Les empreses suspenen en programes per a reduir l'estrès amb perspectiva de gènere

ACN

Tres de cada quatre treballadors de l'Estat pateixen estrès cada dia, segons l'estudi 360º Wellbeing Survey de Cigna. El 68% dels enquestats afirma que es tracta d'una situació que manté sota control, mentre que el 9% reconeix que està al límit. Factors com la feina, la família o envellir poden influir-hi, tot i que els experts alerten que hi ha diferències segons el gènere i l'edat. A la feina, per exemple, són elements estressants per al sexe femení la discriminació reflectida en salaris més baixos, el fet d'haver de compaginar feina i fills o el sostre de vidre.

La professora dels Estudis d'Economia i Empresa experta en recursos humans Eva Rimbau amplia aquests elements de l'entorn laboral que poden provocar estrès en les dones.

D'una banda, el doble rol que han d'exercir a la llar i a la feina, molt vinculat amb els rols de gènere de la societat i la influència de les expectatives socials. Aquest doble rol es reflecteix en una càrrega de feina més alta per a les dones que per als homes, si sumem la seva dedicació al treball retribuït i al treball domèstic no retribuït. Mirar d'equilibrar les responsabilitats del treball remunerat i del no remunerat condueix sovint a situacions d'estrès, depressió i fatiga, i pot resultar especialment problemàtic quan el salari és baix i manquen serveis socials i d'ajuda.

D'altra banda, la discriminació per gènere reflectida en salaris més baixos per igualtat de responsabilitats, el mur de la maternitat i el sostre de vidre (barrera invisible que impedeix a les dones accedir a les posicions més altes de la jerarquia organitzativa). Les dones que estan soles en entorns laborals ocupats únicament per homes poden convertir-se en “exemples simbòlics” i patir estereotips i discriminació, poden sentir-se soles i ser excloses de les xarxes informals que donen suport als homes.

El risc d'assetjament sexual i de comportaments socials sexuals que no són assetjament, però que també generen estrès i malestar. En canvi, la professora Rimbau explica que els elements de l'entorn laboral que poden causar estrès en els homes són: llargues jornades laborals i més viatges, cosa que comporta menys temps per a desenvolupar la relació amb els fills.

Més competitivitat

La pressió per complir els valors de la «masculinitat corporativa», és a dir, s'espera que els homes siguin competitius, objectius, disposats a la confrontació, lògics i orientats a les tasques. També se'ls demana que considerin la feina com el rol més important de la vida i s'encoratja l'addicció al treball. Tot plegat els genera una excessiva preocupació per assolir aquests valors, cosa que els comporta un gran risc per a la salut.

Mesures empresarials

Rimbau constata que poques empreses tenen programes per a reduir l'estrès que tinguin en compte el gènere i proposa algunes mesures que es podrien dur a terme. Pel que fa a les dones, proposa crear programes per a eliminar la bretxa de gènere en les retribucions, fer auditories per a garantir que les dones no estiguin en desavantatge pel que fa a oportunitats de formació i desenvolupament o posar en marxa accions de mentoria per oferir suport social.

Quant als homes, aquesta professora de la UOC suggereix dissenyar intervencions orientades a disminuir la tensió del rol, ajudant-los a explorar el seu propi desenvolupament emocional, o pensar mesures per a ajudar-los a descobrir les limitacions de la “masculinitat corporativa” i a desenvolupar un enfocament més equilibrat de la vida. Facilitar la conciliació entre vida laboral i personal també seria una actuació que donaria suport a aquesta revisió dels rols masculins i, per tant, reduiria l'estrès dels homes, constata aquesta experta.

Siguin quines siguin aquestes mesures per a reduir l'estrès laboral, Rimbau remarca que han d'anar a l'origen per a evitar que l'estrès aparegui (és el que s'anomena intervencions primàries), com ara introduir els programes per a evitar l'assetjament sexual o reorganitzar el treball per a evitar la sobrecàrrega de feina.

“Malauradament la majoria de vegades s'intenta canviar la resposta de les persones davant el que podria causar estrès (en diuen intervencions secundàries), com ara amb els programes d'exercici o d'atenció plena (mindfulness). I, en el pitjor dels casos, s'apliquen intervencions per a curar el mal causat per l'estrès, com ara l'atenció mèdica o psicològica quan algú desenvolupa una depressió”, conclou.

Compaginar feina i fills, un binomi estressant?

La investigadora del grup de recerca GenTIC de la UOC Lídia Arroyo posa èmfasi en la maternitat com un factor d'estrès per a les dones, especialment quan també són treballadores. I, si això passa, diu, és per la "persistència del model del salari familiar", que es tradueix en el fet que un dels membres de la llar, tradicionalment l'home, està plenament disponible per al treball productiu i aporta els ingressos econòmics principals, mentre que la dona s'encarrega del treball de cura i de casa.

El problema arriba amb les criatures, perquè "el sistema productiu està basat en la figura del treballador sense responsabilitats familiars i amb plena dedicació al mercat de treball", diu Arroyo. Així, el binomi fills i feina provoca estrès, "a causa de la incompatibilitat de les responsabilitats i les exigències del mercat de treball".

A més, alerta que aquest estrès és dramàticament més pronunciat en les dones treballadores, en qui se suposa que ha de recaure el pes de la responsabilitat de la cura dels fills i filles, principalment en la primera infància. Tant és així que l'estrès produït per la doble presència està reconegut com a un risc psicosocial en l'àmbit laboral», alerta aquesta investigadora.    

Infants i persones grans també pateixen estrès

Si la feina és un element generador d'estrès, sembla que els infants i la gent gran no n'hagin de patir, però dues psicòlogues de la UOC expliquen, precisament, tot el contrari. La professora de Psicologia Montserrat Lacalle explica que l'envelliment, les malalties, l'augment de la dependència o la pèrdua de persones estimades són factors potencials d'estrès quan s'arriba a la tercera edat. 

Tot i així, subratlla que “és molt important la interpretació que cada persona fa d'aquests factors, si els veu com una amenaça o no”. I, en el cas de les persones grans, cal tenir en compte que tenen menys recursos per a afrontar-los pel fet que el mateix procés d'envelliment comporta «cert alentiment, disminució de la concentració o dificultats per a respondre a múltiples fonts d'estimulació alhora», explica Lacalle.

I què passa amb els més petits? Amalia Gordóvil, psicòloga infantil-juvenil i familiar del Centre GRAT, alerta que «l'estrès de l'infant és representatiu de l'estrès familiar». Per a aquesta especialista, la millor manera de prevenir l'estrès dels fills és “treballar per no ser adults estressats”. La també professora de Psicologia de la UOC explica les situacions que poden causar estrès als infants: quan perceben que el que s'espera d'ells és superior al que poden assumir, quan viuen situacions que els costa acceptar i quan no disposen de moments per fer el que els agrada o simplement per a no fer res.

Amb tot, tal com apunta el neurocientífic de la UOC Diego Redolar, «l'estrès depèn no solament dels paràmetres físics de l'estimulació ambiental, sinó sobretot de com l'organisme percep aquests estímuls i com reacciona davant seu. Perquè l'estrès tingui conseqüències sobre la salut, l'experiència ha de ser percebuda com a aversiva», conclou.