La plataforma SOS Costa Brava ha reclamat a la Generalitat crear un organisme que compri terrenys al litoral gironí amb l'objectiu de protegir-los i evitar que s'hi pugui edificar. Davant la Comissió de Territori del Parlament, l'advocat de l'entitat, Eduard de Ribot, ha assegurat que aquesta figura seria "molt útil" i ha proposat que part d'allò que es recapta amb la taxa turística es destini a adquirir parcel·les.
De Ribot també ha criticat que l'actual moratòria de llicències queda coixa, perquè no ha aturat obres com la de Sa Guarda a Cadaqués (Alt Empordà), i ha reclamat que el futur pla director sigui "efectiu" i permeti fer "desclassificacions massives de sòls". Davant els parlamentaris, l'advocat ha comparat la situació de la Costa Brava amb "el Titanic" i ha alertat que els 18 projectes urbanístics que l'amenacen són només "la punta visible de l'iceberg" que el va fer naufragar.
SOS Costa Brava, que agrupa una trentena d'entitats ecologistes, ha portat avui la seva reivindicació al Parlament de Catalunya. Els seus representants han comparegut davant la Comissió de Territori per reclamar a la Cambra que freni els projectes urbanístics que s'han reactivat en els darrers mesos arreu del litoral gironí.
"Mentre per una banda s'està intentant promoure la Costa Brava com a reserva de la biosfera, per l'altra ens trobem davant d'aquesta insensatesa paisatgística", ha criticat el representant dels Naturalistes de Girona, Sergi Nuss. Durant la seva intervenció, Nuss també ha lamentat que sigui la societat civil qui hagi de fer la feina que hauria pertocat a l'Administració, alertant que, si no es "posa seny", els diferents planejaments permetrien construir fins a 35.000 habitatges més arreu de la Costa Brava.
"Quan semblàvem que n'havíem après de la crisi, ha tornat a treure el cap el poder econòmic i l'urbanisme s'ha rellançat cap a un client internacional que pot pagar luxe i que no té res a veure amb el territori", ha afirmat el portaveu de SOS Costa Brava. "Us demanem que ens ajudeu a salvar-la", ha afegit l'advocat de l'entitat, Eduard de Ribot, interpel·lant directament els parlamentaris.
"La punta de l'iceberg"
L'advocat ha recordat que, d'ençà que la plataforma es va constituir l'agost de l'any passat, ja s'han detectat fins a 18 projectes urbanístics que amenacen el litoral gironí. "La Costa Brava és el Titanic, i aquests projectes són només la punta visible de l'iceberg", ha alertat de Ribot, dient que els planejaments vigents permetrien convertir en urbanitzables fins a 250 sectors que actualment són bosc.
"Si això no es modifica i es desclassifiquen, la Costa Brava perdrà la seva identitat i col·lapsarà", ha assegurat. Per això, l'advocat de SOS Costa Brava ha reclamat a la Generalitat que creï un organisme públic – un "conservatori del litoral"- que compri terrenys situats a la costa i els preservi.
Amb la taxa turística
De Ribot ha recordat que, de la mateixa manera que existeix l'Institut Català del Sòl (Incasòl), que compra terrenys per promoure polígons industrials, l'objectiu d'aquest futur organisme seria impulsar "la preservació del territori". Assegura que la seva creació tindria encaix dins la futura Llei d'Ordenació del Territori i ha dit que, de fet, la proposta no és nova. A França ja existeix un institut com el que SOS Costa Brava proposa crear ara, que ha arribat a comprar "fins al 30% de la costa" per protegir-la.
L'advocat ha avançat, a més, que aquest conservatori del litoral es podria nodrir amb part dels diners que es recapten de la taxa turística, que podrien destinar-se a adquirir terrenys (o, si calgués, a assumir possibles indemnitzacions als promotors). "Només al 2016 es van recaptar fins a 8,5 MEUR amb la taxa turística; i actualment aquests diners es destinen a fer promoció, però la Costa Brava això no ho necessita", ha dit Sergi Nuss, recordant que ja hi ha altres recursos per impulsar la destinació (per exemple, els que hi destina el Patronat de Turisme).
El portaveu dels Naturalistes, a més, ha afegit que a dia d'avui "només el 0,1% del pressupost de tota la Generalitat es destina a conservació del litoral" i que "ja toca començar a veure que el territori té més valor que aquell que no sigui edificar-lo".
El pla director, "insuficient"
Davant la Comissió de Territori, la plataforma SOS Costa Brava també ha instat el Govern a modificar el planejament urbanístic que impera a la Costa Brava. "No és coherent, ni racional, ni sostenible, seguir urbanitzant per crear segons residències que només s'ocupen un mes durant tot l'any; aquest és un model obsolet", ha dit Eduard de Ribot.
