per realitzar el desnonament. En el manifest, la plataforma expressa que aquestes resolucions fixades sense data vulneren el dret fonamental a la tutela efectiva, així com el dret a la inviolabilitat del domicili.