La Confederació Europea de Sindicats alerta que al pas actual “la plena igualtat salarial tardarà 100 anys”

Redacció
ACN

La Confederació Europea de Sindicats (CES) alerta que la situació laboral de les dones es troba estancada o fins i tot en “retrocés” en alguns casos. “A aquest pas tardarem 100 anys a tenir la igualtat plena entre homes i dones, sobretot salarial”, afirma Montserrat Mir, secretària confederal de la CES. La dada la denunciava fa tan sols una setmana la directora general d’Igualtat, Mireia Mata, en la presentació de l’informe sobre bretxa salarial a Catalunya.

“Continuem veient que hi ha dones que per la mateixa feina cobren menys que un home i això no és ni legal, ni europeu, ni democràtic”, afegeix. Davant l'asimetria a Europa Mir reclama “instruments” per “estirar les orelles” als països que no compleixin amb la legislació i exigeix que es penalitzi les empreses que no siguin transparents amb els salaris que paguen als treballadors i treballadores.

Segons ella, els Estats de la UE on “el diàleg social i la negociació col·lectiva estan més avançats és on les diferències salarials són inferiors”, com als països nòrdics. Des de l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, la investigadora Lina Salanauskaite coincideix amb Mir que en els països on hi ha més “implicació social” per part de l'Estat, per exemple proveint les famílies amb més opcions per gestionar la cura dels fills, la situació laboral de la dona “millora”.

“Cal mirar la complexitat, si mirem el mercat laboral no només és una qüestió d'ocupació, es necessita més coordinació amb les polítiques socials”, diu Salanauskaite. Assenyala com a exemple els països escandinaus però admet que allà el sistema de benestar “és realment gran” i que en altres estats “potser no hi ha aquestes opcions”.

De fet, Montserrat Mir apunta les polítiques d'austeritat, sobretot al sud d'Europa, com les culpables de destinar menys fons a reduir la desigualtat salarial. “Era més prioritari sortir de la crisi”, explica, remarcant que en alguns països s'ha vist “un atac fort al progrés dels drets de les dones d'accés al món del treball”.

Diferències salarials

A la Unió Europea les dones cobren de mitjana un 16% menys que els homes, segons l'índex de diferència salarial de l'oficina estadística europea que no té en compte altres factors com les hores treballades o l'activitat laboral. Mentre la taxa d'ocupació entre els homes a la UE és del 70%, entre les dones no arriba al 60%. Més del 30% de les dones inactives en edat de treballar (25-49 anys) no ho fan per cuidar dels fills o adults incapacitats.

Una xifra que s'eleva a més del 50% a l'Estat espanyol, Irlanda o el Regne Unit. D'altra banda, treballar a mitja jornada és molt més comú entre les dones (un 31%) que entre els homes (8%). Un fenomen que també s'associa al fet que majoritàriament les dones assumeixen la cura dels fills i les tasques domèstiques.

Així, si es consideren diversos elements com la jornada laboral o la taxa d'ocupació, les dones tenen uns ingressos de mitjana gairebé un 40% inferiors als dels homes al bloc europeu. És a dir que per cada 1.000 euros que ingressa un home a l'any, una dona n'obté 600 de mitjana. Aquestes diferències remuneratives també perduren durant la vellesa per la falta de cotització laboral. Les dones reben gairebé un 40% menys de pensió, el que suposa un major risc de pobresa.

Més enllà del sou a final de mes

Tant Mir com Salanauskaite eviten reduir les diferències laborals únicament a la xifra econòmica. “Ampoderament salarial vol dir independència econòmica, capacitat d'accedir a millors llocs de treball, capacitat d'arribar a posicions a les empreses que permetin a les dones decidir quina Europa volem”, assegura Mir.

La investigadora de l'institut europeu assenyala, per exemple, que les dones van més al sector públic perquè són “les feines que poden assumir millor les normes de gènere o de les responsabilitats familiars o de la casa”. “La desigualtat de gènere no ha desaparegut, el mercat laboral ha adoptat aquests problemes”, indica.

Un altre exemple el dona la secretària confederal de la CES, que remarca com el 70% del treball temporal a Europa és femení. “No tot és treball voluntari, de vegades és l'únic treball al qual poden accedir, i sovint es converteix en jornada completa per obra i gràcia de l'empresari”, lamenta. Segons explica, això passa sobretot en sectors tradicionalment feminitzats i mal pagats com el de les cures, la dependència o l'hostaleria.

“A Itàlia no només hi ha baixes taxes d'ocupació entre les dones, sinó que aquelles que ho fan encara estan en treballs temporals per poder fer front a les responsabilitats familiars”, diu Salanauskaite.

Equiparar la baixa de paternitat i maternitat

Mir considera que igualar les baixes de paternitat i maternitat és un tema “controvertit”. Hi està d'acord però veu “difícil” que sigui transferible la part del permís que necessita la mare per recuperar-se després del part. “El problema és que és més rendible per a una família que sigui la dona, que no que sigui l'home”, apunta.

En canvi, Salanauskaite opina que igualar-les “certament és una millora” i cita l'exemple d'Islàndia, on “fa anys” que aposten per la idea que els infants “tenen el dret de veure els dos pares”. D'altra banda, però, admet que tot i que en molts països “hi ha molts treballadors que no estan coberts per la política de permís parental” o hi ha una sèrie de criteris que impedeixen a molts homes exercir aquest dret, com ara ser autònom.