L'advocat ha agraït a la Generalitat que hagi dictat les dues moratòries urbanístiques i que hagi tirat endavant el pla director de revisió dels sòls no sostenibles al litoral gironí. Però ha lamentat que hi hagi casos "gravíssims" –com el de Sa Guarda a Cadaqués- que hagin escapat de la moratòria i ha dit, obertament, que el pla director "és insuficient".
"Ens preocupa especialment quin serà el seu contingut final", ha exposat l'advocat de SOS Costa Brava. I en aquest sentit, en nom de la plataforma, ha reclamat que el document "revisi" tots aquells sòls que encara no s'han urbanitzat i que "els desclassifiqui de manera massiva". "L'avanç del pla contempla 165 sectors, però nosaltres volem que s'estengui arreu", ha subratllat.
Fins a 18 projectes
Durant la seva intervenció, De Ribot ha explicat que els divuit projectes que s'han reactivat a la Costa Brava suposen "un greu impacte ambiental". I entre aquests ha esmentat, explícitament, els de Sa Guarda a Cadaqués (que suma 104 habitatges i un hotel), els de l'entorn de la platja de Pals (amb més de 1.000 habitatges) o els del paratge de Cap Roig a Calella de Palafrugell (amb un auditori semisoterrat i dues edificacions al voltant del castell).
Sobretot, però, l'advocat ha fet incís en la situació que viu Begur. De tot el llistat de projectes que ha esmentat, tres feien referència a aquest municipi del Baix Empordà: els de la cala d'Aiguafreda (206 habitatges i tres hotels), el cas "escandalós" de l'antiga pedrera de S'Antiga (24 habitatges) o els 33 xalets de luxe que es projecten a Aiguaxelida.
"Ens trobem que, sumant aquests projectes i d'altres, es podrien arribar a aixecar més de 1.700 habitatges i sis nous hotel en un poblet de la Costa Brava que ja es troba absolutament massificat i sobresaturat", ha exposat la portaveu de Salvem la Costa de Begur, Lydia Chaparro. La portaveu, a més, ha criticat que aquests projectes se sumen als "atemptats ecològics" que ja va patir el municipi durant les darreres dècades del segle passat.
Entre els representants de SOS Costa Brava que han anat fins al Parlament, també hi havia el portaveu de la Plataforma Aturem la C-32 i Amics de Tossa, Ramon Gascons. Tant ell com De Ribot han alertat que la prolongació de l'autopista és "insostenible" i no resoldrà els colls d'ampolla entre Blanes i Lloret de Mar (perquè gran part del turisme arriba pel nord).
A més, a la Selva, també han criticat que es projectin 75 nous habitatges a la cala Morisca de Tossa de Mar –on hi ha pendents que superen el 20%- i han dit estar "especialment preocupats" pels 2.000 habitatges que es podrien aixecar als boscos de Lloret de Mar, uns projectes que el perllongament de la C-32 "desfermarà".
Aturar Sa Guarda, la prioritat
Els ecologistes, a petició dels diputats, han prioritzat quins són per a ells els cavalls de batalla per protegir la Costa Brava. De Ribot ha estar clar i ha afirmat que el primer objectiu és aturar les obres a Sa Guarda, a Cadaqués. SOS Costa Brava denuncia que és un projecte que "desfigurarà" el paisatge de la població, una de les "joies" del Mediterrani. "Tindrà un impacte ambiental i paisatgístic terrible, desfigurant la línia del paisatge", ha indicat l'advocat.
Segons SOS Costa Brava, els promotors preveuen construir 104 habitatges i un hotel de luxe de 4.000 metres quadrats en un paratge amb un alt valor paisatgístic, destruint 17 quilòmetres murs de pedra seca i en uns terrenys amb pendents superiors al 20%. Els promotors, per contra, al·leguen que el projecte final s'ha acordat amb Urbanisme i redueix a la meitat el nombre d'habitatges (un total de 43 cases agrupades), integra 15 quilòmetres dels murs i preservar la part més alta del turó.
De Ribot ha recordat a la comissió que Sa Guarda viu una situació "paradoxal" perquè el projecte per construir els habitatges està inclòs dins la moratòria aprovada pel Govern però, tot i això, els treballs previs d'urbanització ja han començat perquè tenien autorització prèvia. "És una situació complicada però s'ha de valorar si volem preservar aquestes 15 hectàrees o destruir el paisatge de Cadaqués", ha dit l'advocat.
Segons els ecologistes, el Govern i l'ajuntament no estan lligats de mans i peus i tenen eines sobre la taula per aturar-ho. De Ribot recorda que la plataforma va presentar una petició de revisió d'ofici per declara la nul·litat del projecte i subratlla que "només incoar l'expedient" suposaria aturar l'expedient i guanyar temps per decidir el futur del projecte. "Es tracta de reflexionar si volem que es destrossi tot i si volem que se salvi", ha apuntat.
