Els models de projecció sobre canvi climàtic subestimen l'efecte d'esdeveniments extrems

ACN

La majoria dels models sobre canvi climàtic utilitzats per projectar escenaris de futur subestimen l'efecte d'esdeveniments climàtics extrems, com l'impacte en l'agricultura, la vegetació terrestre i la mortalitat humana causada per les onades de calor. És una de les conclusions d'un estudi internacional publicat a la revista ‘Nature Communications’ i que té com a coautora Marta Coll, de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona.

Aquest treball, signat per mig centenar de científics de 42 institucions i amb Jacob Schewe, de la Universitat de Postdam (Alemanya), com a primer autor, alerta que els riscos a què s'enfrontaran les societats en esdeveniments climàtics extrems futurs podrien ser majors del que s'havia pensat fins ara. A més, la diferència entre el que projecten els models i el que s'observa té implicacions importants per a les avaluacions econòmiques.

Per primera vegada i de forma sistemàtica s'han estudiat com els models actuals que avaluen l'impacte climàtic per sectors són capaços de reflectir els efectes de les condicions climàtiques extremes. Els investigadors han pres com a cas d'estudi l'onada de calor i sequera a Europa del 2003, l'esdeveniment climàtic més extrem dels observats fins ara. Aquest esdeveniment va afectar Europa de manera intensa i els seus impactes estan ben documentats.

L'estiu de 2003 es van registrar temperatures anormalment altes, especialment durant juny i agost. La temperatura mitjana va pujar dos graus i va arribar a ser cinc graus superior a la mitjana a nivell regional. L'onada de calor va anar acompanyada de greus sequeres a causa de l'escassetat de pluges. Això va augmentar la intensitat de l'onada de calor, que va tenir nombrosos impactes sobre el medi ambient, l'economia i la salut.

Els resultats de l'estudi mostren que les dades d'impacte de l'onada de calor no necessàriament coincideixen amb els impactes que s'obtenen en les projeccions dels models sectorials. La majoria d'aquests models subestimen la gravetat dels impactes en importants sectors com l'agricultura, la vegetació terrestre i la mortalitat humana. Altres models sobreestimen els efectes sobre els recursos hídrics i l'energia hidroelèctrica en algunes conques. A més, hi ha una gran variabilitat entre els models d'impacte climàtic.

La investigadora de l'Institut de Ciències del Mar Marta Coll explica que aquests resultats s'observen també en els ecosistemes marins. En aquest cas, les dades i els models semblen coincidir en què l'esdeveniment extrem del 2003 va afectar els paràmetres físics de l'oceà, així com la producció primària, però els efectes no es van propagar cap als nivells tròfics superiors a gran escala de forma immediata. Això podria ser també perquè l'esdeveniment va ser massa breu o massa feble com per causar un canvi significatiu en els nivells tròfics superiors.

Els efectes de l’escalfament global

Una altra raó pot ser que l'escalfament pot actuar sobre la biomassa de peixos i altres organismes marins de dues maneres oposades. D'una banda, les temperatures més altes tendeixen a augmentar la quantitat d'aliment que els peixos necessiten per mantenir les taxes de creixement, així com la seva mortalitat per depredació, malaltia o senescència (envelliment). De l'altra, a curt termini, l'escalfament augmenta el creixement del fitoplàncton, que té un efecte positiu sobre la biomassa de peixos. Així doncs, l'efecte net pot haver estat petit.

Encara que l'onada de calor del 2003 va ser un esdeveniment excepcional en el registre històric, l'augment de l'escalfament global pot fer que esdeveniments com aquest siguin més freqüents en el futur. Per aquesta raó, els investigadors assenyalen que és essencial que els models siguin capaços de preveure els danys derivats d'esdeveniments extrems per avaluar els futurs impactes del canvi climàtic.