300 persones signen un manifest per crear una “àrea econòmica especial” al Pirineu, amb Andorra com a epicentre

ACN

Fins a 300 persones vinculades a l'àmbit polític, econòmic, social i cultural del Pirineu, tant de la vessant catalana com d'Andorra i de la regió francesa de l'Arieja, s'han adherit a un manifest en favor de la creació d'una “àrea econòmica especial” Andorra-Pirineus. L'objectiu, segons han explicat els seus impulsors, és el d'explorar el seu potencial a partir del treball conjunt de les diverses administracions que el representen.

Per aquest motiu, la voluntat és que tant la Unió Europea (UE) com els negociadors andorrans, immersos en les converses per tancar un acord d'associació del país amb els 28, tinguin en compte aquesta possibilitat, la qual passaria per establir un “marc jurídic” que avali les relacions que històricament s'han mantingut en aquest territori.

La proposta es basa en la idea que Andorra, que té uns 80.000 habitants i una extensió que no arriba als 500 quilòmetres quadrats, col·labori activament amb una àrea que multiplica per deu la seva superfície i per tres la seva població sense que això impliqui una pèrdua d'autonomia per part de les institucions que administren cada part d'aquest territori pirinenc. Segons un dels impulsors del manifest, Joan Ganyet, d'aquesta manera s'aconseguiria establir unes bases per un creixement equilibrat d'aquesta zona en els propers decennis.

Ganyet ha citat les àrees de col·laboració transfronterera que recentment s'han establert entre França i Alemanya com a exemple del projecte que volen tirar endavant al Pirineu. Tot i això, ha remarcat que en aquest cas “hi ha un pol econòmic, social i demogràfic que és Andorra”, el qual està envoltat per zones amb una menor densitat de població i una inferior generació d'activitat econòmica.

En aquest sentit, ha afegit que tot plegat serviria per "fer alguna cosa que ens tregui de la marginalitat" amb què, segons ha explicitat, es sol identificar als habitants del territori des de ciutats com Tolosa de Llenguadoc, Barcelona, Madrid o París.

Per la seva banda, Antoni Pol, també impulsor del manifest, ha afirmat que la proposta representa “fer una nova constitució econòmica” per al Principat andorrà que, ha afegit, compta amb un model econòmic que està arribant a un “final d'etapa”. Per tot plegat, considera que amb el procés de negociació per tancar un acord d'associació d'Andorra amb la Unió Europea ha arribat el moment per fer aquest tipus de plantejaments.

En aquest sentit, creu que s'hauria d'establir una relació especial amb les persones que viuen a l'entorn pirinenc del voltant del país per tal que aquestes comptessin amb una “lliure circulació econòmica i d'activitat”. Pol ha fet èmfasi en el caràcter històric de les relacions que s'han establert en el conjunt d'aquesta zona, motiu pel qual veu necessari aconseguir un “marc jurídic” que les afavoreixi. “Avui ens toca, a Andorra, ser el motor d'aquesta àrea, com ho havien sigut abans els altres territoris veïns”, ha explicat.

Per a l'impulsor del manifest, la Unió Europea hauria de rebre amb bons ulls la iniciativa perquè, ha dit, “va en el sentit de més relació, cosir les fronteres, equilibrar-les i fer-les més fàcils de passar”. Tot i això, ha deixat clar que no hi ha antecedents a l'aplicació d'una proposta d'aquest tipus, amb la qual cosa “no és una realitat que existeixi en altres models”.

Per als impulsors del manifest, el paper de la UE davant la nova àrea hauria de ser el de contribuir al seu desenvolupament, aportant-hi recursos amb els quals el territori es pugui dotar de les infraestructures, serveis i comunicacions que necessita. El text ha arribat a mans de diversos responsables polítics del Principat andorrà i la intenció és sumar l'adhesió d'ajuntaments, associacions econòmiques i empresarials, col·legis professionals i sindicats de l'Alt Pirineu i l'Aran, Andorra, la Catalunya del Nord i el departament francès de l'Arieja.