Jutgen els quatre activistes antiMAT que es van penjar d'una torre a Fellines com a protesta

ACN

Quatre activistes antiMAT s'han assegut aquest dilluns a la banqueta del jutjat penal 4 de Girona. S'enfronten a una pena d'1 any i mig de presó per haver-se penjat durant hores d'una torre dels 400 kV a Fellines (Gironès) per protestar contra la construcció de la línia. L'acció va tenir lloc el 12 de juny del 2014. Els activistes han sostingut que va ser una "acció pacífica" en defensa del territori, i que es va fer amb l'objectiu de buscar ressò mediàtic.

També han dit que en cap moment els Mossos d'Esquadra els van demanar directament que baixessin, i que quan els Bombers es van enfilar fins allà on eren, tres d'ells a uns 60 metres d'alçada, no van oposar-se a què els despengessin. Al final del judici, la fiscal ha demanat que se'ls condemni per coaccions i ha sol·licitat que paguin una indemnització de 2.008,79 euros a la Generalitat pel cost de l'operatiu de rescat.

La protesta que ha arribat avui a judici va tenir lloc fa quatre anys i mig. Aquell 12 de juny, els quatre activistes es van penjar durant hores d'una torre de la MAT. En concret, la número 64, que s'havia aixecat al nucli de Fellines. L'acció va tenir lloc quan el tram aeri Bescanó-Santa Llogaia dels 400 quilovats estava a mig construir.

Tres dels activistes van enfilar-se fins a una alçada de 60 metres i l'altra es va quedar penjada a una alçada d'uns 15. A més, dues de les antiMAT es van encadenar a l'estructura de la torre. L'acció de protesta va començar cap a les nou del matí i es va allargar fins passades les sis de la tarda, quan els Bombers especialitzats en rescats de muntanya van despenjar els activistes.

Inicialment, la fiscal acusava els antiMAT d'un delicte de coaccions en concurs amb un de resistència a l'autoritat. Sostenia que van desobeir les ordres que se'ls van donar perquè baixessin de la torre, que van pertorbar "el dret legítim" que tenien els operaris de Red Eléctrica d'aixecar la línia i que, a més, van posar "en risc" tant la seva integritat com la dels treballadors de la companyia.

Durant el judici, un a un, els quatre activistes han subratllat que la protesta va ser "pacífica" en tot moment. Han explicat que, quan van arribar al peu de la torre, ho van fer acompanyats per una vintena més d'antiMAT, que es van quedar a baix per donar-los suport (i amb qui s'anaven comunicant per telèfon o walkie talkie).

"Aconseguir repercussió"

Els acusats han declarat que l'objectiu de la protesta era aconseguir "ressò mediàtic". Han explicat que ja portaven quinze anys lluitant contra la MAT i que van decidir elevar el to per "arribar a la gent". A més, han subratllat que en cap moment els Mossos d'Esquadra, que van desplegar un fort operatiu al peu de la torre, els van demanar per megafonia que baixessin.

Per despenjar-los de la torre, va ser necessari activar la unitat de Bombers especialitzada en rescats d'alta muntanya. A l'operatiu de rescat hi van participar dos Bombers. Seguint instruccions dels Mossos, es van enfilar fins allà on eren els activistes i els van fer saber que, si baixaven, la policia els deixaria marxar després d'agafar-los les dades.

Els antiMAT hi van accedir. Per despenjar-los, els Bombers van haver de fer servir cisalles per trencar les cadenes i van col·locar arnesos i cordes als activistes perquè el descens fos segur.

Durant el judici, els Mossos han explicat que van decidir que fossin els Bombers els qui pugessin dalt la torre "per evitar enfrontaments". "Es va optar per negociar i van baixar per voluntat pròpia", han declarat. Per la seva banda, un dels bombers que es va enfilar a la torre –i que aquí, també representava la Generalitat – ha insistit en què, quan se'ls va donar opció de baixar, els activistes no s'hi van oposar.

Violència i coacció?

A la fase de conclusions definitives, la fiscal ha optat per retirar l'acusació per resistència a l'autoritat. Però ha mantingut la petició d'1 any i mig de presó pel delicte de coaccions. Sosté que, encara que no hi va haver danys ni violència física, sí que la conducta dels acusats "va excedir" la d'una simple protesta. "Hi va haver coacció cap als treballadors per impedir que construïssin la línia", ha dit la fiscal, subratllant que això s'entén com a violència.

En matèria de responsabilitat civil, la fiscal reclama que els quatre acusats indemnitzin la Generalitat amb 2.008,79 euros (que és el cost en què s'ha quantificat l'operatiu de rescat). Tot i que Interior no ho hagi sol·licitat formalment, com que tampoc s'ha desdit expressament de fer-ho, la fiscal entén que ho pot demanar. Pel què fa a Red Eléctrica, la companyia ha renunciat expressament a presentar càrrecs contra els antiMAT i a demanar cap indemnització.

La defensa dels activistes, exercida per l'advocat Benet Salellas, demana l'absolució. Sosté que la presó és "del tot desproporcionada", perquè els activistes van exercir el seu "dret legítim" de protesta "en defensa del territori". Durant els informes, Salellas també ha criticat "l'abús" que la fiscalia ha fet del delicte de coaccions i ha dit que ha estirat "el concepte de violència fins a l'absurditat".

Pel què fa a la indemnització, l'advocat també ha posat de relleu que, com a màxim, allò que es podria cobrar als activistes seria "el preu del gasoil" del camió de Bombers. Perquè els dos efectius especialitzats en rescats d'alta muntanya haurien cobrat igual si, en comptes d'anar fins a Fellines, aquell dia s'haguessin quedat de guàrdia al parc d'Olot (que és on la unitat té la base). El judici ha quedat vist per a sentència.