Cada català produeix una mitjana de 509 quilos de residus, 300 dels quals van al contenidor de resta

Un informe de la fundació Rezero avisa que la recollida selectiva es manté estancada en nivells baixos i és de mala qualitat


Cada català produeix una mitjana de 509 quilos de residus, 300 dels quals van al contenidor de resta. Un informe de la fundació Rezero alerta que aquesta situació no ha canviat en cinc anys perquè hi ha un augment exponencial de productes nous que s'introdueixen al mercat sense que els fabricants tinguin en compte els aspecte ambientals ni es responsabilitzin de la seva gestió quan es converteixen en residus.

És el cas de les càpsules de cafè o els bolquers d'un sol ús. Aquest treball, que porta per títol 'Catalunya cap al Residu Zero. Situació actual i indicadors per a la transició', avisa que la recollida selectiva es manté estancada en nivells baixos i és de mala qualitat. La fundació demana una nova llei de residus que acabi amb la cultura d'usar i llençar.

L'informe avalua la prevenció i la generació de residus, la gestió i el tractament dels mateixos, el consum, la responsabilitat ampliada del productor, la política municipal i l'economia circular. Més de la meitat dels residus que es generen acaben al contenidor de resta, perquè cada cop hi ha més productes d'usar i llençar que no es reciclen. El format de cafè en càpsules, per exemple, ja representa el 15% del cafè consumit a Catalunya, quan el 2004 només suposava un 2%. En el cas de les envasos de begudes, només el 16% són reutilitzables.

La recollida selectiva està entre el 35 i el 37%. El 75% de la població catalana viu a municipis on està en nivells inferiors al 40%, el que significa que cal replantejar el sistema. La fundació subratlla que les localitats que treuen millor nota en aquest camp han apostat per sistemes d'individualització com el porta a porta, el pagament per generació o el tancament de contenidor.

Pel que fa al material recollit, gran part ja no es podrà utilitzat per fer productes que serveixen per contenir aliments perquè es barregen amb altres fraccions i això fa disminuir la puresa del material. En el cas del compost, que es fa a partir de la matèria orgànica, no es pot utilitzar per a usos agrícoles perquè hi ha plàstics i altres materials barrejats.

Segons la directora general de Rezero, Rosa García, “cal deixar de culpabilitzar la ciutadania i que cada sector assumeixi la seva responsabilitat”. L'entitat proposa que prohibicions o impostos per a productes d'un sol ús o de curta durada, com la vaixella, les safates de plàstic i les bosses.

També demana un marc legal per a la venda de productes a granel i prohibir la venda d'aigua i refrescos en envasos d'un sol ús en edificis i instal·lacions públiques. Així mateix també aposten perquè els productors cobreixin el 100% dels costos associats als residus generats, i es generalitzi el sistema de dipòsit, devolució i retorn per a determinats envasos de begudes.

Subscriu-te al butlletí de jornal.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article