Eduard de Ribot indica que Sa Guarda és un paratge "espectacular i que es mereix esforços" per preservar-lo. A més, apunta que sobretot de cara a desclassificar el sòl per impedir que s'hi acabi construint, és cabdal que no s'hagi dut a terme la urbanització i la construcció de vials. "Només ha de fer això, tramitar la revisió del pla parcial", indica el lletrat que sosté que existeixen arguments per declarar-ne la nul·litat.
La por a les indemnitzacions
Un dels arguments que exposen tant el Govern com els ajuntaments a l'hora d'abordar possibles "desclassificacions massives" de sòl a la Costa Brava és s'han de fer amb seguretat jurídica perquè poden suposar pagar indemnitzacions milionàries a propietaris de parcel·les amb drets adquirits per construir-hi.
En aquest sentit, De Ribot ha puntualitzat a la comissió de Territori que el fet de tenir una parcel·la que és requalifica no implica, automàticament, que el seu propietari puguin reclamar cap tipus de compensació econòmica. "El dret no és matemàtic però no hi ha indemnitzacions per la simple modificació del planejament", ha dit.
Segons De Ribot, els litigis arriben quan els promotors han "complert els deures i "dins termini" han aprovat el pla parcial i ha fet obres d'urbanització. "Fins que no han urbanitzat no neix el dret al sostre", puntualitza. Per això, considera que és imprescindible que les administracions actuïn per evitar que s'executin aquests treballs en projectes que han estat aturats durant els anys de crisi.
A més, recorda als ajuntaments que tenen una eina al seu abast per comprovar si realment haurien de pagar indemnitzacions quantioses als propietaris en cas de modificar al planejament urbanístic. "Si no ens creuen, que no ens creuen, que demanin un informe a la Comissió Jurídica Assessora, que es un organisme consultiu en matèria de responsabilitat patrimonial", ha exposat l'advocat que detalla que aquests dictàmens poden ajudar a prendre decisions.
Amb tot, De Ribot planteja que les administracions han de decidir fins a quin punt es volen comprometre per protegir el territori. "Normalment no hi ha indemnitzacions però si n'hi hagués, des de la plataforma estem a favor de l'interès general per sobre de l'interès privat del promotor", ha dit.
L'advocat ha posat l'exemple de precedents de desclassificació de terrenys, que també s'havien començat a urbanitzar, sense que cap tribunal hagi condemnat les administracions a pagar indemnitzacions: La Pletera a l'Estartit (Baix Empordà), el Fluvià Marina a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) i Pinya de Rosa de Blanes (Selva).
La comissió
Després de la intervenció dels portaveus de SOS Costa Brava, els diputats de tots els grups han subratllat el compromís amb la preservació del litoral gironí, tot i que alguns d'ells també han expressat dubtes sobre les possibilitats reals d'impedir les urbanitzacions.
El diputats de JxCat, Narcís Clara, ha afirmat que el Govern comparteix "la preocupació" de la plataforma i ha subratllat que treballa per replantejar el model urbanístic, ja d'entrada aprovant les moratòries i impulsant el pla director de revisió dels sòls no consolidats.
Tot i això, afirma que cal buscar "solucions factibles" posant el focus en la seguretat jurídica. En aquest sentit, el diputat d'ERC, Ferran Civit, ha demanat quantificar quant costaria "revertir" la situació actual i ha lamentat que les administracions "no hagin après gran cosa de la crisi" perquè les normatives són gairebé les mateixes.
El diputat socialista Jordi Terrades sosté que el futur urbanístic de la Costa Brava no passa per aixecar noves urbanitzacions, majoritàriament destinades a segona residència, sinó per rehabilitar les construccions que ja hi ha fetes.
Pel grup de Ciutadans, la diputada Marina Bravo sosté que ara hi ha una oportunitat per revisar els planejaments vigents però també ha insistit a fer-ho evitant pagar indemnitzacions. El diputat del PP Santi Rodríguez també defensa la necessitat d'actuar amb seguretat jurídica.
Més explícits han estat els grups de la CUP i Catalunya en Comú Podem. En nom dels comuns, David Cid ha demanat no centrar-se només en la costa i identificar també aquells projectes urbanístics que s'estenen més enllà i ha posat el focus en aturar els projectes de Sa Guarda i els de Begur.
La diputada de la CUP, Natàlia Sánchez, ha afirmat que té poca confiança en el paper dels partits polítics que hi ha al Govern: "A nivell institucional hi ha poc camí per recórrer perquè el posicionament de JxCat i ERC són molt clars". Tot i això, emplaça a continuar amb la lluita ecologista per frenar noves urbanitzacions.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari