Més de 200 entitats demanen de nou la gestió pública de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona

Redacció

Més de 200 entitats han demanat aquest dijous la gestió pública de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona i han reclamat als partits polítics que incloguin en els seus programes electorals la remunicipalització d'aquest "bé comú".

Amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua, organitzacions com Aigua És Vida han llegit un manifest crític amb l'empresa públic-privada liderada per Aigües de Barcelona (Agbar) que gestiona el subministrament a l'àrea metropolitana, amb una concessió anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2016.

La recerca d'adhesions al Compromís per a l'Aigua Pública i Democràtica seguirà oberta fins a la resolució del Tribunal Suprem, que estudia un recurs presentat per Agbar. Un cop ratificada la sentència, les entitats exigiran a les administracions que remunicipalitzin l'aigua “sense més dilacions”.

La plataforma Aigua És Vida ha reunit membres del Sindicat de Llogaters, de l'Aliança per la Pobresa Energètica, de la Marea Pensionista, del sindicat IAC-CATAC, de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), de l'Observatori DESC, de No Más Precariedad, de l'Associació d'Estudiants Progressistes i de Fridays for Future, entre altres, en l'acte de presentació del compromís.

El document, estructurat en quatre punts, demana al nou govern de l'Ajuntament de Barcelona, de la resta de municipis de l'àrea metropolitana i al consell de l'AMB que apliquin el dret humà a l'aigua i el sanejament, que es preservin els ecosistemes fluvials, que s'implementi un model públic de gestió de l'aigua i que es creï un observatori ciutadà de l'aigua metropolità, com a espai de control.

En les seves intervencions, les entitats han desgranat els motius a favor de la gestió pública de l'aigua, que consideren un dret “universal”, i no una mercaderia i han recordat en quin punt es troba el conflicte de la concessió metropolitana de l'aigua. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar el març del 2016 l'empresa mixta ABEMGCIA creada per gestionar aquest subministrament a 23 municipis metropolitans. Agbar, que controla el 70% de la companyia, va recórrer la sentència al Tribunal Suprem, que encara no s'ha pronunciat sobre la qüestió.

Les organitzacions esperen que l'alt tribunal anul·li de forma definitiva la gestió actual de l'empresa mixta i han recordat que el TSJC va ser molt contundent. Un cop ratificada la sentència, les entitats adherides al compromís instaran al nou executiu municipal de la capital i de la resta de ciutats del l'àrea metropolitana que remunicipalitzin l'aigua, “sense més dilacions”.

En aquest sentit, han defensat que aquest procés no tindrà “cap cost” per les arques públiques, és més, han argumentat que, per acomplir la sentència del TSJC és Agbar qui ha de pagar 211 milions d'euros a l'administració. També han recordat que "per culpa d'Agbar i alguns partits polítics" la consulta avalada per més de 26.000 barcelonins, sobre la gestió pública de l'aigua a la capital no s'ha pogut produir i s'ha posposat fins passades les eleccions municipals. " Les veïnes de l’AMB no podem esperar tant", apunta el manifest.

Mentrestant no arriba aquest moment, han reclamat als partits que "no aturin l'onada" de remuncipalitzar la gestió de l'aigua que ja ha arribat a 23 municipis catalans. El primer va ser el poble de mil habitants Figaró-Montmany, situat a la ribera del riu Congost. A finals del 2018 Terrassa, la tercera ciutat de Catalunya amb 200.000 habitants, va fer el mateix.

El proper objectiu de la plataforma és la ciutat de Barcelona i les ciutats dels seus voltants. Per això, han exigit a tots els partits polítics que es presenten a les eleccions municipals que incloguin les quatre demandes del compromís als seus programes polítics. De moment, Aigua és Vida ha rebut respostes positives per part de CUP-Capgirem Barcelona, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya i està a l'espera que més formacions adoptin els seus posicionaments.